Els Jocs d'Hivern també tenen ampli suport al Berguedà, al Solsonès i al Ripollès, segons una enquesta del Govern
El 74,2% dels habitants d'aquestes tres comarques, més les de l'Alt Pirineu i l'Aran, els veuen amb bons ulls
BarcelonaHi va haver una època en què la polèmica sobre els Jocs Olímpics girava entorn de si en la consulta del juliol només havien de votar les comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran o si, en canvi, també hi havien de participar el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. Finalment, es va prendre la decisió de fer dues consultes, una de vinculant i l'altra no. Sigui com sigui, els resultats de l'enquesta que va fer el Govern al desembre ja apuntaven un ampli suport a Catalunya en general, i a la vegueria en particular. Ara sabem que també existeix aquest suport –almenys demoscòpicament– al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, un cop l'executiu ha desagregat una part de les dades, a les quals ha tingut accés l'ARA.
El Govern va fer públic el gener passat una part del mateix sondeig en què es deia que el 73,3% dels catalans veien amb bons ulls els Jocs i que el 74,6% dels habitants de l'Alt Pirineu també els aprovaven. Ara la novetat és que les dades es mantenen en els mateixos nivells d'acceptació si també s'analitzen específicament el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. En aquestes tres comarques, sumades a les altres que també votaran, el suport al certamen és del 74,2%, mentre que els detractors se situen en el 22%.
La dada és interessant perquè diversos partits polítics van pressionar perquè el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès també tinguessin la seva consulta i fins ara no se sabia si hi havia un clima favorable. A més, en aquesta zona és on hi ha més càrrecs locals que han expressat els seus dubtes sobre l'esdeveniment. La cita no només suscita suports, sinó que també la coneixen els ciutadans: un 81% declaren que saben les intencions del Govern.
L'enquesta també pregunta per quines són les principals oportunitats i els principals riscos per a la gent de la vegueria i de les tres comarques. En l'apartat de les oportunitats, se cita millorar les infraestructures (32%), millorar l'economia de la zona (24%) i incrementar el coneixement i la imatge del territori (18%). Entre els riscos que s'hi detecten, el principal és el de no disposar de neu durant els Jocs per culpa del canvi climàtic (23%), crear infraestructures que s'abandonaran després del certamen (22%) i un impacte mediambiental negatiu (15%).
Els habitants de la zona també expressen les prioritats sobre com hauria de ser el projecte que, en cas de resultar guanyador, es faria el 2030. Per a un 28% dels enquestats, el més important és que sigui sostenible econòmicament i ambientalment; per a un 25%, que es tingui en compte l'opinió del territori, i per a un 21%, que el llegat sigui profitós. Hi hagi Jocs o no, els enquestats exposen quins han de ser els reptes del Govern a la zona: els més citats són millorar les infraestructures (33,4%), millorar el transport públic (17%), millorar els serveis sanitaris (16,6%), potenciar els serveis (15,2%) i crear ocupació (14%).
Compareixença al Parlament
L'enquesta va ser duta a terme per l'empresa Sigmados entre el 9 i el 20 de desembre del 2021 a 1.506 persones de tot Catalunya, de les quals 300 de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran i 200 del Berguedà, el Ripollès i el Solsonès. Aquest dijous la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, compareixerà al Parlament per abordar la candidatura als Jocs i es parlarà del nivell de suport que susciten a la zona. Malgrat tot, l'enquesta definitiva serà el dia de la consulta: el 24 de juliol.