Política29/04/2016

Joc de trons al carrer Nicaragua

Les ferides es reobren en un PSC empetitit que no té lloc per ressituar tothom

S. González
i S. González

BarcelonaLa nova temporada de Joc de trons s’ha estrenat també a can PSC. La renúncia de Carme Chacón a ser cap de llista ha sacsejat el partit reobrint ferides que s’havien tancat en fals, provocant cops de colze per no perdre pistonada i alimentant aspiracions frustrades que ara busquen una segona oportunitat. Que Pere Navarro, l’exlíder del PSC que va arrossegar el PSOE -fins a cremar-se ell mateix- cap a la defensa de la reforma federal de la Constitució, quedés fora de la candidatura que va confeccionar l’exministra té ara un efecte bumerang. Ell vol ser ara el número dos si Meritxell Batet és la cap de cartell. L’exsenador Carles Martí, que es va quedar sense acta al Senat després dels mals resultats del 20-D, reclama també un lloc de sortida a canvi d’enterrar la destral de guerra i renunciar a presentar-se a les primàries. I cal veure també què passa amb José Zaragoza, dirigent de confiança de Chacón però també peça clau en la sala de màquines d’un partit on la federació del Baix Llobregat té molt de pes.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Poques hores després que Chacón anunciés la seva retirada, sonava el telèfon de Miquel Iceta. Navarro es posava a disposició. “Vull anar al Congrés a defensar allò que vaig contribuir a construir”, reivindica. I és que l’exlíder del PSC, ben valorat per Pedro Sánchez, reclama que se li faciliti el lloc visible que Chacón li va negar el 20-D. Durant la confecció de la llista, l’exministra va posar com a condició inamovible que els seus dos homes de confiança, Germán Rodríguez i Zaragoza, ocupessin el segon i el quart lloc respectivament. “En el fons, Chacón no perdona que fos Navarro qui, en el seu moment, defensant el dret a decidir, dinamités les seves aspiracions de liderar el PSOE”, expliquen fonts coneixedores de la convulsa situació interna que viu el PSC. Des que va deixar de ser diputat al Parlament, Navarro no s’ha ressituat en cap càrrec públic ni dins del partit.

Cargando
No hay anuncios

Mesurant forces

Al menyspreu a Navarro i als mals resultats obtinguts el 20-D s’agafa l’exsenador Martí per plantar cara i amenaçar de forçar primàries si no hi ha un candidat de consens, com seria Batet, i un replantejament de la candidatura. En cap moment el líder del PSC, Miquel Iceta, l’ha intentat frenar. Martí assegura que el seu objectiu no és garantir-se un escó, sinó obrir el debat per evitar un nou fracàs electoral. Ara bé, així com Batet podria acceptar ser la cap de cartell i que Navarro es postula de dos, fonts del partit expliquen que Martí també reivindica un lloc a la pole de sortida. Des del seu entorn fins i tot defensen que ell hauria d’anar per davant de Navarro, ja que l’ex primer secretari està imputat per una causa derivada del cas Mercuri, que els advocats calculen que acabarà arxivada en els pròxims mesos. Martí, que va ser líder del PSC a Barcelona i que va plegar de tinent d’alcalde del govern de Jordi Hereu després del fracàs de la consulta de la Diagonal, va parlar ahir tant amb Batet com amb Navarro per veure quin és el seu marge de maniobra.

Cargando
No hay anuncios

Amb el partit completament sacsejat i bona part de la federació del Baix Llobregat -la de més pes- molesta perquè des de la direcció no s’ha blindat Chacón, serà difícil precindir de José Zaragoza a la llista. Zaragoza, agafat per sorpresa per la renúncia de l’exministra, és considerat per aquesta federació com una peça clau a Madrid mentre que Martí defensa, de portes endins, que ha de desaparèixer de la candidatura. La situació desborda un Iceta que des que va assumir el lideratge del PSC havia aconseguit mantenir un cert equilibri en un partit que tot just fa dos anys es va sotmetre ja a una operació a cor obert. Ara tornen els moviments de cadires, les estratègies i les desconfiances. Un joc de trons que, asseguren al partit, “superarà la ficció”.