El retorn de Joaquín Aguirre, el magistrat que va intentar enfilar Trapero

BarcelonaEls Mossos d’Esquadra van rebre el juliol del 2012 al complex central Egara la visita d’una comitiva judicial amb una ordre d’escorcoll. La liderava el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que anava acompanyat d’agents de la Policia Nacional. Es van presentar al recinte per buscar i gravar els originals d’unes escoltes telefòniques a narcotraficants que, segons Aguirre, se li podien haver amagat. L’actuació formava part de la investigació del cas Macedònia. Dirigida per Aguirre, estirava el fil d’una trama de corrupció policial que implicava agents dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

El magistrat, que amb l’escorcoll a la seu dels Mossos va causar malestar al cos, ha tornat a irrompre als titulars dels últims dos dies amb la macrooperació contra empresaris, càrrecs públics i persones vinculades amb l’independentisme que ha acabat amb 21 detencions. El més sonat d’aquesta investigació que pilota ara Aguirre és el grup rus que, segons els seus escrits, havia ofert 10.000 soldats i pagar tot el deute català l’octubre del 2017. La col·laboració del Kremlin que queda recollida en els atestats ha eclipsat la trama de corrupció política del cas, que aglutina diverses sospites i llança interrogants amb moltes persones pel mig.

Aquest plantejament de connectar diferents implicats en una mateixa causa recorda l’abast del cas Macedònia, que d’entrada també va apuntar diversos agents i cossos. Amb el pas dels anys, però, es van arxivar les peces judicials de la investigació fins que només va quedar-ne una d’oberta, que afectava agents i comandaments de la unitat dels Mossos que havia liderat el major Josep Lluís Trapero. La Fiscalia havia demanat arxivar la causa per falta de proves que els agents haguessin encobert narcotraficants, però Aguirre els va processar -després de rebre l’aval de l’Audiència de Barcelona-. Un processament que no va prosperar perquè, com que cap acusació va demanar jutjar els mossos, es va veure obligat a tancar la investigació quan ja havien passat vuit anys des que l’havia obert.

En la macrocausa que ha derivat en les detencions de fa dos dies hi actua la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil. És una unitat que en el cas Macedònia, que portava la Policia Nacional, el jutge va posar sota sospita i que no formava part d’aquesta investigació. Al principi se n’encarregava la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, que va fer les detencions el maig del 2018, quan la causa començava amb les subvencions de la Diputació de Barcelona a les fundacions Catmón i Igman, pròximes a CDC. Però després Aguirre va canviar de criteri i va tornar a confiar en la Guàrdia Civil per continuar amb la investigació que ara ha afectat membres destacats de l’estat major del Procés durant l’1-O.

Al darrere de les residències

De fet, els últims mesos el magistrat també ha donat a la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil una altra causa que apunta que serà important. És la investigació sobre la gestió de les residències geriàtriques en la primera onada del covid-19, per la qual ja s’ha demanat documentació als departaments de Salut, d’Afers Socials i de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Entre aquest cas i el del finançament del Procés, el volum de feina d’Aguirre està assegurat. Falta veure amb quin resultat acaba cada trama.