Sànchez i Forn deixarien l’escó si es torna a desobeir

MadridLes exigències de la fiscalia per sortir de la presó han pesat en les estratègies de defensa de Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que en una declaració de més de sis hores ahir al Tribunal Suprem van reconèixer que la via unilateral no portaria a la independència i van prometre actuar a partir d’ara dins el marc constitucional. Fins i tot l’exlíder de l’ANC i el conseller d’Interior, diputats electes, van prometre renunciar a l’escó si el nou Govern es desvia del camí del pacte amb l’Estat. Forn, a més, va assegurar que no repetirà a l’executiu, mentre que el president d’Òmnium, que no es va presentar als comicis del 21-D, va subratllar la conveniència de treballar per un referèndum pactat.

Amb la mirada posada en el ple de constitució del Parlament de dimecres que ve, Forn i Sànchez van voler donar arguments de pes al ministeri públic i al jutge perquè reconsiderin la seva situació processal. Sobretot després que la sala penal del Suprem negués la llibertat a Oriol Junqueras perquè no veu “dades objectives” que demostrin que no es tornaran a produir els fets pels quals està investigat. Aquest matí, basant-se en tot allò que van declarar ahir, els seus advocats presenten un escrit adreçat a Pablo Llarena en el qual demanen la llibertat, amb l’objectiu de poder recollir l’acta de diputat de manera presencial. En no estar condicionat pel calendari polític, la defensa de Cuixart té previst sol·licitar la sortida de presó la setmana vinent.

Tal com va explicar l’ARA, la fiscalia no dona marge a la interpretació i sospesaria demanar la llibertat per als presos polítics només en cas que acatessin sense embuts la Constitució, fet que, segons algunes fonts presents en la sessió d’ahir, no es va produir amb la mateixa intensitat en els tres presos. Forn va considerar que l’1-O era “il·legal” i va defensar que el camí a la independència, a la qual no renuncia, ha de passar per una reforma de la carta magna. Cuixart, al seu torn, va considerar que, vistes les conseqüències de l’1-O i la DUI, el nou estat només es pot construir després d’un referèndum convocat des del govern espanyol. En canvi, Sànchez va utilitzar una fórmula més indirecta: va recordar que ha signat el document de jurament o promesa de la Constitució per poder assumir l’escó al Parlament. Tot i això, tal com va explicar el seu advocat, Jordi Pina, en declaracions als mitjans, el número 2 de JxCat va assegurar que “sempre ha proclamat que no està a favor de la DUI i que mantindrà aquest posicionament de cara al futur”.

Els Mossos i els fets del 20-S

Tot i la voluntat d’aixecar les mesures cautelars, la compareixença al Suprem, a petició dels empresonats, perseguia també l’objectiu de defensar-se dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics que se’ls atribueixen. Segons van explicar les seves defenses, Forn va insistir que el seu compromís amb el “mandat polític” que tenia el Govern per fer el referèndum s’havia de separar de la tasca de policia judicial dels Mossos d’Esquadra. En cas que hagués volgut utilitzar el cos com a instrument per obtenir el seu objectiu, va dir, “Ells tampoc m’haurien deixat”, va afirmar, segons els seus advocats. Forn també va subratllar que l’operatiu dels Mossos per l’1-O es va presentar a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el TSJC i la fiscalia, i “ningú va dir que el canviessin”. És més, els Mossos es van quedar sols en les reunions de coordinació. Preguntat per la violència policial durant el referèndum, va assegurar que en cap moment s’esperaven aquesta resposta de l’Estat. De fet, va considerar que el secretari d’estat de Seguretat va donar a entendre que hi hauria una tolerància similar a la que hi va acabar havent el 9-N.

El conseller va negar la suposada passivitat de la policia catalana tant l’1-O com el 20-S, per bé que es va desvincular dels operatius de les dues jornades perquè estaven dissenyats pel mateix cos. Sobre els fets davant la conselleria d’Economia, origen de la causa contra els líders de les entitats independentistes, Sànchez i Cuixart van admetre que es van cometre “actes vandàlics no buscats”. En paraules de Pina, els van atribuir a “brètols que van trencar vidres i punxar rodes dels cotxes de la Guàrdia Civil”. També van marcar distàncies amb les concentracions davant els hotels on s’allotjaven els agents dels cossos de seguretat -eren “espontànies”- i van remarcar que l’ANC i Òmnium “mai han convocat manifestacions violentes”. Juntament amb les peticions de llibertat, les defenses adjuntaran proves audiovisuals per demostrar que Sànchez i Cuixart van cridar a desconvocar la mobilització del 20-S per no interferir en les diligències judicials.

Llarena no té previst pronunciar-se sobre la llibertat dels presos fins a la setmana que ve, amb la incògnita de si ho farà abans del ple de constitució del Parlament de dimecres. Per curar-se en salut, els advocats de Sànchez i Forn, com ja ha fet el de Junqueras, sol·licitaran permisos per poder assistir a aquesta sessió i també a la d’investidura, que s’ha de celebrar com a molt tard el 31 de gener. El Suprem podria resoldre avui mateix si deixa sortir d’Estremera -per canviar de presó- el líder d’Esquerra. Si fos així, serà el primer cop que tornarà a Catalunya en dos mesos i mig.