Joaquim Forn: de la presó als carrers del Gòtic

Barcelona“El carrer de la Pietat, just darrere de la catedral. És el carrer que perfila l’absis. I més concretament, la cantonada de Pietat amb el carrer Paradís, on té la seu el Centre Excursionista de Catalunya, just al punt més alt del mont Tàber”. La descripció l’envia, des de la presó de Soto del Real, el número u de la llista de Junts per Catalunya a Barcelona, Joaquim Forn. La visita al racó de la ciutat escollit pel candidat, aquest cop, la fem -forçadament- sols. Sense ningú que vagi assenyalant què és el que li porta records. Ni explicant anècdotes sobre la marxa. Però guiats per l’escrit de Joaquim Forn. Ha triat aquest espai perquè, diu, barreja moments de la seva infantesa -de quan hi passejava amb els pares i les germanes i anaven a la Fira de Santa Llúcia o a veure l’ou com balla i les oques del claustre de la catedral- i de la seva trajectòria política.

“Arribant des d’aquest carrer, estret i amb dos revolts que surt de la plaça de Sant Jaume, és on té la seu el Centre Excursionista de Catalunya (CEC)”: Forn ens guia perquè trobem les grans columnes del temple romà d’August, un vestigi amagat de Bàrcino. I un espai que ara -i fins al pròxim 17 de juny- està en obres per fer-hi manteniment.

El soroll de les màquines ressona pel carreró i trenca la imatge de tranquil·litat que hi associa el candidat de JxCat. Al costat de la seu del CEC, on un cartell demana a tothom que s’abstingui de fer-hi visites turístiques i detalla l’horari de les rutes guiades, hi ha una placa a la paret que informa que, en aquest punt, el mont Tàber assoleix els 16,9 metres d’altura. El lloc més alt de la Barcelona romana, marcat a terra amb una roda de molí.

“Mires a mà dreta i veus la façana del Palau del Lloctinent, la seu històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó; a l’esquerra la Generalitat, la part posterior de la Casa dels Canonges; a pocs metres l’entrada al claustre de la catedral”, continua Forn, que assegura que des de fa molts anys aquest ha sigut el seu entorn laboral i la seva vàlvula d’escapament: “Sovint, quan necessitava tranquil·litat o volia desconnectar, em perdia per aquests carrers”. “Hi he passat un munt de vegades, i sempre, just en aquest punt, hi conflueixen sensacions: Govern, excursionisme, història, tradició. Som un poble amb història, determinació i conviccions, capaços de fer i assolir tot el que ens proposem”, explica en l’escrit.

Forn també entra en el joc que ha plantejat l’ARA perquè els candidats es llancin preguntes entre ells. En aquest cas és l’alcaldessa Ada Colau qui, després de traslladar-li la seva “solidaritat” per la situació “injusta” que viu, li demana si “tornaria a privatitzar les escoles bressol com van fer durant el mandat de Xavier Trias”. I Forn, que nega que es privatitzessin centres, defensa que amb la crisi i amb la llei d’estabilitat pressupostària del govern del PP que impedia l’augment de la plantilla de treballadors municipals, van considerar que no es “podien permetre” mantenir tancades tres escoles bressol que ja estaven acabades: “Les vam obrir atorgant per concurs la gestió a entitats educatives acreditades i vam donar servei a més famílies”. I acaba amb un atac directe a qui pregunta: “A diferència del que ha fet el teu govern, nosaltres vam congelar el preu de les escoles bressol”.