Joan Ridao es perfila com a nou lletrat major del Parlament

BarcelonaLa mesa del Parlament proposarà aquest dijous Joan Ridao com a nou lletrat major de la cambra catalana, segons es recull en l'ordre del dia de la reunió de l'òrgan rector de la institució a què ha tingut accés Europa Press. El càrrec està vacant des del 5 de juny, quan Antoni Bayona va renunciar-hi al·legant que el procés sobiranista havia fet "especialment complexa" la seva tasca, perquè la va haver de desenvolupar en un escenari polític molt difícil per als responsables jurídics.

Fonts parlamentàries consultades per Europa Press han explicat que el nomenament de Ridao és una proposta del president del Parlament, Roger Torrent, i per fer-se efectiu haurà de votar-se a la reunió de la mesa –on JxCat i ERC tenen majoria– d'aquest dijous a les 10 hores. Les mateixes fonts assenyalen que la mesa, un cop estudiat el currículum i els mèrits del candidat, prendrà una decisió basada en la trajectòria acadèmica i professional.

Fonts pròximes a la presidència del Parlament recorden que el lletrat major ha de ser una persona de la confiança de Roger Torrent, una condició que no es complia en el cas de Bayona. A part de la confiança que li mereix Ridao, les mateixes fonts destaquen que és un dels lletrats més ben preparats. Altres fonts critiquen, però, que és el lletrat que fa menys temps que és al Parlament i recorden la seva antiga vinculació política a ERC.

Ridao és llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), doctor en ciència política i de l'administració per la Universitat de Barcelona (UB) i professor de dret constitucional a la UB. En el passat va tenir una trajectòria destacada a Esquerra Republicana, on va ser el seu secretari general, portaveu al Parlament i líder republicà al Congrés de Diputats.

També va ser un dels ponents del nou Estatut que el 2010 va acabar retallant el Tribunal Constitucional, i el 2013, quan ja feia un temps que estava allunyat de la primera línia política, el seu partit el va proposar com a membre del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment va deixar l'òrgan consultiu de la Generalitat després fer oposicions i guanyar la plaça de lletrat del Parlament, una feina que exerceix des de principis del 2017, precisament quan el cos de lletrats de la cambra ha assumit més protagonisme.