“Alamany ha de continuar com a portaveu perquè ningú posa en dubte la seva feina”

BarcelonaEl diputat dels comuns al Congrés, Joan Mena, confia que la majoria parlamentària que va fer fora Rajoy es traslladi a Catalunya per impulsar polítiques socials mentre treu ferro a la crisi interna de l’espai.

¿És reversible la recentralització de l’Estat si la suma del PP, Cs i d’una part del PSOE és més de mig Espanya?

Hi ha una majoria alternativa de progrés que ha aconseguit fer una moció de censura històrica per fer fora el PP. Ara tenim a les portes també l’aprovació d’uns pressupostos per gestionar més recursos des de Catalunya. I aspirem a aconseguir que aquesta majoria de progrés que va fer fora Rajoy creixi. Ara tenim un govern de transició, no és el govern del canvi que m’agradaria, però aposto perquè en el futur Espanya pugui tenir un govern que entengui la plurinacionalitat de l’Estat.

¿Pablo Iglesias li va a demanar ahir a Oriol Junqueras el suport d’ERC als pressupostos?

No és incompatible que ells surtin de la presó amb el fet que la gent pugui tenir 900 euros de salari mínim o que es puguin incrementar les pensions actualitzades amb l’IPC.

Què li estan demanant a Sánchez?

Hem firmat un acord pressupostari i li hem expressat que estem davant d’una anomalia democràtica. Hem de buscar camins per distensionar.

¿Els té Sánchez, aquests camins?

Pot buscar-los. Aquest acord de pressupostos pot aplanar el camí per acabar parlant de tot el que entenguem que se n’ha de parlar.

¿També d’un nou tripartit aquí?

No diria tant. Hauríem d’intentar que la majoria que hem aconseguit fer fora Rajoy a Espanya pugui també col·laborar i fer avenços nacionals i socials per a Catalunya.

En aquesta majoria també hi ha el PDECat.

En aquesta majoria hi ha qui la ciutadania ha votat.

No, la majoria que va fer fora Rajoy.

Hem d’aconseguir que els canvis que avancem a l’Estat, com l’acord de pressupostos socialment històrics, arribin també a Catalunya i els més de 2.000 milions d’euros que arribaran a Catalunya serveixin per revertir les retallades, que sí que depenen de la Generalitat en educació i sanitat, per exemple. Aspirem a incorporar en l’acord totes les forces que hem fet fora el govern de Rajoy.

Hi ha ERC, en aquest govern.

Sí, però nosaltres defensem que aquest acord de comptes és fàcilment traslladable al Parlament i a Barcelona per sortir de la paràlisi institucional en què està situada Catalunya des de fa massa temps.

Sánchez va dir des de Brussel·les a Iglesias que qui negocia els pressupostos és la Moncloa.

Li hem de recordar que té un govern amb 84 diputats. O s’obre a parlar amb altres forces polítiques, no només UP i ECP, que sumem 71 diputats, o podrà fer molt poques coses.

Si els presos continuen a la presó, Borrell continua caçant bruixes i la vicepresidenta Calvo diu que no hi va haver un referèndum acordat a Escòcia, ¿quin canvi hi ha?

Dintre del PSOE hi ha diverses opinions. No és el mateix el PSOE liderat per Susana Díaz, que també diu bestieses importants, que un PSOE que s’obre i on hi ha ministres que han dit que la presó preventiva és injusta i que els presos polítics haurien d’estar fora de la presó. Em sembla que això té a veure amb el camí de la distensió.

Només fa un mes i mig que va plegar Xavier Domènech, i ara resulta que a qui li mouen la cadira és a Elisenda Alamany. Què passa?

L’espai dels comuns és plural i transversal, i aquesta és la nostra riquesa. Estem en el mateix punt que quan va marxar Domènech.

La seva sortida és un fracàs?

Ell ja va explicar per què marxava de la primera línia política i jo compto amb ell encara com un actiu perquè té moltes coses per aportar al projecte ideològic i de transformació. La pluralitat no s’ha d’entendre mai com una olla de grills. Segurament venim de la tradició dels partits encotillats, rígids, verticals, que no entenen que pot haver-hi pluralitat dins un espai polític.

Es dedueix que estava tip de les travetes internes.

Quan va marxar ja vam fer autocrítica. Segurament li havíem donat moltíssima més responsabilitat de la que s’hauria de tenir. Hem de repartir la feina, les tasques, i ser una direcció més coral, i per això tenim tres coordinadors nacionals i una coordinació molt més àmplia.

¿El problema d’Alamany és que és independentista o sobiranista?

Som un espai plural on hi ha gent independentista, sobiranista, federalista o confederalista. Amb Alamany no hi ha cap problema, és la portaveu del grup parlamentari.

Hauria de continuar, doncs?

Ha de continuar perquè està fent una bona tasca. Crec que ningú ha posat en dubte la feina que està fent i que el grup treballa de forma cohesionada amb uns lideratges que estem consolidant. Estem sota el mateix paraigua de projecte polític.

Adrià Alemany, el marit d’Ada Colau, és un poder fàctic que fa i desfà?

Els lideratges i els òrgans de direcció els escollim democràticament amb primàries. No hi ha poders fàctics. No està de coordinador ni a l’executiva, i forma part del consell nacional com molts altres.

On es veu en el futur?

A l’escola pública. Em sento més un docent que no pas un polític. Ni s’ha plantejat ni crec que encapçali cap candidatura en el futur.