CAS PALAU

Joan Llinares: “S’ha posat poc el focus en el fet que l’Estat va ser molt generós amb el Palau”

GERENT de recursos de l’ajuntament de barcelona i exdirector del palau de la música

Joan Llinares: “S’ha posat poc el focus en el fet que l’Estat va ser molt generós amb el Palau”
Montse Riart
02/04/2017
4 min

BarcelonaJoan Llinares (Alzira, 1953) va entrar a dirigir el Palau de la Música sis dies després de l’escorcoll policial i és l’artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions. Creu que en el judici s’ha fet evident l’existència del saqueig i del finançament il·legal de Convergència.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Com va sortir de declarar dimarts?

Descansat, feia anys que esperava aquesta experiència. Tinc la tranquil·litat d’haver complert una obligació com a ciutadà i com a professional. Ho vaig veure com l’acabament d’una etapa. Un girar full.

Quina conclusió en treu del que s’ha dit fins ara?

Quan em vaig assabentar que els exresponsables del Palau volien confessar més enllà de l’enriquiment personal, és a dir, sobre la utilització del Palau com a instrument per canalitzar finançaments il·lícits, vaig pensar que tant de bo això s’hagués fet fa vuit anys.

La confessió és creïble i completa?

És una confessió parcial però totalment creïble, coincideix amb tot el que vam aportar al jutjat. Ara bé, hi ha un forat negre de nou milions d’euros que no hem pogut completar mai. Tant nosaltres com el jutjat vam demanar col·laboració als bancs pels xecs al portador però els bancs no ens van dir qui els havia cobrat. Se’ls hi hauria d’haver exigit. Ha sigut un dels fets que més frustració ens ha generat.

Té alguna tesi?

Poden haver anat a parar a més finançament i no té per què ser del partit que ha aparegut fins ara, poden haver anat a altres formacions. Es poden imaginar moltes coses, però cal remarcar que aquí ens hem centrat molt en el finançament de Convergència i s’ha posat poc el focus en el de l’administració de l’Estat, que va tenir una relació extraordinàriament generosa, amb el Palau, sense cap tipus de control, a diferència del que es va fixar a altres institucions culturals en la mateixa època.

¿S’hauria hagut d’aprofundir en la relació entre Millet i la FAES?

Quan Millet va entrar a la FAES, a l’Orfeó es va generar una veritable tempesta. Rellegint les actes del Palau es reflecteix com se li reprova aquesta decisió. Un dels més durs amb ell va ser Maria Font, mare de Mariona Carulla -l’actual presidenta-. Era una veritable traïció del que representava el Palau i l’Orfeó.

¿Convergència s’ha finançat irregularment a través del Palau?

Convergència va començar reconeixent que s’havien signat uns convenis irregulars i no va tenir cap inconvenient a arribar a un acord per retornar els diners. Després van aparèixer altres coses. A mi em va sorprendre molt que l’any que em vaig fer càrrec del Palau les aportacions de Ferrovial s’enfonsessin, per exemple. La pedra de Rosetta va ser un quadre que lligava una columna amb els ingressos de la constructora, una altra amb el nom de “Daniel” [l’extresorer de CDC Daniel Osàcar està acusat en el judici] amb un import del conveni amb la Trias Fargas i una altra amb les sortides de diners del Palau. Els imports quadraven, a més, amb els d’unes factures exorbitants d’unes empreses de mailing que mai havien treballat per al Palau. Era tan evident que s’hauria pogut acabar quan es va saber, es podia haver reconegut, retornat els diners i avui en dia pràcticament ni ho recordaríem.

Només apareix el nom dels extresorers. N’hi havia d’haver més?

Els tresorers no decideixen res. Ells porten els maletins i revisen la comptabilitat, però ¿qui es creu que són ells els que decideixen com es finança un partit? Això és inacceptable. Els màxims responsables són els que tenen l’obligació de saber-ho.

¿Convergència va ser l’únic partit que es va aprofitar del Palau?

Tenim el pagament a Àngel Colom i el pagament al Partit per la Independència. Semblava que per allà cobrava tothom que hi passava. És una evidència. ¿No podrien haver-hi passat d’altres, a més de Convergència? Ara, no tenim proves.

¿La línia directa que va utilitzar Felip Puig va tornar a sonar?

No, no va tornar a sonar. La vam desconnectar i vam informar-ne el jutjat.

Vostès han intentat que el consorci acusi Convergència.

Sí, però la Generalitat ho ha bloquejat de moment, al·legant que tant jo com la senyora Carulla no havíem declarat com a testimonis. Ara estem esperant a veure què diuen. Ells seran els responsables del que passi. Si no acuses i la sentència acaba determinant que s’han de tornar els diners d’un finançament irregular, no tens legitimitat per demanar que vagin al Palau. Va ser durant l’impàs que Mariona Carulla va deixar la presidència que el president provisional, Josep Maria Busquets, va fer que els lletrats es desmarquessin. No s’està assumint que el Palau defensi la seva dignitat institucional, la seva instrumentalització i que puguin tornar els diners que van anar a parar a una formació política.

Com a gerent municipal, ¿com s’explica que durant set anys no s’hagi modificat el planejament per evitar l’hotel del Palau?

No té explicació. Estem treballant en la reversió de la qualificació dels terrenys i esperem tenir llestos aviat els acords i els convenis amb la Generalitat perquè es pugui recuperar el que es va cedir d’una manera totalment irregular a un particular. Els convenis s’haurien pogut fer fa set anys i tornar a la situació anterior.

Què n’espera del final del judici i la sentència?

Veig que es va comprovant el que des del primer moment que vam tenir auditat el Palau vam veure. Haurem de veure què diuen els jutges, però la sensació que tinc és que el judici està clar.

stats