Joan Herrera fa la motxilla

BarcelonaVa portar ICV a obtenir els seus millors resultats a les eleccions al Parlament del 2012 i ara, tres anys després, Joan Herrera encara, amb tan sols 44 anys, la seva retirada de la primera línia de la política institucional. “Pesa el component personal, en aquest àmbit es paguen molts peatges. Però també hi ha un component polític. El cos em demanava anar a Madrid. El cap no”, explica a l’ARA. El moviment del 15-M canalitzat en bona part a través de l’aparició de Podem, d’una banda, i el procés sobiranista, de l’altra, ha acabat passant factura a un partit que ha posat les sigles i el seu capital al servei d’una confluència liderada per Podem i que el 27-S va topar amb una crua realitat: el seu missatge a cavall entre la defensa del dret a decidir amb aliats, fins i tot a Madrid, i la reivindicació de les polítiques socials d’esquerres no va quallar en un context més polaritzat que mai en el qual la defensa dels grisos es paga cara.

Diluïts dins la coalició, tocats per uns resultats que els deixen amb només quatre representants al Parlament i a l’expectativa de què passarà el 20-D, els ecosocialistes encaren la recta final d’una etapa que hauran d’avaluar a l’assemblea prevista per al març del 2016. Allà serà on tant Herrera com Dolors Camats posaran el seu càrrec a disposició del partit per formalitzar el seu relleu. ¿Van fer bé o no a empènyer el partit a formar part d’aquesta confluència que ara per ara avala un 62% del partit? En el resultat de les eleccions espanyoles hi haurà bona part de la resposta, ja que suposaran la fi d’un cicle. “La confluència va donar bon resultat a les municipals i no en va donar a les catalanes, però no podem canviar de cavall enmig de la carrera”, explica Herrera.

No influït per vetos

Després d’encapçalar la llista d’ICV-EUiA al Congrés dues vegades i la del Parlament de Catalunya els anys 2010 i 2012, l’actual líder ecosocialista va anunciar el cap de setmana passat que no optaria a tenir un lloc a la llista de la coalició amb Podem, Barcelona en Comú i EUiA per al 20-D, tal com l’hi demanava un sector del partit. Tant ell com el seu entorn més pròxim dins d’ICV neguen que la seva decisió hagi sigut fruit de vetos de Podem per anar a la llista o dels resultats del 27-S -“Si això hagués passat, ens hauríem aixecat de la cadira”, diu Herrera-, però altres dirigents de l’executiva asseguren que aquests dos factors hi han influït.

“Ha decidit ell mateix deixar de fer política i ningú ha decidit per ell”, explica un dirigent de la cúpula. Segons ell, Herrera “ha sabut llegir” que per girar la truita a la situació política catalana no n’hi havia prou amb ICV sola i calia avançar cap a la confluència d’esquerres amb cares noves. “Ha entès que per donar credibilitat i construir una cosa nova era més fàcil que els que fins ara han liderat el partit no en formessin part”, asseguren fonts de la cúpula. Però tot i estar en retirada, Herrera no s’estalvia una advertència que va adreçada directament al partit que lidera Pablo Iglesias: “La confluència només tindrà sentit si les cultures polítiques que s’hi han sumat s’hi veuen reflectides”. En aquest sentit, admet, ras i curt, que ICV no es va sentir “prou reflectida” en el projecte traçat per al 27-S. Reconeix que la proposta no va “seduir” la ciutadania però malgrat tot li augura recorregut. Sobretot si Podem acaba tenint un paper central en la governança d’Espanya, cosa que, ara mateix, la majoria de les enquestes no preveuen.

De fet, malgrat que Herrera insisteix que ja fa temps que estudiava retirar-se i que els resultats del 27-S no han influït en res, dirigents de l’executiva asseguren que els ha transmès que se sent “coresponsable” del fracàs electoral de la coalició d’esquerres i admet que la formació no està en el seu millor moment. “El projecte de la confluència no està sortint com havíem pensat”, diu un membre de la direcció. I és que, quan l’abril del 2013, a l’assemblea de Viladecans, els ecosocialistes van començar a entonar el missatge de fer pinya per aconseguir el lideratge de les esquerres, poc es podien imaginar que en dos anys es cremarien “etapes molt ràpid”.

Del 15-M, explica l’encara coordinador nacional d’ICV, n’esperaven el naixement de “lideratges horitzontals”, però, en realitat, admet que n’han sorgit de “verticals”. Les veus de la direcció que dissonen de l’argumentari d’Herrera asseguren que, si no fos per l’entrada de Barcelona en Comú al tauler de joc del 20-D, la relació amb Podem ja s’hauria trencat. “Ells fan de frontissa”, assegura un dirigent.

Ara, però, ja estan en plena partida i el que sí que demana quasi unànimement és que ICV continuï preservant la seva personalitat pròpia, el seu projecte d’esquerres d’obediència estrictament catalana. Un membre de la direcció d’Iniciativa avisa: “Podem pot ser volàtil: o fan una depuració interna i creen una organització seriosa, o implosiona”. Aleshores, però, Joan Herrera ja haurà fet la motxilla.

Vendrell, candidat d’ICV amb el suport d’un 88% de militants

Josep Vendrell serà el cap visible d’ICV a la coalició En Comú Podem, formada per Barcelona en Comú, Podem, ICV i EUiA per a les generals. Així ho ha decidit el 88% dels militants ecosocialistes a través de les primàries celebrades aquesta setmana, en què ha participat només el 19% de la militància i en què tan sols s’havia presentat ell. Després de tancar el pacte amb la resta de partits, caldrà negociar ara l’ordre de la llista. En el seu primer discurs com a candidat d’ICV, Vendrell va comprometre’s a aportar els “valors d’esquerres, ecologistes, feministes, catalanistes i sobiranistes” d’ICV a la confluència per al 20-D.