Joan Herrera: “Rajoy ja no pot dir que no es pot fer, sinó que no vol la consulta”

Herrera (Barcelona, 1971) és l’únic líder que dimarts serà en nom del seu grup al Congrés per defensar la consulta. Està segur que pot ajudar a asserenar el debat i generar complicitats, com ha aconseguit amb IU, mentre clama per una alternativa d’esquerres a Catalunya.

¿En què es diferenciarà el 8 d’abril de Marta Rovira i Jordi Turull?

Hi haurà denominadors comuns, com la reivindicació democràtica. La transversalitat ens fa representar tot el Parlament i el nostre accent serà el d’una força política que n’ha convençut d’altres de l’Estat. Els diputats d’IU votaran sí.

¿Farà servir l’argument que el TC ha desmuntat la tesi que la consulta se situa fora de la democràcia?

Convertir-ho en el principal argument seria un error. El TC, a part de tenir poc prestigi, opinant sobre una declaració política està demostrant que és un ens legislatiu. Ara, hi ha un element innovador. Han dit que, si volen, poden convocar una consulta en el marc legal. I tot i que Pere Navarro i diaris com El País interpreten que demanaria una reforma prèvia de la Constitució, deixen clar que es pot convocar un referèndum de caràcter consultiu. El TC, no sé si sense voler-ho, ha desmuntat l’argument de Rajoy que diu que no pot ni vol. Pot, per tant és que no vol.

Tot i així, el Congrés votarà que no. I aleshores què?

Anirem a la llei de consultes. A fer-la en el marc de la legalitat catalana.

¿I si el govern espanyol ordena als Mossos retirar les urnes?

Jo crec que no arribarem aquí.

El govern espanyol pot retirat les funcions d’ordre públic als Mossos.

Anem pas a pas, no cremem etapes. Sempre se’ns ha dit «I aleshores què, doncs?» Bé, anem al Congrés a fer un pas molt rellevant, un acte polític, no un acte administratiu. Fet això, llei catalana. I si ens ho impugnen, fem expressar aquest 70%-80% del país que està per l’exercici del dret a decidir, que és una majoria aclaparadora.

¿Mas i Junqueras hi haurien d’anar, dimarts?

Em sembla molt respectable la delegació. No hi anem a representar només cadascun dels partits, hi anem a representar la voluntat d’un país.

Com està la pugna entre ICV i ERC per captar els crítics del PSC?

Això no va de pugnes. Estem en diàleg permanent amb molta gent d’esquerres i socialistes que tenen clar que el catalanisme passa pel dret a decidir i ser alternativa a CiU.

Quan Navarro no està pel dret a decidir i pacta amb Mas BCN World, no està per una cosa ni per l’altra?

Em sorprèn. No connecta amb una demanda transversal com el dret a decidir i sí amb les pitjors polítiques del passat, la pitjor expressió de l’ establishment. A BCN World no hi ha dubte que hi ha algú que hi guanya, l’amo dels terrenys. Un segon que hi guanya molt, la indústria del joc. I hi pot perdre el model de país, el model turístic i el democràtic.

Amb el PSC tocat, és el moment d’ICV?

És el gran moment de l’alternativa. El país se’ns desfà. Anem fent país? No, l’anem desfent. L’augment en les llistes d’espera, privatitzar l’aigua o cedir la publicitat de TV3 a un grup privat és desfer-lo.

Vol més impostos? Perquè Catalunya ja està a l’altura de Suècia.

És mentida. Aquí el tram més alt de l’IRPF és a partir de 300.000 euros, i a Suècia de 60.000 euros. No tenim els impostos de Suècia.

¿Podríem tenir la pressió fiscal més alta? Apujaria impostos?

Nosaltres tenim una pressió fiscal baixa. Tenim 8 punts de diferència respecte a la pressió fiscal de la UE. El que passa és que a diferència de la UE, les nostres rendes mitjanes del treball són una mica més baixes, i les rendes de capital sí que són molt més baixes, perquè nosaltres tenim un impost de societats dels més baixos d’Europa per a la gran empresa. I a la sala de màquines de les reformes fiscals sempre hi ha el PP o el PSOE i un tercer. Sap qui és? CiU. No es pressiona qui especula. CiU té una lògica molt lampedusiana amb el debat nacional, fer veure que ho canviarem tot per no canviar res. No canviar res és BCN World, o empitjorar-ho. En impost de successions, nosaltres no tenim l’impost més alt. Només que ara mateix tinguéssim l’impost d’Andalusia, tindríem una recaptació de 500 milions d’euros més cada any. Els marges hi són.