Joan Coscubiela: “La resolució del 9-N està morta, és bastant evident”

BarcelonaCatalunya Sí que es Pot (CSQP) va afrontar una nit difícil el 27-S. Va obtenir tan sols 11 diputats i el portaveu del grup, Joan Coscubiela, mai ha amagat que va ser una decepció. Ara, però, l’últim CEO apunta que podria duplicar els seus representants.

A què atribueix aquesta millora de perspectiva electoral?

Hem aconseguit consolidar un perfil propi i hem jugat un paper important per situar en el punt de mira els temes d’emergència social i actuar d’oposició d’esquerres al govern de Junts pel Sí. Això ho percep la ciutadania.

La CUP no fa d’oposició d’esquerres?

Quan un forma part de la majoria que dóna suport al Govern difícilment pot ser oposició. El pacte no és només d’investidura sinó també de sostenibilitat del Govern en qualsevol circumstància. És dels acords de govern més amplis i profunds que conec en la política europea.

¿Té raó Junqueras quan diu que no hi ha recursos per fer uns pressupostos millors?

Està intentant que la ciutadania assumeixi que uns pressupostos injustos són els únics possibles. Només que es portessin a terme les propostes d’ERC dels últims anys ja ens els podríem mirar i llegir.

¿Hi ha hagut converses de CSQP amb el Govern pels comptes?

Ni una malgrat que l’hi he demanat diverses vegades al vicepresident Junqueras. En una legislatura anunciada de 18 mesos, si els primers pressupostos no es poden aprovar, la legislatura perd tot el sentit.

¿Com és la convivència dins del grup parlamentari des que Albano Dante Fachin va demanar més presència de Podem al grup?

Sempre ha sigut bona. En tot cas, Fachin explicitava problemes que es donaven fora del grup. Tenim un nivell de cohesió fins i tot superior a les expectatives.

¿S’han produït canvis arran de la carta de Fachin? Es va equivocar?

Jo no els he detectat. Per a mi allò no va tenir cap mena de significació. No l’hi donaré ara.

Quines han de ser ara les prioritats de la legislatura?

Com vam dir a la proposta alternativa del 9-N, la situació d’emergència social de la gent. Si no ens centrem en això, el Parlament deixa de tenir sentit. Hem d’assentar les bases d’un acord sobre com impulsar un procés constituent a Catalunya.

Qui s’està equivocant més, el govern d’Espanya o el de Catalunya?

Els errors podem dir que són ex aequo, però el responsable de la situació és clarament el govern espanyol amb la seva actitud de bloqueig, inacció i crispació.

Què estan fent malament les esquerres perquè no hi hagi ja una alternativa de govern a Espanya?

Primer, no tenir més diputats. Suposo que són diferències de criteri. Si el PSOE opta per voler incorporar Ciutadans en aquest pacte de govern dificulta moltíssim qualsevol acord de governabilitat.

¿Podem s’ha equivocat en alguna cosa en l’estratègia negociadora?

Si un vol arribar a acords, tensar molt no ajuda. Si això és un error o no, ho jutjarà el final del procés.

S’ha tensat molt?

S’ha tensat molt, sí.

Confia que hi haurà un referèndum el 2016 com vol el seu grup?

Ni prometo ni confio, treballo perquè sigui així.

¿Hi ha prou interlocutors perquè sigui possible?

Ara més que en la legislatura anterior. El PSOE i el PSC cada vegada ho tenen més difícil per negar-s’hi, però no ajuda que a Catalunya hi hagi qui ha donat per amortitzat el referèndum. Va ser una opció electoral i ara hem vist que la resolució del 9-N és un cul de sac. De fet, està morta, és bastant evident. Com més temps es trigui a reconèixer la realitat, més difícil serà reagrupar forces al voltant d’allò que ens dóna més força, que és el dret a decidir.

¿Li preocupa que la CUP vulgui que es ratifiqui la moció del 9-N?

La moció que ha plantejat la CUP és per un problema de convivència dins de la coalició de govern que haurien de tractar al seu comitè d’enllaç. El Parlament hi ha de ser per resoldre altres coses.

Quina estratègia ha de seguir ICV de cara a confluir en el nou partit que vol crear Ada Colau?

El reforçament d’ICV és el millor per consolidar aquest nou espai polític que s’ha vist que té aportacions importants a la nova política però que també té les seves limitacions.

¿Hiperlideratges com el de Colau poden perjudicar les condicions d’igualtat dels membres que han de formar-ne part?

A ICV estem acostumats als lideratges compartits. No es depèn mai dels encerts o els errors d’una sola persona. A mi m’agrada més el treball col·lectiu.