Joan Coscubiela: “L’extrema dreta catalana és dins de Junts i d’altres partits”

BarcelonaEl sindicalista de CCOO i exdiputat de Catalunya sí que es Pot, Joan Coscubiela (Barcelona, 1954), acaba de publicar La pandèmia del capitalisme (Península), en què analitza com la crisi sanitària ha posat al descobert les mancances del model capitalista.

Apunta que els estats nació ja no són l’eina per resoldre els problemes de la ciutadania. Per què?

— L’estat nació ha iniciat un procés de transformació i hem de ser capaços de construir espais de governança que responguin a la interdependència, que se situïn amb un cert compromís de treball de cooperació entre si.

Vostè recepta la cultura federal. Com s’implanta?

— Espanya és un país molt descentralitzat políticament, però no té estructures federals perquè no té estructures de cooperació. Aquesta seria una de les reformes de la Constitució, però malauradament no hi ha la idea d’una reforma global.

Posa en valor la gestió del govern espanyol de la crisi, però prestacions com els ERTO i l’ingrés mínim vital no han funcionat al 100%.

— Els ERTO han funcionat francament bé, han salvat molts llocs de treball. Amb l’ingrés mínim s’han generat expectatives exagerades. Necessitem prendre mesures urgents i, alhora, posar en marxa reformes estructurals que durin per sempre, com pot ser l’ingrés mínim.

¿Són salvables les diferències entre el PSOE i Unides Podem al govern?

— Estem davant d’un govern establement convuls. El tema dels lloguers, per exemple, és molt complicat. Existeixen opinions diferenciades entre partits i dins dels partits. Alguns dels conflictes són legítims i altres es podrien estalviar.

¿Comparteix les paraules de Pablo Iglesias sobre la democràcia?

— El debat s’ha de fer amb rigor. La democràcia espanyola té insuficiències? I tant, com totes. Vinculant-ho amb la condició anomenada d’exili de Puigdemont? Crec que no, que hi ha altres elements d’imperfecció. En termes d’igualtat, Espanya és un dels països més avançats del nostre entorn. El nostre principal dèficit és la democràcia econòmica i social.

¿I sobre la comparació de Puigdemont amb els exiliats republicans?

— Absolutament en contra, no ho comparteixo.

Diu que els pressupostos del 2020 s’havien d’agafar “amb pinces”. No els havien d’aprovar els comuns?

— L’argument que es va donar per negociar-los, que era aprovar pressupostos i convocar eleccions, no es va complir. I em quedo aquí.

Haurien de tornar a negociar-los?

— Sigui quin sigui el govern que surti, té la responsabilitat d’atendre el mandat transversal de la ciutadania i intentar construir ponts. Correspon al govern i a l’oposició.

Compara l’independentisme amb l’extrema dreta. És equiparable?

— En la mesura que l’independentisme és en un carreró sense sortida, apareixen actituds cada vegada més supremacistes, xenòfobes. S’ha vist amb alguns components de Junts. La diferència és que l’extrema dreta catalana és dins de Junts i altres partits, i l’extrema dreta espanyola ha sortit de l’úter matern del PP. No descartem que si la cosa acaba amb més frustració ens pugui passar a Catalunya. Ja ha sortit el Front Nacional de Catalunya. Més que establir comparacions, faig una crida a no infravalorar aquest risc.

Defensa la llibertat dels presos com una condició “imprescindible i necessària”, però no suficient per resoldre el conflicte. Què falta?

— Destensar la situació, trobar solucions micro on abans trobàvem solucions sistèmiques. Necessitem retrobar-nos en un objectiu comú que ens faci sentir còmplices, comunitaris.

Ha vist els presos recentment?

— L’última persona que he vist és la Dolors Bassa aprofitant un dels permisos del tercer grau.

¿És partidari d’eliminar el delicte de sedició?

— L’indult donaria una solució immediata de llibertat i ens donaria més temps per pensar en la reforma del Codi Penal. El millor seria canviar-ne fins i tot el nom, però això no vol dir que hi hagin possibles comportaments que es quedin sense pena.

Veu factible un tripartit?

— Ho desitjo. I potser no arriba en la primera part del partit, però cal treballar perquè sigui en la segona part.

Li va molestar que el seu discurs del 7 de setembre fos aplaudit pel bàndol unionista?

— Em sento tan orgullós d’aquella intervenció com avergonyits se senten els protagonistes d’aquell moment.