Joan Carles I, els xantatgistes disparen
MadridDe cop, les històries sobre gravacions al rei Joan Carles I que van sacsejar el govern de Felipe González entre el 1995 i el 1996 tornen a sortir a la llum. Llavors, el juny del 1996, Narcís Serra i Julián García Vargas van renunciar als càrrecs de vicepresident del govern espanyol i ministre de Defensa, respectivament. El 1999 l’espionatge va acabar a judici, en què van ser condemnats el director del Cesid, Emilio Alonso Manglano; el responsable de qui depenia el gabinet d’escoltes, Juan Alberto Perote, i cinc agents.
El Constitucional va anul·lar la sentència i va ordenar repetir el judici, les acusacions van retirar els càrrecs contra Manglano i només Perote va tornar a seure al banc dels acusats i va ser condemnat per l’Audiència de Madrid a quatre mesos i un dia d’arrest major i inhabilitació absoluta per haver dut a terme escoltes i gravat converses privades a polítics, periodistes i empresaris, entre el 1983 i el 1991. Ara el tema reneix en la figura del rei emèrit Joan Carles I i les seves relacions amoroses difoses amb àudios gravats de l’època pel digital OK Diario. Però, per què ha sortit ara aquest assumpte?
Un dels primers contes de l’escriptor americanobritànic Raymond Chandler va ser publicat el 1933 amb el títol d’ Els xantatgistes no disparen. Un capità de detectius de la policia de Los Angeles diu: “Una feina fàcil i agradable, el xantatge. No hauria de convertir-se en res turbulent”. I Mallory, el primer detectiu privat de les novel·les de Chandler, assenteix: “Només una feina fàcil. Gairebé efeminada, si entén el que vull dir”. Erno, un dels assassins, diu en un altre moment: “Els xantatgistes no disparen. O sí?”
La difusió de material antic que desprestigia Joan Carles I apunta la possible existència de munició més recent i de més calibre. Darrere dels bastidors, hi ha dos personatges. L’antic comissari José Villarejo i l’actual director del Centre Nacional d’Intel·ligència, Félix Sanz, que es tenen un odi inconfessable. I tots dos han estat rondant amb Corinna per Londres. Villarejo té un problema judicial per la seva imputació pel cas del Petit Nicolás, en què xoquen almenys dues bandes policials. Els draps bruts que ara surten coincideixen amb la creació d’una comissió d’investigació sobre les gravacions del 2014 al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en què se’l sentia tramar guerra bruta contra dirigents independentistes catalans. La gravació la van fer, segons el comissari Eugenio Pino, ex número dos de la Policia, els serveis d’Interior, i la seva filtració, el juny del 2016, va frustrar la possibilitat que Fernández Díaz tornés a ser ministre o marxés de missió diplomàtica. La difusió de les gravacions sobre el rei emèrit ve a dir que Rajoy ha fet el mateix que els governs anteriors. Descafeïnar, doncs, la comissió Fernández Díaz.
