Joan Carles I va portar el 2010 a Suïssa 1,7 milions d'euros del sultà de Bahrain, segons el seu gestor

BarcelonaLes finances del rei emèrit Joan Carles I tornen a ser objecte de polèmica. El pare de Felip VI va entregar a Ginebra l'any 2010, quan encara era monarca, 1,9 milions de dòlars (1,7 milions d'euros) que havia rebut com a donació del sultà de Bahrain. Li va fer entrega dels diners al gestor del seu compte suís a la banca Mirabaud, l'advocat Arturo Fasana. Així ho ha publicat aquest divendres el diari El País, que ha tingut accés a la declaració que va fer Fasana al fiscal en cap del cantó de Ginebra, Yves Bertossa. La justícia helvètica està investigant els moviments de la fundació panamenya Lucum, de la qual el rei emèrit era el primer beneficiari.

El fiscal suís va prendre declaració a Fasana l'octubre del 2018 i ho va fer com a investigat per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Va ser llavors quan li va preguntar sobre l'origen d'aquests diners. Fasana va explicar que Joan Carles I és una "persona apreciada als països del Golf" i el 2010, tornant d'Abu Dabi, van menjar junts a la casa que el gestor té a Ginebra. Allà és on l'exmonarca, llavors encara en actiu, li va dir que havia rebut aquests 1,7 milions d'euros del sultà. El gestor va explicar al fiscal que va escriure un informe –el tràmit bancari per justificar l'ingrés del client– i va demanar al banc si podria entregar els diners. Li van dir que sí. Fasana va dir a la justícia que el rei emèrit es va presentar al seu domicili amb els diners en una maleta.

Com ha arribat la justícia suïssa fins a aquests diners? Forma part de la investigació que fa des de fa temps a un compte a nom de Lucum, de nou la fundació panamenya, on figurava un altre ingrés controvertit. En aquest cas de 100 milions de dòlars procedents de l'Aràbia Saudita. Mitjans suïssos apuntaven fa dos mesos que serien comissions per la construcció del TGV entre Medina i la Meca i que una part haurien acabat a les mans de l'empresària alemanya i amiga del rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Ella mateixa va parlar d'aquesta comissió a les gravacions que es van publicar el 2018 en diversos mitjans espanyols i que van ser l'origen de la investigació a l'Audiència Nacional i al ministeri públic suís primer i de la Fiscalia Anticorrupció després.

Tot aquest entramat d'ingressos i presumptes donacions han posat en els últims temps les finances de Joan Carles I sota la lupa. El juny de l'any passat ja es va retirar de la vida pública, i el març d'aquest any, el mateix cap de setmana que es va decretar l'estat d'alarma pel coronavirus, el rei Felip VI li va retirar l'assignació econòmica que rebia a càrrec dels fons públics de l'Estat. També ha generat un debat sobre si encara manté la immunitat, ara que no ja no és monarca. Diversos partits –entre ells Podem i els independentistes catalans– han intentat impulsar una comissió d'investigació al Congrés, però el PSOE, el PP i Vox han sumat els seus vots per impedir-ho.