Joan Carles I invoca la seva immunitat contra la demanda de Corinna davant la justícia britànica

Els advocats de la firma internacional Clifford Chance han presentat una resposta a la demanda presentada pels advocats de Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament, seguiment il·legal d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) al Regne Unit i difamació. L'escrit de resposta assenyala que Joan Carles I és immune a la demanda per la seva condició d'exrei d'Espanya i excap d'estat.

Els advocats James Lewis, Jonathan Caplan i Adam Chichester-Clark van presentar el 29 de desembre del 2020 una demanda civil en nom de l'empresària alemanya, que resideix a Londres, i es va començar a tramitar el març passat. Joan Carles I, actualment resident a Abu Dhabi, va contractar per la seva banda el bufet Clifford Chance seguint el consell del seu advocat a Madrid, Javier Sánchez-Junco. Fonts jurídiques a la capital espanyola diuen que els advocats de la firma han anat a Abu Dhabi per entrevistar-se amb el rei emèrit i elaborar la resposta a la demanda civil. Les mateixes fonts afirmen que la primera resposta, com era previsible, és rebutjar la demanda sobre la base de la doctrina legal de la immunitat sobirana o immunitat de la corona, segons la qual un sobirà o cap d'estat no pot cometre cap irregularitat i és immune a una demanda civil o penal al seu país. La mateixa doctrina s'invoca per rebutjar tribunals estrangers i rep el nom d'immunitat d'estat.

Aquesta doctrina es tradueix en la màxima llatina Rex non potest peccare, és a dir, el rei no pot delinquir. La resposta, segons assenyalen fonts jurídiques, invoca per tant la immunitat d'execució (immunity from enforcement). El diari britànic Daily Mail ja apuntava aquest diumenge que Joan Carles I rebutjaria la demanda civil de Corinna amb l'argument de la immunitat sobirana. Segons el procediment de l'Alt Tribunal de Justícia britànic, el jutge ha de convocar ara les dues parts –els advocats de Corinna i els de Joan Carles I– per acordar el curs de l'acció civil: citació de testimonis i presentació de documents de prova. Es calcula que la instrucció de tots aquests procediments pot durar fins a divuit mesos.

Però abans el tribunal s'ha de pronunciar sobre l'argument legal de la immunitat sobirana. I una derivada important és que la immunitat sobirana o d'estat pot implicar que el govern d'Espanya hagi de presentar arguments per escrit a favor o en contra. L'argument de la immunitat sobirana té un antecedent negatiu per a Joan Carles I en la sentència del comitè judicial de la Cambra dels Lords –en la seva condició de tribunal suprem– del 1999 que va denegar la immunitat d'excap d'estat a l'exdictador xilè, el general Augusto Pinochet Ugarte, que va perdre la batalla legal en un judici penal d'extradició.

Els jutges lord van dictaminar per majoria que entre les funcions d'un cap d'estat –condició que va adquirir Pinochet després del cop d'estat de l'11 de setembre del 1973– no hi havia el delicte de tortura. I van rebutjar emparar-lo davant la petició d'extradició d'Espanya. Precisament James Lewis, un dels tres advocats de Corinna que signa la demanda civil, va participar el 1998 i el 1999 en l'equip de juristes que va defensar a favor de la Fiscalia de la Corona britànica –que representava Espanya en la batalla per l'extradició de Pinochet– la inexistència d'empara de l'exdictador en la doctrina d'immunitat sobirana.