Joan Carles I va intervenir en l'inici de les indagacions a Suïssa per desactivar el presumpte blanqueig

MadridJoan Carles I va intervenir en el procediment obert a Suïssa a primers d'agost del 2018 per desmentir que la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein fos el seu testaferro i, amb això, el presumpte delicte de blanqueig de capitals. El rei emèrit va decidir aportar la seva versió a través del seu advocat, Dante Canonica, a qui Yves Bertossa –el fiscal del cas a Suïssa– havia citat per declarar com a prévenu (imputat) el 24 d'agost del 2018. La inviolabilitat a Espanya pels fets de la seva època de rei i cap de l'estat no li confereix immunitat a Suïssa.

En comunicació amb Canonica i Arturo Fasana –també gestor del rei emèrit–, segons fonts jurídiques helvètiques, i després de consultar amb els seus assessors a Madrid, Joan Carles I va aportar la seva versió sobre els fets que van transcendir a mitjans de juliol a Espanya a través dels àudios gravats per l'excomissari José Villarejo a la casa de Corinna, a Londres. La investigació de la fiscalia de Ginebra es va obrir, precisament, després que Bertossa conegués, a partir de l'11 de juliol del 2018, les converses entre l'excomissari i l'examant de Joan Carles I, filtrades a dos mitjans digitals d'Espanya. En aquestes converses es revelava l'existència de comptes bancaris suïssos i d'un intent, segons Corinna, de Joan Carles I d'utilitzar-la com a testaferro, demanant-li diners i posant al seu nom, sense consultar-li, propietats com ara un terreny al Marroc.

"Això és money laundering [rentat de diners]", se sentia dir a la examant el 2015 per justificar que no podia enviar diners a Joan Carles I. El registre a les oficines de Fasana i Canonica a primers d'agost del 2018 i, més tard, de la seu del banc Mirabaud va permetre a Bertossa confiscar la documentació sobre les fundacions Lucum (Panamà, 2008) i Zagatka (Liechtenstein, 2003). Canonica va aconsellar a Joan Carles I que li enviés una carta per poder explicar a Bertossa en la seva pròxima declaració la relació amb Corinna a partir de la donació irrevocable feta el 2012, segons fonts jurídiques helvètiques. El 12 d'agost del 2018, el rei emèrit li enviava el text acordat: "Jo us confirmo una vegada més, com es va indicar en el seu moment durant les nostres entrevistes [al Palau de la Zarzuela, el 2012], que la donació que vaig fer el 2012 a la senyora Corinna zu Sayn-Wittgenstein va ser irrevocable. Aquesta última mai ha retingut en el meu nom, des de la donació, els actius transferits. No vaig rebre cap quantitat de la seva part. Mai, d'altra banda, l'he demanat. La senyora Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per tant, mai ha portat [porté, en francès] diners en el meu nom, al contrari del que s'indica a la premsa espanyola".

El 24 d'agost, doncs, Canonica va explicar i documentar la història de la "donació irrevocable" de l'aleshores rei Joan Carles I a la seva examant el maig del 2012. En la seva narració també va apuntar que Corinna "estava a la diana de la donació rebuda per Joan Carles I", en referència al presumpte regal de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) del rei de l'Aràbia Saudita Abdul·là bin Abdulaziz al-Saud, ja mort. I va aportar la carta del 12 d'agost de Joan Carles I. Durant la seva segona declaració, el 9 d'octubre del 2018, Bertossa va preguntar a Canonica pels àudios de Corinna.

–Estava al corrent vostè de la gravació feta per un policia espanyol a Corinna Larsen?

–He llegit a la premsa que hi havia una gravació feta per un policia actualment a la presó... No vaig tenir accés a aquesta gravació. No he llegit transcripcions. No m'interessava. No vaig demanar explicacions a Corinna. L'hi vaig preguntar a Joan Carles I. Es va posar a riure –va contestar Canonica.

S'hauria posat a riure, com deia Canonica, però que precisament per aquestes declaracions Joan Carles I havia escrit la carta del 12 d'agost per desmentir la seva veracitat davant el jutjat no encaixava en aquest riure.

La tercera declaració

El 13 de juny del 2019 Bertosssa va tornar a prendre declaració, la tercera a Canonica. Li va preguntar per la transferència de 64,8 milions d'euros a nom de l'empresa Solare, la beneficiària de la qual era Corinna, i si mantenia contactes amb Joan Carles I.

–Encara tinc alguns contactes telefònics amb Joan Carles I. Són contactes breus. No m'ha preguntat si havia de venir a Ginebra per prestar declaració, va dir Canonica.

La carta del 12 d'agost del 2018 buscava evitar la possible inculpació de Corinna en l'arrencada del procediment, cosa que, lògicament, implicava desmentir que el mateix Joan Carles I estigués implicat en una operació per la qual havia traspassat formalment els diners, però continuava sent-ne el veritable beneficiari. Ni Corinna ni el rei emèrit estaven imputats en aquelles dates. Però la carta no va fer efecte. Corinna va ser imputada per Bertossa mesos després, el desembre del 2018. I Joan Carles I segueix sense estar-ho.

Tot i que la intervenció de Joan Carles I no va ser directa, sinó a través d'una carta especialment redactada pel seu advocat per lliurar al fiscal Bertossa, és veritat que el rei emèrit va deixar de banda la seva inviolabilitat constitucional a Espanya per fets del 2008-2012 que començaven a ser investigats pel fiscal de Ginebra.

Fonts judicials assenyalen, però, que Joan Carles I negava en aquesta carta que Corinna fos el seu testaferro i que per considerar aquesta funció de dona de palla, en aquest cas, com a part d'un blanqueig de diners, es necessita tenir indicis d'una activitat delictiva prèvia, com podria ser fons procedents de comissions il·legals.

Sense indicis ferms

Bertossa no ha arribat a reunir indicis ferms sobre comissions pagades en l'obra de l'AVE Medina-la Meca que haurien sigut presentades com el regal de 100 milions de dòlars de l'Aràbia Saudita a l'agost del 2008 al rei Joan Carles I.

La comissió rogatòria enviada per la Fiscalia Anticorrupció a Suïssa el 19 de febrer del 2020 ha estat resposta parcialment. Segons va informar el 5 d'agost passat, la Direcció Federal d'Afers Estrangers (DFAE) de Suïssa encara està en "curs d'execució". Si bé s'ha rebut una part de la investigació de Bertossa –les declaracions dels imputats Fasana, Canonica, Corinna, i el banc Mirabaud i la testifical voluntària d'Alvaro de Orleans-Borbó–, falta per rebre la totalitat de la documentació.

Mentrestant, la reobertura de la causa dels àudios de Villarejo i la imputació de Corinna, Villarejo, Rafael Redondo i Juan Villalonga ja ha conegut noves personacions. A la de l'advocat José Antonio Choclán, representant de Corinna, que ha recorregut la reobertura, s'uneix la de l'advocat Ignacio Ayala, en nom de l'expresident de Telefónica i empresari establert a Mònaco, Juan Villalonga, i la d'Antonio Tapia, per Rafael Redondo. La defensa de Corinna, segons fonts consultades per l'ARA, prepara el seu testimoni per videoconferència per al judici per calúmnies i denúncia falsa contra l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, que asseurà Villarejo a la banqueta el 18 de setembre davant la jutge María Pilar Casado, titular del jutjat penal número 8 de Madrid. La Fiscalia demana dos anys de presó per a Villarejo.

L'examant de Joan Carles I ha sigut citada com a testimoni de Villarejo. Però, segons fonts pròximes als seus advocats, no es tracta de defensar Villarejo, sinó d'acusar Sanz Roldán per haver amenaçat la seva integritat física en un hotel de Londres (2012) i a través d'operacions a la capital britànica i Mònaco, on també resideix. Aquests fets ja van ser denunciats per ella i per Villarejo. Al mateix temps, segons la defensa de Corinna, es prepara per al setembre una demanda contra Juan Carlos I i el CNI a la High Court of Justice de Londres (Alt Tribunal de Justícia) i contempla incloure també Sanz Roldán.