Joan Carles I també desapareix dels carrers
Ajuntaments catalans, però també de l’Estat, treuen el seu nom de les vies públiques o li retiren els honors
BarcelonaLa fugida del rei emèrit ha deixat encara més tocada una institució que té la credibilitat sota mínims a Catalunya. Prova d’això és la reacció en cadena que s’ha produït en molts municipis per esborrar qualsevol rastre de la monarquia dels carrers i de les institucions. En les últimes setmanes alguns ajuntaments han optat per retirar la Medalla d’Or concedida a Joan Carles I i d’altres per canviar el nomenclàtor i evitar que hi hagi vials amb el seu nom, tot i que alguns ja ho van fer arran del seu polèmic discurs el 3-O.
El pròxim a fer-ho serà el Masnou, que dijous aprovarà que el carrer Joan Carles I passi a denominar-se passeig del Bell Resguard, que és el nom del barri on es troba. “És una proposta d’acord amb l’equip de govern”, revela el republicà Jaume Oliveras, alcalde d’aquest poble del Maresme. Els últims escàndols del rei emèrit han fet agilitzar el procés. “La iniciativa arrenca de més lluny, però ho hem accelerat pels últims esdeveniments”, admet l’alcalde, que afegeix que “els veïns de la zona també ho havien reclamat”.
També ERC ha posat el debat sobre la taula a Roda de Berà, que és l’única localitat de Tarragona que li va dedicar el 1981 un carrer i que justament és on s’ubica el consistori. Els republicans ja han anunciat que ho portaran al pròxim ple, que serà al novembre. “Volem deixar de ser l’únic poble de la demarcació que tingui el nom de Joan Carles I”, sentencia la regidora republicana, Eva Maria Giménez.
L’alcalde, Pere Virgili, de Triem Roda de Berà, deixa clar que vol que la iniciativa “compti amb un suport majoritari del ple”. Si els sis regidors de l’agrupació d’electors, que tindran llibertat de vot, el d’ERC i el de JxCat hi donen suport, la moció tiraria endavant, però l’alcalde també vol que els tres regidors del PSC ho validin, davant el vot en contra que ja han avançat dels dos únics representants del PP i Cs.
Un cop s’aprovi al ple, l’alcalde explica que s’organitzarà una consulta semblant a la del 9-N i en cas que els veïns votin a favor del canvi hauran de triar entre les propostes que facin els partits. “Aquest carrer ja ha tingut diferents noms, i el que posem ara ha de ser definitiu”, opina Virgili, que revela que no està en discussió canviar també els noms del carrers Reina Sofia i Reina Fabiola de Bèlgica.
On també preveuen fer una consulta és a Sant Salvador de Guardiola després que al setembre s’aprovés una moció conjunta d’ERC i Junts per eliminar els dos carrers dedicats a Joan Carles I i la seva dona. El que han de decidir ara és si a la votació només hi participen els veïns dels carrers afectats, com vol el PSC, que hi va votar en contra, o tot el poble, com defensen les forces independentistes. “Tot el poble té el nom d’aquest carrer”, argumenta l’alcaldessa, Georgina Mercadal.
Els comuns mouen fitxa
El Prat de Llobregat també va aprovar per les mateixes dates canviar el nom de l’actual passeig Joan CarlesI gràcies a una moció conjunta dels comuns i Podem, que governen amb el PSC, que es va abstenir, i que va rebre el suport d’ERC i el vot contrari de Cs. El text també instava la mesa del Congrés a iniciar una investigació sobre les presumptes conductes il·lícites del rei emèrit. El portaveu dels comuns, Joan Mena, ja va anunciar al juny que presentarien mocions perquè “sigui el món municipal el que forci a reconsiderar la decisió de la mesa de vetar la comissió d’investigació” en un afer en què Unides Podem s’ha abocat.
A Blanes, els comuns, amb ERC, també van presentar una moció que va permetre a finals de juliol canviar el nom de l’avinguda Joan Carles I pel de la República, com ja s’havia acordat el 2018, tot i que aleshores no es va complir. JxCat, que governa amb els comuns, va validar un text que va tornar a comptar amb el vot desfavorable de Cs i l’abstenció del PSC. On la qüestió està aturada és a Montornès del Vallès, tot i que els comuns, amb 8 dels 17 regidors; més ERC, amb 2, i Primàries, amb 1, tenen una majoria folgada. “El canvi de nom no s’ha qüestionat, de moment”, assenyalen fonts municipals.
A la capital catalana, en canvi, ja només queda el passeig Joan de Borbó. Quan va aterrar a la plaça Sant Jaume l’alcaldessa Ada Colau va anunciar que volia reduir el que considerava una “simbologia excessiva” de la monarquia a la ciutat i va retirar el seu nom de quatre emplaçaments en el seu primer mandat.
El feus socialistes, contraris
També hi ha localitats on el rei emèrit encara gaudirà d’una via amb el seu nom. És el cas de l’Hospitalet de Llobregat o de Gavà, on el PSC governa amb majoria absoluta. En aquestes dues localitats els socialistes acaben de tornar a refusar, com ja van fer en l’anterior mandat, canviar el nom de l’avinguda Joan Carles I. A la segona ciutat més gran de Catalunya el PSC també ha declinat retirar-li la Medalla d’Or que li va ser concedida el 1996. Figueres, Tortosa o Tarragona, en canvi, sí que han secundat la iniciativa de retirar tots els honors a Joan Carles I. A la capital del Tarragonès la mesura plantejada pel govern d’ERC i comuns va rebre l’aval del PSC, tot i que a les altres capitals es va abstenir.
Aquest rebuig del socialisme català a trencar o a marcar distàncies amb la monarquia contrasta amb la decisió d’ajuntaments tan importants com el de Gijón, on el PSOE ha atès la petició d’IU de treure el nom del rei emèrit d’un dels principals eixos viaris per “no representar valors morals i democràtics”. L’abstenció dels socialistes també va permetre a Endavant Cadis, la marca de Podem que governa a la ciutat andalusa, reconvertir l’avinguda Joan Carles I en l’avinguda de la Sanitat Pública en homenatge als professionals mèdics en la seva lluita contra el coronavirus. També a Vitòria, on el PNB governa amb el PSE, l’avinguda que abans honorava al rei emèrit és diu des de finals de juliol avinguda del 8 de Març.
Per contra, a Vigo o a Saragossa els socialistes s’han unit amb el PP per impedir el canvi. L’INE xifra en 637 vies públiques la presència del nom de l’anterior cap d’estat arreu d’Espanya, però només recull les que són en castellà. Davant d’aquest escenari, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha demanat al govern espanyol un llistat complet, i Òmnium impulsa una campanya en què demana la col·laboració ciutadana per localitzar la presència dels Borbons als Països Catalans per esborrar-ne qualsevol rastre.