Joan Carles Gallego: “Amb els presos no es pot fer electoralisme, s’ha de fer possibilisme”

BarcelonaSecretari general de CCOO durant nou anys, Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954) fa el salt a la política institucional i serà el número dos dels comuns a les eleccions del 14-F.

Qui li proposa fer el salt i per què accepta?

M’ho proposa la Jéssica Albiach. Ens trobem un dia i fem una reflexió sobre la situació de desgavell institucional i desgovern. Em veig amb ganes de trencar aquesta lògica i posar sobre la taula els problemes concrets de la gent i la necessitat de canvi de model econòmic.

Què ha fet malament la Generalitat en la gestió de la crisi?

Moltes vegades no ha fet res o ha fet poc en comparació amb el que podria fer. Europa diu que gastem i l’Estat ha eliminat les limitacions de l’estabilitat pressupostària, és absurd que el Govern mantingui el dèficit anterior a la crisi del covid.

Però el Govern retreu a l’Estat que trigués mesos a deixar sense efectes les regles de despesa.

És una excusa de mal pagador. El problema no és si ho va fer ahir o abans-d’ahir, sinó que ara pot fer-ho i no ho vol fer. No hi ha justificació possible a renunciar a més de 1.500 milions d’euros. Tret que estiguis instal·lat en una gestió econòmica neoliberal i conservadora.

¿Hauria votat a favor dels pressupostos catalans a l’abril?

Sí. Calia trencar la lògica dels pressupostos que gestionaven JxCat i ERC en els últims anys i que tenien l’empremta de les retallades de Mas i Montoro. Però al juny, després que esclatés la pandèmia, calia asseure’s a renegociar-los, i malauradament el Govern no ho va fer.

¿Estaria disposat a donar suport a un govern d’ERC?

Volem pactar un programa de govern que estigui al servei dels interessos de la ciutadania, que aposti per un canvi de model econòmic, per afrontar el canvi climàtic i per un pacte nacional per la salut. Si ERC o el PSC volen pactar-lo, benvinguts seran. Difícilment donarem xecs en blanc.

¿Si ERC i JxCat tornen a governar junts, els comuns podrien tornar a negociar els pressupostos?

No s’ha de descartar res. El Govern ha de posar una proposta sobre la taula i, si vols fer política, t’has d’arremangar i fer contrapropostes. Si és un pressupost que no avança en justícia social, planteja externalitzacions i afebleix el paper del sector públic, no ens hi trobaran.

Ha anat a veure els presos?

No, perquè quan van entrar a la presó ja no era secretari general de CCOO. Javier Pacheco sí que hi ha anat. Sí que he xatejat amb Forn, Junqueras i Cuixart.

De què han parlat?

Amb Forn de qüestions més personals. A Junqueras li vaig transmetre el malestar en relació amb la sentència. Cuixart em va enviar el llibre i li vaig contestar. També ens hem enviat missatges amb Jordi Sànchez.

¿Amb una rebaixa de penes en la reforma de la sedició n’hi hauria prou?

La tipificació del delicte no s’adiu a la realitat. Qualsevol modificació ha de suposar la llibertat immediata dels presos i l’anul·lació dels fets delictius.

És partidari de l’amnistia?

Soc partidari d’una solució política del conflicte i de desjudicialitzar-lo com més aviat millor. Per això insistim en l’indult i la reforma del Codi Penal, que són vies ràpides i possibles. Per què presentaran la llei al març i no ho han fet en els dos últims anys? O volen realment l’amnistia o volen fer electoralisme. I amb els presos no es pot fer electoralisme, s’ha de fer possibilisme, perquè surtin de la presó.

Què haurien de votar els comuns a la llei quan es presenti al Congrés?

Depèn del tipus de llei d’amnistia que es plantegi.

¿Un referèndum vinculant és la solució al conflicte català?

S’ha de negociar i construir un acord, que haurà de ratificar la ciutadania i que ha de donar les eines necessàries per poder governar sobiranament Catalunya. ¿Això vol dir independència? Hem d’acordar que sigui més i millor autogovern, que respecti la sobirania nacional. Si això pot ser en el marc d’un estat plurinacional, perfecte.

El seu perfil recorda el de Joan Coscubiela. ¿Ha parlat amb ell sobre l’etapa al Parlament?

No n’hem parlat gaire. Som perfils similars, però diferents. Ell ve del món jurídic, és advocat, i jo del món econòmic, soc economista.