Joan Carles I s'escuda en la immunitat per menystenir l'assetjament denunciat per Corinna

LondresLa defensa del rei emèrit, Joan Carles I, ha demanat aquest dimarts davant del Tribunal d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les que refusi part de la demanda civil que la seva examant, Corinna Larsen –o Corinna zu Sayn-Wittgenstein-Sayn, com signa la denúncia–, va presentar al Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les el desembre del 2020 pels presumptes delictes d'assetjament, vigilància il·legal i difamació. Tots els actes exposats haurien tingut lloc de forma continuada entre els anys 2012 i 2020. Però amb el recurs d'avui Joan Carles pretenia no només retardar el judici civil, sinó que se li reconegués immunitat total per als actes comesos quan encara era cap d'estat, és a dir, fins al juny del 2014.

Els advocats de Joan Carles han mantingut davant els tres magistrats que formen la sala que qualsevol suposat assetjament, o altres presumptes delictes d'abans de l'abdicació del monarca (2 de juny del 2014), estan coberts, tant a Espanya com per les lleis internacionals, per la immunitat –i gairebé impunitat– de què gaudia. En conseqüència, asseguren que no pot ser jutjat per actes "oficials" ni tampoc per actes de caràcter privat. "La immunitat no diu res sobre la legalitat o la moralitat de la conducta al·legada", ha afirmat també l'advocat defensor Timothy Otty.

La justícia britànica, però, ja va dictaminar, el març passat, i en una posterior apel·lació al juliol, que l'emèrit no tenia immunitat al Regne Unit, almenys per als presumptes delictes comesos des del 18 de juny del 2014, després que cedís la corona al seu hereu, Felip de Borbó, i des d'aquell moment.

Timothy Otty també ha assegurat que és impossible que els "presumptes motius privats" del seu client es puguin separar del "càrrec públic que donava a l'acusat l'estatus i la capacitat d'influir sobre els funcionaris públics".

Per la seva banda, els lletrats que defensen els interessos de la part acusadora argumenten que els actes d'assetjament eren "privats" i que es duien a terme al servei de l'"agenda oculta" de l'antic sobirà. Una agenda oculta que, bàsicament, perseguia el control sobre la demandant, a qui pretenia obligar a tornar un suposat regal de 65 milions d'euros, d'origen desconegut, que Joan Carles hauria fet lliurament a Corinna el 2012, tres anys després que s'extingís la relació sentimental que havien mantingut des del 2004. L'examant del monarca argumenta igualment que Joan Carles la va fer servir per ocultar les esmentades "quantitats substancials de diners" a les autoritats espanyoles.

Durant la vista, que s'ha allargat sis hores, James Lewis, en representació de Corinna Larsen, ha exposat que la seva clienta volia també traslladar nova informació al tribunal rellevant per al cas. Es tracta de l'esment a l'"estreta relació" entre Juan Carlos i el general Félix Sanz Roldán, director del CNI, l'espionatge espanyol, entre el 2009 i el 2019, de qui s'ha assegurat, en diferents mitjans de comunicació, que ha visitat amb freqüència l'antic rei a l'autoimposat exili dels Emirats Àrabs Units, on va fugir l'agost del 2020 davant del setge judicial pels presumptes casos de corrupció, que finalment han quedat en no res per falta de proves.

"Operació encoberta"

En tot cas, segons la demandant, "actuant sota la direcció o el consentiment de l'acusat [Joan Carles I], Roldán va coordinar una operació encoberta per entrar i escorcollar l'oficina i l'apartament de la demandant a Mònaco" el 4 de juny del 2012. Suposadament, doncs, Sanz Roldán "va utilitzar agents armats de l'empresa de seguretat monegasca Algiz com a cobertura de l'operació per permetre que un equip del CNI enviat des d'Espanya accedís a la seva propietat [de Corinna] sense el seu consentiment". Que Sanz Roldán es posés en contacte amb la demandant per telèfon fent servir l'àlies de Paul Bon és un altre dels detalls de color dels lletrats demandants. Segons aquesta informació, "Paul Bon va deixar clar que actuava sota les indicacions de l'acusat".

Els tres membres del Tribunal d'Apel·lació –Eleanor King, Ingrid Simler i Andrew Popplewell– hauran de dirimir, doncs, si el suposat assetjament està cobert per la immunitat de què Joan Carles I gaudia quan era cap d'estat i, a més, si és pertinent que la presentació de la denúncia se li comuniqués per WhatsApp. La decisió dels magistrats no es coneixerà, probablement, fins després de Nadal. Però ja sigui per la totalitat dels fets denunciats (2012-2020), o dels de després de l'abdicació, és segur que l'any vinent Joan Carles I haurà de fer front al judici civil per assetjament, vigilància il·legal i difamació, llevat que s'arribi a una compensació econòmica extrajudicial abans que comenci la vista. Corinna demana una indemnització –no quantificada, de moment– pel "gran dolor mental" que li va causar Joan Carles com a resultat d'"una campanya continuada d'assetjament", a més de la difamació i la vigilància il·legal.

La monarquia espanyola seurà així davant d'un tribunal de justícia britànic, davant la impossibilitat de fer-ho per presumptes delictes de corrupció en una sala espanyola. Una taca més per una institució hereva d'una dictadura i totalment en dubte, que, a sobre, ha de suportar escandaloses revelacions –moltes de conegudes, d'altres no– que Corinna ha fet en les primeres dues entregues del podcast sobre el seu afer amb Joan Carles I, i que s'ha llançat aquest dilluns a través de Spotify. I, mentrestant, el Palau de la Zarzuela no diu absolutament res.