El rei emèrit proposa un pacte a Hisenda per evitar la investigació de les targetes opaques al Suprem

MadridSobre Joan Carles I hi ha tres investigacions obertes a la Fiscalia espanyola. Dues amb poques opcions de prosperar perquè afecten fets anteriors a l’abdicació del 2014 –protegits per la inviolabilitat–, i una tercera que, si acaba tirant endavant al Tribunal Suprem, podria posar contra les cordes la família reial perquè esquitxa també la reina Sofia i alguns dels seus nets. És la de les targetes opaques: targetes de crèdit presumptament regalades per un magnat mexicà i que Joan Carles I i la seva dona haurien fet servir entre el 2016 i el 2018 sense declarar a Hisenda per un valor anual superior a 278.000 euros l’any, cosa que podria comportar fins a cinc anys de presó per un delicte fiscal.

Per evitar a tota costa que aquesta investigació tiri endavant, l’advocat de Joan Carles I hauria presentat a l’Agència Tributària una declaració per regularitzar la seva situació fiscal a Espanya, cosa que suposaria reconèixer el frau a les arques públiques. Una regularització que, tanmateix, no fa referència als seus diners a l'estranger. Segons publica aquest diumenge El País citant fonts d’Hisenda, la proposta de l’advocat del monarca fugat des de fa quatre mesos als Emirats Àrabs Units ja hauria arribat al ministeri d’Hisenda. En canvi, fonts pròximes a Joan Carles I asseguren a El Mundo que estan estudiant amb l’equip jurídic la possibilitat de presentar una regularització, que fins i tot han verbalitzat al govern espanyol, però que encara no s’ha presentat cap declaració voluntària. Consultat per l’ARA, el ministeri d’Hisenda no confirma ni nega la informació perquè per llei no poden referir-se ni a contribuents ni a expedients en concret.

Sigui com sigui, la voluntat de negociar amb l’Agència Tributària significa per primer cop l’admissió del frau a les arques públiques. Si s'arribés a un acord amb Hisenda, Joan Carles I tornaria tots els diners defraudats a Espanya més una multa a canvi de tancar la carpeta judicial. Això significaria posar fi al front judicial més complex ara mateix per al monarca, perquè la Fiscalia del Suprem s’inclina per arxivar la investigació per les comissions de l’AVE a la Meca i no veu gaires possibilitats de tirar endavant la carpeta de Jersey –perquè es podria remuntar al 2005–. Amb tot, continuaria sense regularitzar els seus béns a l’estranger.

Des de la fuga del rei emèrit a Abu Dhabi no han fet sinó créixer els detalls sobre les presumptes corrupteles del monarca. La posició de Felip VI cada cop és més difícil, a les portes d’un discurs de Nadal en què haurà de fer alguna gesticulació sobre la situació del seu pare. A això s’hi suma la decisió de callar en un moment en què l’extrema dreta intenta patrimonialitzar la seva figura. No ha fet ni un gest en resposta a l’allau de cartes de militars retirats que, amb un llenguatge més que bel·ligerant, li demanen que mogui peça contra Pedro Sánchez. L'última, de més de 250 exmilitars disposats a “entregar la vida” per defensar Espanya del govern de coalició, al qual acusen de “menysprear” Felip VI.

El silenci del PSOE

La notícia d’El País ha sacsejat aquest diumenge l’inici de l’acte de commemoració del 42è aniversari de la Constitució al Congrés, però més enllà d’Unides Podem cap dels partits presents han posat contra l’espasa i la paret Joan Carles I. Si bé per al portaveu del partit lila a la cambra, Pablo Echenique, la decisió suposa la “confessió del frau” un cop l’han “enxampat”, per al líder del PP, Pablo Casado, es tracta d'un fet que cal emmarcar en la “vida privada” del monarca. El PSOE, en canvi, ha decidit guardar un silenci escrupolós. Cap portaveu socialista ha fet declaracions des del faristol adreçat a la premsa –en època de covid, està prohibit que els periodistes persegueixin amb micròfons els polítics al Congrés– i els membres socialistes del govern espanyol s’han escapolit dels mitjans, fins i tot en converses informals. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet una breu declaració sense preguntes.

Per al PP és intocable el “llegat” del rei emèrit. Casado s’ha referit a Joan Carles I com a “arquitecte de la Transició” i no ha volgut parlar de fets recents. Tres quarts del mateix han fet alguns dels presidents autonòmics del PP, com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, que ha assegurat que avui era “un bon dia per reivindicar la seva figura”. El PNB, en canvi, que mai participa en aquesta mena d’actes, ha llançat un avís sobre Euskadi: la Corona ha de reaccionar davant les sospites de corrupció o “es pot endur una sorpresa a mitjà termini”, ha dit el seu portaveu al Congrés, Aitor Esteban.

La declaració voluntària de Joan Carles I és damunt la taula des que la seva examant Corinna Larsen va declarar que el rei emèrit li havia regalat 65 milions d’euros procedents del rei saudita. Però ara semblar que el monarca només mou fitxa per una causa per a la qual no el protegeix la inviolabilitat.