Joan Carles I i Corinna, una crònica d'assetjament, seguiment i difamació

La demanda civil de Corinna a la justícia anglesa contra Joan Carles I mostra una persecució desesperada per part del rei emèrit

Joan Carles I i Corinna, en una imatge d'arxiu
6 min

MadridLa demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I que el jutge master del Tribunal Suprem anglès, Richard Davison, va tramitar a començaments de la setmana passada, descriu en 32 folis diverses pràctiques de presumpte assetjament, seguiment il·legal i difamació, segons el document al qual ha tingut accés l'ARA. L'examant de Joan Carles I sol·licita una ordre d'allunyament per a ell i una indemnització per danys i perjudicis sense quantificar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El llavors rei d'Espanya va donar el juny de 2012 a Corinna 100 milions de dòlars -que havia rebut com a "regal" el 2008 del rei Abdullah de l'Aràbia Saudita- mitjançant documents signats i li va proposar matrimoni diverses vegades -l'última el 2014-, però la negativa de l'examant a tornar amb ell -la ruptura de la relació va tenir lloc el 2009- va conduir, segons la demanda, al fet que ell li exigís la devolució dels diners. Corinna no hi va accedir.

L'examant descriu els seguiments i assetjaments als quals va ser objecte per part d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) espanyol i d'una agència de seguretat monegasca, Algiz, enviats a Londres i Mònaco -on ella també té residència-. Uns agents enviats per Félix Sanz Roldán, llavors director del servei d'intel·ligència espanyol per ordre de Joan Carles I, segons emfatitza l'escrit, a partir del 2012. Els seus habitatges van ser controlats i hi haurien entrat agents d'intel·ligència, que li haurien robat documentació.

Un altre dels capítols és la campanya de descrèdit entre amistats comunes i personalitats del món dels negocis que hauria impulsat Joan Carles I en una operació desesperada per recuperar els diners, després de donar per perduda la relació sentimental. "Joan Carles I trucava diàriament a Corinna, el 2014. Si no contestava al telèfon, ell parlava amb amics comuns perquè la pressionessin fins a aconseguir que li tornés la trucada", diu l'escrit. Joan Carles també va mostrar a Corinna projectes d'un palau a Madrid que, segons va dir, seria rehabilitat "per a nosaltres". El maig del 2014 va proposar matrimoni a Corinna, qui, com ja havia fet amb anterioritat, va rebutjar la proposta "tenint en compte que Joan Carles I estava casat amb la reina Sofia i intimava amb una altra dona".

Viatges freqüents a Londres

En el relat es recull que el juny del 2014, després d'abdicar, Joan Carles I "va començar a viatjar més freqüentment a Londres i va difondre falsament entre amics i gent de la societat relacionada amb tots dos que ell i Corinna tornaven a estar junts i que aviat viurien a Londres". A finals d'agost i primers de setembre del 2014, Corinna va deixar clar a Joan Carles I que no volia reprendre la seva relació íntima. Ella va ser "amable però ferma". La reacció de Joan Carles I va ser de "desesperació i confusió". "I va començar a pressionar, per primera vegada, perquè li tornés els 100 milions de dòlars i altres regals que ell li havia fet lliurement i de manera irrevocable ", es relata.

En la demanda també s'explica que el "16 de setembre del 2014" Corinna, Dante Canonica -l'advocat de Joan Carles I- i el rei emèrit es van reunir a l'Hotel The Connaught de Londres. Joan Carles I va repetir l'exigència que el regal dels 100 milions de dòlars havia de ser retornat i posat a la seva disposició per fer-lo servir. Canonica es va mostrar visiblement sorprès per aquestes exigències. Va dir que Joan Carles I mai li havia dit que la donació fos res diferent a una donació irrevocable i que havia preparat la documentació sobre aquesta base -Canonica va ordenar enviar els diners en la seva qualitat d'administrador de la Fundació Lucum- i que no hagués autoritzat la transferència sota altres conceptes. L'advocat li va assenyalar que la donació era legalment irrevocable i que els fons no podien ser utilitzats en benefici de Joan Carles I, que es va mostrar "extremadament molest amb l'assessorament de Canonica". Més tard, el mateix dia, Joan Carles I va trucar per telèfon a Corinna i li va dir que les conseqüències per a ella "no serien bones si no feia el que li exigia".

"El 2 de novembre de 2014", prossegueix el relat, Joan Carles I va dinar amb Allen Sanginés-Krause i Pepe Fanjul. Joan Carles I va conèixer Sanginés-Krause -magnat mexicà resident a Londres- a través de Corinna. El mexicà era client de Corinna des del març de 2010, quan una companyia de la qual era accionista va contractar els seus serveis de consultoria. Sanginés-Krause va anunciar que acabava el contracte amb Corinna "el 21 de novembre de 2014 i es va convertir en assessor financer de Joan Carles I".

Pressió als cercles de l'alta societat

La pressió en cercles de l'alta societat va continuar. "El 4 de novembre de 2014", Corinna i Joan Carles I es van reunir, per insistència d'aquest últim, a l'apartament de Corinna a Londres. Ella tenia por de Joan Carles I i no volia estar sola amb ell. En conseqüència, li va demanar a Pepe Fanjul -magnat nascut a Cuba, propietari de l'imperi sucrer Fanjul Corporation- amic de tots dos, que hi estigués present. Durant la reunió, Joan Carles I es va enfadar per la negativa de Corinna a reprendre relació amb ell i negar-se a assistir a un sopar que tindria lloc aquella nit. Joan Carles I va dir que li devia diners i que havia de pagar un dipòsit de seguretat per als càrrecs de servei de 200.000 lliures d'un apartament per valor de 50 milions de lliures que havia posat a disposició de Joan Carles I el sultà d'Oman perquè el fes servir durant les seves visites a Londres. Quan Corinna va deixar clar que no tenia intenció de viure amb ell ni de pagar el dipòsit, Joan Carles I va dir que era una "inútil", que "prendria les seves pròpies mesures" i que "ja veuria què passaria".

Segons la demanda, el rei emèrit va fer una aproximació a gent que treballava per a Corinna. El 2014, Joan Carles I va obsequiar el conductor de Corinna amb un costós Rolex Daytona "amb les inicials de Joan Carles I a la part posterior". Posteriorment, el novembre de 2014, el cap de seguretat de Joan Carles I, Vicente García Mochales -tinent coronel de la Guàrdia Civil i cap d'escortes del rei-, li va preguntar al conductor de Corinna si podia conduir per a Joan Carles I (en el mateix automòbil que utilitzava Corinna) cada vegada que estigués a Londres. No va informar Corinna sobre aquesta iniciativa. Quan el conductor va rebutjar la proposta, Mochales es va preocupar i li va demanar que no li digués res a Corinna, però "el conductor s'hi va negar". "El febrer del 2017", Joan Carles I també va enviar un missatge directament a l'assistenta personal de Corinna -Noelia Muñoz- i la va informar en espanyol: "Soc aquí pel que sigui necessari. Espero notícies". El març del 2018, Joan Carles I va enviar a Muñoz una salutació de Pasqua. "S'ha d'inferir que desitjava convertir tant el conductor com l'assistent personal de Corinna en fonts d'informació sobre nels seus moviments, activitats i assumptes en general , diu el text.

El relat assenyala que "el 6 de novembre de 2014", Joan Carles I va convidar a prendre una copa a dos socis de negocis de Corinna que ella prèviament li havia presentat: Mohammed El Husseiny i George Shehadeh. "A principis de 2015, tots dos van deixar de comunicar-se amb Corinna i el senyor El Husseiny va deixar de treballar amb ella", afirma el relat.

A les Bahames

Un altre episodi que es descriu va tenir lloc a les Bahames. "L'abril del 2015", Joan Carles I era a les Bahames com a convidat al iot de Pepe Fanjul i la seva dona. Joan Carles I en diverses ocasions, en dinars i sopars, va dir davant nombrosos comensals que Corinna li havia robat diners i era deslleial i indigna de confiança". L'amplitud de la campanya queda patent amb un altre episodi. "L'abril del 2015", Joan Carles I va viatjar a un petit poble d'Àustria per visitar la família del segon marit de Corinna, a qui no havia visitat durant molts anys. Joan Carles I va dir a l'àvia del príncep Casimir, Manni Sayn-Wittgenstein, i altres membres de la família, que Corinna li havia robat diners. El príncep Casimir -amb qui Corinna té una filla, Nastassia- va repetir després davant nombroses persones que Corinna havia robat a Joan Carles I.

També els que van transferir els fons a Joan Carles I el 2008 van ser informats per ell sobre el presumpte robatori de Corinna. "A finals de gener del 2015", Corinna va saber que Joan Carles I havia viatjat a Riad per dir al rei de l'Aràbia Saudita i al príncep hereu Mohammed Bin Salman -tots dos eren amics estrets seus- que Corinna havia robat el diners que li havia donat a ell el difunt rei Abdullah de l'Aràbia Saudita en referència als actius en els comptes de la Fundació Lucum -100 milions de dòlars- que Joan Carles I va donar legalment i de manera irrevocable a Corinna.

El procediment judicial del Regne Unit, segons fonts jurídiques, es podria estendre fins a 18 mesos. Joan Carles I haurà de contractar un equip d'advocats per respondre a la demanda. Si els seus advocats invoquessin la seva immunitat com a cap d'estat i excap d'estat, assenyalen aquestes fonts, difícilment podrà eludir l'acció de la justícia anglesa donat el precedent del cas de l'exdictador i ex cap d'estat de Xile, Augusto Pinochet, que va ser enjudiciat per ser extradit a Espanya després que el comitè judicial de la Cambra dels Lords fallés en contra de la seva immunitat el 24 de març del 1999.

stats