El rei emèrit va amagar 7,9 milions d'euros a Suïssa fins a l’agost del 2018
Joan Carles I hauria mogut els diners ocults quan ja no estava protegit per la inviolabilitat
BarcelonaCada cop hi ha més indicis sobre la presumpta corrupció de Joan Carles I. Les informacions sobre els negocis i moviments de diners irregulars no s'aturen, i la inviolabilitat de la qual gaudia com a rei d'Espanya tendeix a perdre validesa a mesura que es revelen detalls sobre l'abast de les tres investigacions que ja hi ha obertes contra ell. De fet, segons ha avançat aquest dimarts El Confidencial, el rei emèrit hauria amagat 7,9 milions d'euros en un compte a Suïssa fins a l'agost del 2018, més de quatre anys després de la seva abdicació i, per tant, quan ja no gaudia de la protecció constitucional.
La nova fortuna revelada, ubicada al banc Lombard Odier, estava gestionada per la Fundació Zagatka, constituïda el 2003 a Liechtenstein i dirigida per Álvaro d'Orleans-Borbó, cosí llunyà de Joan Carles I. Segons la informació publicada, els moviments de diners –el gruix dels quals estava invertit en accions, bons i altres productes financers– es van intensificar després de la proclamació de Felip VI com a monarca (juny del 2014) i van continuar fins fa només dos anys, amb la retirada de 917.320 euros per al pagament de béns i serveis entre el gener i l'agost del 2018 –una mitjana de 131.000 euros al mes–. El saldo el 2 d'agost d'aquell any era exactament de 7.881.167 euros.
El compte està sota la lupa de la Fiscalia de Ginebra, que des de fa dos anys ja investiga el cas de les suposades comissions que el pare de Felip VI va rebre de l'Aràbia Saudita per la construcció de l'AVE Medina-La Meca: 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) que es van traspassar l'agost del 2008 a un compte al banc suís Mirabaud. Pel que fa als diners de Zagatka, la investigació suïssa sospita que també podrien venir d'una comissió il·legal a l'antic monarca, en aquest cas a càrrec de la constructora OHL.
El fiscal Yves Bertossa fa temps que va al darrere d'aquesta fundació, de la qual el rei emèrit apareixia com a tercer beneficiari –i Felip VI com a quart–, que entre el 2016 i el 2018 hauria abonat 5 milions d'euros en lloguer d'avions privats utilitzats per Joan Carles I en viatges a les Bahames, la República Dominicana, Bahrain i, entre d'altres, els Emirats Àrabs Units, el país on va fugir aquest estiu perseguit pels escàndols de corrupció.
La mateixa fundació hauria pagat amb anterioritat 3 milions d'euros en viatges de l'empresària alemanya Corinna Larsen. La també examant del monarca, precisament, és qui va assenyalar Álvaro d'Orleans com a testaferro del rei emèrit. "Han posat algunes coses a nom del seu cosí, que és Álvaro d'Orleans-Borbó. Els comptes de bancs a Suïssa s'han posat al seu nom", diu Corinna en les famoses gravacions de la seva reunió a Londres el 2015 amb l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo.
El PP parla de "rendir comptes"
Al marge de la investigació suïssa, les noves informacions aparegudes arriben quatre dies després que la Fiscalia espanyola anunciés l'obertura d'una tercera investigació sobre Joan Carles de Borbó, en aquest cas per un presumpte cas de blanqueig relacionat amb 10 milions d'euros a l'illa de Jersey. I dimarts de la setmana passada Eldiario.es ja havia publicat el cas de les targetes de crèdit opaques que entre el 2016 i el 2018 hauria utilitzat tant el rei emèrit com la seva dona, Sofia, i altres membres de la família reial. Un altre suposat delicte que no quedaria emparat per la inviolabilitat.
Tant és així que, malgrat deixar clar que fins ara es tracta d'"informacions periodístiques", fins i tot el PP ha convingut aquest dimarts que si aquestes conductes s'ajustessin a la realitat Joan Carles I hauria de "rendir comptes". En una entrevista a TV3, però, el portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, no s'ha estat de criticar que "alguns partits" aprofitin l'oportunitat per "intentar derrocar" la monarquia.