Comença al Congrés el tràmit per aforar Joan Carles I i la família reial espanyola

La protecció especial estarà a punt a finals de juliol. En quedaran al marge altres membres de la família, com la infanta Cristina

El pare del rei, Joan Carles, va tenir un gest carinyós amb Felip VI quan van sortir al balcó del Palau Reial per saludar els ciutadans que els volien victorejar.
Joan Rusiñol / Efe
23/06/2014
2 min

MadridEl Congrés dels Diputats comença aquest dilluns el tràmit parlamentari per a l'aforament del rei Joan Carles i de la reina Sofia amb la reunió de la ponència encarregada d'informar de la llei en la qual el PP ha introduït les esmenes que permetran regular l'estatus jurídic de l'anterior monarca.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Apel·lant a la “dignitat de la figura” de Joan Carles i Sofia i al “tractament” que reben els alts poders de l’Estat, el govern espanyol creu que els reis sortints han de tenir una protecció especial davant dels tribunals. La comissió de justícia del Congrés es reunirà demà dimarts per donar llum verda a un aforament exprés dels exmonarques espanyols.

El PP ha aprofitat una llei en tramitació a la cambra baixa per incloure-hi dues esmenes perquè els que han regnat durant prop de 40 anys i la reina Letícia i la infanta Elionor, princesa d’Astúries (i el seu eventual futur cònjuge), hagin de ser jutjats pel Tribunal Suprem en cas de necessitat. Felip VI ja està blindat per la seva condició de cap de l’Estat. La modificació, que respon a una situació inèdita, s’introduirà en una reforma puntual de la llei orgànica del poder judicial pensada per incorporar al món de la justícia les mesures de racionalització en el sector públic. L’aprovació definitiva al ple de la cambra necessita majoria absoluta i els populars esperen que pugui estar en vigor, a tot estirar, a finals de juliol.

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va defensar el procés perquè “permet complir els tràmits i garanties”. Per la Moncloa, és evident que, si els parlamentaris i les altes magistratures són aforats, també ho han de ser els que han ocupat i ocuparan la Corona. La polèmica, però, rau en el fet que els membres de la família reial no són càrrecs electes. Aquest tipus de protecció estava pensada, en un inici, per donar garanties de llibertat als que han de legislar. El portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, va demanar un “suport ampli” dels altres grups i els va recordar que aquesta mesura només “anticipa” el que ja conté l’avantprojecte de la llei orgànica del poder judicial. Va assegurar que se n’ha informat tots els partits. Esquerra Unida rebutja l’aformament del rei honorífic i critica els conservadors per imposar-lo “per la porta del darrere”. Esquerra va registrar una esmena en què demana la creació d’una comissió per determinar l’abast de la inviolabilitat del rei -Madrid assegura que això el protegeix per les accions de tot el seu regnat- i establir si ha comès algun delicte “susceptible de responsabilitat penal”.

El text registrat pel PP inclou una disposició perquè, en cas que hi hagi una causa oberta en algun tribunal en el moment d’entrada en vigor de la llei, es traslladi al Suprem. D’aquesta protecció en queden al marge altres membres de la família, com la infanta Cristina.

stats