La JNC vol que una Catalunya independent compti amb un exèrcit integrat a l’OTAN similar al d’Àustria, Suècia i Dinamarca

Les joventuts de CDC es preparen per convertir-se en les del PDECat després del seu proper congrés

Sergi Miquel, secretari general de la JNC, amb Artur Mas / ARA
Ara / Efe
03/03/2017
3 min

BarcelonaLa Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) defensa la creació d’un exèrcit català similar al que actualment tenen Àustria, Suècia i Dinamarca, tres països de la Unió Europea amb una població similar a la del Principat. És una de les qüestions que les joventuts de l'antiga CDC sotmetran a la votació dels seus militants en el congrés que faran d’aquí a una setmana a Vilanova i la Geltrú. El document, al qual ha tingut accés l’agència EFE, proposa que l’exèrcit s’adhereixi a l’OTAN (ni Àustria ni Suècia en formen part). El percentatge del PIB que aquests països destinen a la despesa militar és similar al que gasta l’estat espanyol i se situa al voltant de l’1%. El cas de Suècia ha estat notícia en les darreres hores per l’anunci que el govern restablirà progressivament el servei militar obligatori. En matèria de seguretat, la JNC també defensa que els Mossos d'Esquadra són "l'única policia pròpia de Catalunya".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Pel que fa a la carpeta lingüística, defensa que l'hipotètic Estat català sigui "compatible amb la defensa de les llengües pròpies" i amb la "incorporació del castellà dins d'un marc de cooficialitat". La formació aposta per administracions amb la "màxima transparència i ètica pública" i per "garantir la imparcialitat dels processos de contractacions i concessions, evitar la corrupció, el tràfic d'influències i establir una limitació de mandats". Per acabar, els joves independentistes també propugnen una reforma horària, més recursos per a beques universitàries, polítiques d'accés a l'habitatge i d'igualtat entre homes i dones.

Conveni amb el PDECat

A diferència del PDECat, la JNC ha decidit no canviar de nom i en el congrés dels propers 10, 11 i 12 de març a Vilanova i la Geltrú es consolidarà la continuïtat en els càrrecs directius. L’actual secretari general i diputat al Congrés, Sergi Miquel, sortirà reelegit, ja que és l'únic candidat al càrrec. Miquel lidera una executiva que, segons fonts consultades per Efe, no preveu introduir el debat d'un canvi de nom, després de constatar que no és una prioritat de la militància. Els joves nacionalistes són conscients dels perills que entranya canviar de denominació, després de l'experiència de Convergència, que va tenir dificultats durant el congrés per consensuar el seu nou nom i després es va veure obligada a modificar les sigles per poder inscriure-les en el registre de partits.

En els documents congressuals, la JNC dedica un capítol a la relació amb el PDECat, en el que recorda que va participar en la configuració del nou espai polític liderat per Artur Mas i assenyala que, en aquests moments, redacta "un conveni de col·laboració" que hauran de ratificar els òrgans de govern de cada organització. Amb la finalització de l'activitat política de Convergència, reduïda avui dia a la mínima expressió, la JNC va deixar sense efectes el compromís que tenia amb el partit, a l'espera que s'acabés de configurar el PDECat.

En el seu document ideològic, la JNC subratlla que els dies que queden fins a la "celebració del referèndum definitiu" caldran "el coratge i l'ambició" dels primers militants de l'organització, nascuda el 1980. La formació juvenil, que va abraçar l'independentisme molt abans que CDC, ja planteja com seria un hipotètic Estat català, en el qual voldria "avançar cap al reconeixement del dret de vot dels 16 anys".

stats