Jesús María Barrientos, el magistrat anti-Procés que ha perdut "aparença d'imparcialitat"
És el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
BarcelonaTot i augurar “serioses dificultats” en les relacions amb la Generalitat per culpa del Procés, que el tenia “preocupat”, Jesús María Barrientos (Lleó, 1958) va aconseguir el gener del 2016 la majoria al Consell General del Poder Judicial per convertir-se en president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El magistrat, de perfil conservador i obertament contrari al pla de “ruptura” del Govern sorgit del 27-S, va prometre llavors actuar “sense ànim de confrontació” amb l’independentisme. Els seus col·legues del tribunal, però, l’han acabat apartant ara del judici contra l’antiga mesa del Parlament perquè, segons han admès, la seva “aparença d’imparcialitat” ha quedat en entredit.
A la carrera judicial des de l’any 1985, tres anys després va ascendir a magistrat i va ser destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, pas previ a l’etapa al TSJC. Quan finalment va assolir la presidència del tribunal, imposant-se al fins llavors president, el progressista Miguel Ángel Gimeno, el seu primer repte va ser la causa del 9-N. Va ser ell, de fet, el ponent de la sentència que el 2017 va inhabilitar Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. I el 2019 també signaria la condemna de Quim Torra per la pancarta del llaç groc.
Defensor, paradoxalment, de resoldre el conflicte polític lluny dels tribunals, potser per això va aixecar-se i marxar el gener del 2018 d’un acte on el llavors president del Parlament, Roger Torrent, va denunciar l’existència de presos polítics. La plantada del magistrat, que recentment lamentava (en castellà) el nivell “manifestament deficitari” de l’ús de català a la justícia, se li ha girat ara en contra. Ha estat el motiu pel qual el TSJC ha acceptat, finalment, la seva recusació i l’ha apartat del judici per desobediència contra l’anterior mesa, que aquesta setmana ha quedat ajornat per a principis d’octubre. L’acció de Barrientos no va ser “neutral”, conclou el tribunal, que –tot i això– no qüestiona la seva imparcialitat. Només la que aparenta.
