Jéssica Albiach: entre la ideologia i la sororitat

Tothom sap que, a les entrevistes de feina, quan et demanen quin és el teu defecte principal, cal aparcar la sinceritat i respondre "excés de perfeccionisme". Preguntar quines són les tres sèries dels candidats és un exercici semblant: les respostes estaran condicionades i seran tries molt conscients, amb intenció. Però, tot i això, Jéssica Albiach (ECP) s'ha saltat el guió, encara que sigui a la tercera opció.

Perquè que esculli Borgen és normal: la sèrie va de la líder d'un partit minoritari de tendència progressista, a qui les caramboles aritmètiques converteixen en la primera ministra de Dinamarca en un govern tripartit. Les aspiracions d'Albiach probablement no passen per instal·lar-se al despatx presidencial de la Generalitat, però els governs a tres certament deuen formar part de les seves expectatives. En segon lloc ha triat Big little lies, en què la sororitat és la protagonista. ¿Vol dir que serà més procliu a acostar-se a Laura Borràs, Dolors Sabater o Àngels Chacón abans que, posem per cas, Pere Aragonès i Salvador Illa? Es perfila una tensió, aquí, entre la fidelitat ideològica i la complicitat de gènere.

Ara, la tercera sèrie és Peaky blinders, i aquí sí que ja no m'atreveixo a fer de psicòleg de barra de bar, no fos cas que m'enviï del passat algun dels germans Shelby, amb una fulla d'afaitar amagada a la gorra, disposat a mostrar-me per la via pràctica les formes menys decoroses de moure's per la política.