La JEC recorda a la Generalitat que un paper blanc dins un sobre serà considerat vot nul
Exteriors demanava que fos classificat com a vot en blanc i, per tant, vot vàlid
La Junta Electoral Central ha recordat aquest diumenge a la Generalitat que un paper en blanc dins el sobre serà considerat vot nul. "Aquesta Junta ja ha reiterat en diferents ocasions que el vot en blanc s'expressa de manera prevista en l'article 96.5 de la LOREG, que considera com a tal el sobre que no contingui papereta. No es preveu la confecció de paperetes en blanc", conclou la resolució emesa aquest diumenge mateix. "Es considera vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contingui papereta", recorda la JEC citant la Llei Orgànica de Règim Electoral.
Així doncs, la persona que vulgui votar en blanc no ha de dipositar cap paper dins el sobre. La Generalitat havia demanat a la Junta, però, que es considerés vot en blanc aquell que contingués una butlleta blanca, ja que consta dins la tramesa única que el Govern ha enviat als domicilis de Catalunya. Segons fonts d'Exteriors ha sigut un "error" d'impremta i, com que se n'han detectat diversos casos, es va decidir demanar a la JEC que considerés vot blanc aquest tipus de contingut dins el sobre. La resposta ha sigut que no. "Es tracta d'una incidència mínima, calculem que la butlleta en blanc pot haver arribar a unes 2.000 persones", conclouen les mateixes fonts.
Quina diferència hi ha, a la pràctica, entre el vot en blanc i el vot nul? Té efectes, principalment, a l'hora d'aplicar la llei D'Hondt, la fórmula que serveix per traduir els vots en escons.
El vot en blanc es considera un vot vàlid, de manera que compta a l'hora de calcular el 3% de vots que necessiten les candidatures perquè se'ls apliqui la llei D'Hondt. Com més vots vàlids hi ha, més gran és el nombre de sufragis que necessita una llista per arribar a la barrera legal fixada. A la pràctica, el vot en blanc, doncs, pot dificultar que les formacions extraparlamentàries entrin en el repartiment d'escons. En canvi, el vot nul (una papereta guixada, una de blanca o qualsevol altre format) no es comptabilitza com a vot vàlid i no es compta a l'hora de calcular el percentatge del 3%.
La barrera real
En tot cas, el 3% és només la barrera formal perquè a un partit se li apliqui la llei D'Hondt. Això no vol dir que si una llista arriba a aquest llindar entra necessàriament al Parlament. A la pràctica, si hi ha una participació elevada –sobretot en demarcacions en què es reparteixen pocs escons–, el nombre de vots que necessita una candidatura per treure representació acaba sent més elevat. Posem d'exemple les eleccions del 2017 al Parlament, amb una participació del 79%: a Girona els comuns es van quedar fora de la demarcació amb el 4,04% dels sufragis, de manera que aquesta va acabar sent la barrera real per treure representació en aquesta circumscripció; a Tarragona la CUP es va quedar a les portes de treure un diputat amb el 4% dels vots; a Lleida també els cupaires van quedar-se sense escó amb el 5,04% de vots, i a Barcelona, en canvi, no hi va haver cap partit que superés el 3% i es quedés fora de la cambra (l'últim diputat a entrar va ser del PP, que en aquesta demarcació va assolir el 4,35% dels sufragis).