La JEC deixa sense drets electorals JxCat i els entrega tots al PDECat
Des de Junts rebaixen la decisió i recorden que, igualment, estan reconeguts com a "grup significatiu"
BarcelonaLa separació –no amistosa– entre Junts per Catalunya i el PDECat és una llosa que arrossega des de fa temps l'espai postconvergent i en cada contesa electoral es repeteix la mateixa discussió: qui s'ha de quedar els drets electorals. Doncs bé, la Junta Electoral Central (JEC) ha conclòs que de cara a les eleccions del 23 de juliol li pertoquen tots al Partit Demòcrata, també en relació a les subvencions electorals que se'n deriven, i deixa sense cap d'aquests drets Junts per Catalunya. Roger Montañola, cap de cartell electoral del PDECat, és el beneficiat per aquesta decisió de la JEC en detriment de l'actual diputada i líder de JxCat a Madrid, Míriam Nogueras.
¿Com argumenta la Junta aquesta decisió? L'ens electoral, que tomba una resolució prèvia de la Junta Provincial que els repartia al 50%, constata que en el pacte de coalició que van fer les dues formacions l'any 2019 atorgava de forma explícita els drets electorals al Partit Demòcrata. De fet, l'acord era "clar i explícit", remarca la JEC.
En aquest sentit, la JEC s'agafa a la literalitat del pacte de coalició que es va registrar en les anteriors eleccions espanyoles: "Els drets electorals que es generin com a conseqüència dels resultats que obtingui la coalició electoral a les eleccions a Corts Generals del pròxim 10 de novembre del 2019 correspondran al PDECat en la seva totalitat, de forma que en les següents eleccions equivalents, tant si el PDECat concorre en solitari com en coalició amb altres partits, li correspondrà el 100% dels drets electorals que hagi obtingut la coalició en aquestes eleccions generals. Aquesta clàusula podrà fer-se valdre quan la normativa electoral no ho impedeixi".
Cal tenir en compte que en aquell moment JxCat encara no actuava com a partit autònom –la direcció es va formalitzar l'any 2020– i qui tenia la propietat de les sigles eren persones de l'entorn directe del Partit Demòcrata (això va canviar més endavant). De fet, el pacte de coalició es va negociar entre el president del PDECat, David Bonvehí, i l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, encara a la presó de Soto del Real, i amb la idea de configurar posteriorment un nou espai polític compartit –llavors acabaven d'impulsar la Crida Nacional per la República.
No és el primer cop, en tot cas, que Junts concorre en unes eleccions sense drets electorals. Ja va ser així en les eleccions catalanes del 14 de febrer de l'any 2021, en què per primer cop el Partit Demòcrata i Junts van enfrontar-se en uns comicis. Àngels Chacón es va beneficiar de tots els espais electorals provinents de Convergència, mentre que Laura Borràs hi va concórrer sense drets, precisament per establir un tallafocs amb tot el que pogués derivar judicialment dels casos de corrupció de CDC. En aquest sentit, fonts de Junts treuen ferro a la decisió de la JEC. "Som grup significatiu", recorden, malgrat que poden encara recórrer al Tribunal Suprem la decisió.
¿Què vol dir això? Consideren que, com a les eleccions catalanes, tindran reservats igualment espais als mitjans de comunicació públics i també en els debats electorals entre els candidats, ja que JxCat té representació en altres cambres parlamentàries. Així ho va determinar la mateixa JEC als comicis catalans del 2021, en què va concloure que la candidatura de Borràs s'havia d'incloure en els plans informatius dels mitjans públics malgrat que se li donés menys temps que al PP i la CUP, els partits amb menys representació al Parlament en aquell moment. "Junts va treure 32 diputats i el PDECat 0", es reafirmen des de Junts.
