Javier Lambán, el fan de Lluís Llach que combat el “supremacisme” de la Generalitat

BarcelonaLi agraden el jazz i el flamenc, però quan ha de triar els seus artistes preferits, el president de l’Aragó, Javier Lambán (Ejea de los Caballeros, 1957), se n’allunya per assenyalar dos cantautors catalans: Joan Manuel Serrat i Lluís Llach. El músic de Verges, un referent de l’independentisme, probablement és la icona musical més allunyada personalment de Lambán. Fa uns mesos criticava la Generalitat pel “joc sadomaso” que manté amb el president aragonès en les negociacions per la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030.

Però es fa difícil lluitar contra els sentiments, malgrat que Lambán opini que la Generalitat -i una part de l’independentisme, probablement vinculada emocionalment a Llach- defensa posicions “supremacistes”. La relació del president de l’Aragó amb Catalunya és intensa, no només pel que fa a gustos musicals. Llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona (però ocupant càrrecs institucionals des del 1983, fins i tot mentre superava un càncer de còlon durant el 2021), ha estat una de les veus més crítiques amb el Procés, o el que ell considera “el problema més greu d’Espanya”. Es va oposar frontalment a indultar els presos polítics, va sentir “una enorme alegria” quan van detenir Carles Puigdemont a Sardenya i va presentar els aragonesos com “els adversaris més grans de la desconnexió de Catalunya”. La seva vehemència també l’ha portat a tenir enfrontaments dins el PSOE, en especial amb Pedro Sánchez, a qui va demanar que és retirés “amb dignitat” el 2016 i a qui no ha dubtat en criticar durant la pandèmia. No sorprèn que fos un dels grans defensors de Susana Díaz, a qui considera “una trianera tocada pels déus del socialisme i la política”.

Ara s'ha convertit en el principal obstacle per a la candidatura conjunta amb Catalunya pel 2030, que el Comitè Olímpic Espanyol ja ha descartat davant la impossibilitat d'acord entre governs.