L'exministre del PSOE Ramón Jáuregui avisa que "cap Constitució espanyola admetrà el dret a l'autodeterminació"

MadridEl parlamentari europeu del PSOE i exministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, ha apostat aquest dimecres per reformar la Constitució i l'Estatut d'autonomia d'Euskadi -d'on és ell- per adaptar l'autogovern basc a segle XXI, però ha advertit que "cap constitució espanyola admetrà el dret d'autodeterminació".

Jáuregui ha comparegut a la ponència del Parlament Basc que analitza l'actualització de l'autogovern a Euskadi, on ha apostat per una participació determinant del País Basc en una reforma constitucional cap a un model federal.

El exvicelehendakai ha argumentat que el País Basc "no pot estar millor" que formant part d'Espanya perquè gaudeix d'autonomia en "gairebé tot" i hi "molt beneficiada econòmicament". En aquest sentit ha afegit que les conseqüències d'una hipotètica ruptura amb l'Estat serien "inassumibles" per als bascos i, a més, Europa "no admetrà" nous estats en el si de la Unió.

Després d'insistir que Euskadi "no té densitat d'Estat", Jaúregui ha explicat que la reforma constitucional que proposa no recollirà el dret d'autodeterminació perquè cap estat "incorpora en el seu ordenament una espasa de Dàmocles" sobre la seva pròpia estabilitat futura.

S'ha mostrat contrari a les consultes sobre el futur polític-jurídic de les comunitats perquè solen plantejar solucions "extremes" quan hi ha molts matisos i ha apostat per anar cap a una Constitució que renovi el pacte "a la unitat".

Ha reconegut que encara que l'actual sistema autonòmic ha donat uns "resultats magnífics" per al País Basc des de l'aprovació de l'Estatut de Gernika, hi ha una "demanda política" d'actualitzar l'autogovern. Ha aclarit que, a diferència de Catalunya, al País Basc "no hi ha preocupació ciutadana" ni hi ha un "sentiment col·lectiu de frustració o maltractament".

Sobre la proposta de reforma constitucional, Jáuregui ha plantejat alguns aspectes com el reconeixement dels "fets diferencials" de comunitats com la basca i la catalana, definir el Senat "a l'alemanya" com una cambra de representació autonòmica i no de partits, i que es facilitin els "mecanismes de col·laboració entre comunitats veïnes".

El vicelehendakari entre 1987 i 1991 ha conclòs que l'objectiu d'aquestes reformes és aconseguir un "acomodament intel·ligent" d'Euskadi a la realitat del segle XXI i que el millor destí és la seva presència en un estat federal perquè "qualsevol altre seria pitjor".