Jaume Torramadé denunciarà el cap de Protocol de la Diputació i l'acusa de "tergiversar la veritat"

GironaEl president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, denunciarà el cap de Protocol de l'ens, Josep Maria Amargant, per la carta que ha fet pública en què assegura que el president va assetjar l'assessora d'UDC i després ho va intentar tapar. Torramadé ha fet públic un escrit en què afirma que no permetrà que un funcionari, "per molta carrera que acumuli a les esquenes", menteixi, el desacrediti i l'insulti. L'alcalde de Salt reitera que és innocent, acusa Amargant de "tergiversar la veritat sobre uns fets que no van succeir" i que ell coneix "de tercera o quarta mà" perquè no era al sopar. Torramadé assegura que emprendrà accions polítiques i judicials "per posar fi immediatament" a la situació.

El mateix dia que el cap de Protocol de la Diputació de Girona ha explicat la seva versió de 'l'afer Torramadé', el president de l'ens ha contraatacat i ha anunciat que el portarà davant la justícia per unes acusacions que considera que són falses. Jaume Torramadé, en una carta oberta als mitjans de comunicació enviada des de la Diputació, assegura que s'ha vist obligat a adreçar-se a la ciutadania per defensar "altre cop l'honorabilitat i el bon nom dels càrrecs institucionals" que ostenta. "És en la salvaguarda d'aquests principis que faig aquest escrit", recull el text.

D'entrada, Torramadé es posa en mans de justícia i espera que als tribunals es demostri "la falsedat de les acusacions" contra la seva persona. El president de la Diputació reitera la seva innocència i ho argumenta dient que va ser ell, precisament, el primer de voler aclarir tot l'afer. "Vaig ser el primer de recórrer als tribunals i a les forces d'ordre públic per denunciar el que considero una falsedat i un intent orquestrat de desacreditar la meva persona", diu a la carta.

El president i alcalde de Salt també es fa ressò del suport que va rebre de la resta de comensals que aquell 8 de novembre l'acompanyaven al sopar en què, presumptament, va assetjar sexualment Minerva Amador. "Prova que se m'atribueixen uns fets que no van succeir és que onze persones s'han manifestat perplexes per les acusacions i han afirmat públicament que no va ocórrer res del que s'ha dit", recull l'escrit. Torramadé també destaca que cinc dels qui van compartir taula amb ell són dones i que "han deixat molt clar que haurien estat les primeres de denunciar uns fets impropis d'un càrrec electe".

"Amargant tergiversa la veritat"

En referència a l'escrit que ha fet públic el cap de Protocol, Torramadé assegura que "tergiversa la veritat" i li retreu que ell coneix els fets "de tercera o quarta mà" perquè no va assistir al sopar. Torramadé deixa entreveure a la carta que prendrà represàlies contra Josep Maria Amargant. De fet, en la carta ja s'hi refereix com "el fins ara cap de Protocol i responsable de l'Oficina de Premsa".

Amargant és tècnic de Protocol a l'ens i el plenari el va nomenat cap de l'àrea de Protocol i Premsa aquesta legislatura, càrrec que ja havia ocupat anteriorment abans d'arribar al govern ERC i PSC. Es dóna el cas que Amargant està de vacances i que fins dilluns no es tornarà a incorporar a la feina a la Diputació de Girona.

Torramadé no entra a valorar les acusacions del cap de Protocol "per respecte" a la institució que representa, i considera que s'hauran de dirimir als jutjats. "Parlarem, doncs, on toca i quan toqui", escriu Torramadé.

El president de la Diputació assegura en l'escrit que no permetrà que cap funcionari públic, "per molta carrera que acumuli a les esquenes", menteixi, el desacrediti i, fins i tot, l'insulti. Per això, anuncia que denunciarà Amargant per les seves declaracions.

Finalment, Torramadé lamenta la situació que s'ha generat arran de les denúncies creuades amb Amador. "Mai hauria pensat que com a president de la Diputació i alcalde de Salt viuria una situació com aquesta, que m'omple de perplexitat", reconeix. En l'escrit, també afirma que pensa "posar fi immediatament" a la situació que ha generat Amargant prenent "les decisions polítiques i judicials que corresponguin en defensa, abans que res, de la veritat".