"Ja sé que acabaran amb la meva carrera política"

BarcelonaEl jutge Barrientos crida a declarar el senyor Francesc Homs i Molist i a la sala es fa el silenci que precedeix l’ària del tenor. Perquè avui en Francesc Homs són dues persones: testimoni de la defensa en aquest judici a Mas, Ortega i Rigau, i acusat en la seva pròpia causa, que es veurà separadament al Tribunal Suprem. Per això Barrientos li adverteix que, a diferència dels altres testimonis, ell sí que té dret a no contestar per no incriminar-se. Però Homs no ha vingut a firmar l’empat i, amb aquell somriure entre sorneguer i suficient de tantes rodes de premsa, li diu al jutge: “Soc molt conscient dels meus drets processals”. I seu.

Homs contesta amb seguretat, memòria i precisió jurídica als advocats de les defenses. A la seva esquerra, el fiscal Emilio Sánchez Ulled l’escolta mentre escriu a l’ordinador portàtil. Homs va repartint: “Vàrem demanar un aclariment al Tribunal Constitucional perquè, com que fa copy-paste amb les seves resolucions, [després de la suspensió que va dictar el 4 de novembre], no sabíem ni si podíem fer una roda de premsa. Esclar que hi ha qui parla amb el micròfon enganxat amb un cel·lo, com el ministre de Justícia la nit del 9-N, però és que nosaltres teníem centenars de periodistes”. El fiscal se’l mira com de reüll amb les dues mans juntes, davant el nas. I llavors es desencadenen els fets.

Estupefacció general

Barrientos demana al fiscal si vol preguntar. “El ministeri fiscal és tan respectuós davant un testimoni que també és acusat que no pregun...” Barrientos el talla. Que no li expliqui per què no pregunta. ¿Preguntarà sí o no? Ulled se’n surt amb un “No preguntarà, no cal que li digui per què”. I llavors se sent la veu d’Homs que diu: “Quina llàstima”. Estupefacció general.

Homs ja ha acabat però no surt de la sala, sinó que es queda entre el públic a escoltar les declaracions de Núria de Gispert, Enoch Albertí, Carles Viver i Pi-Sunyer i Joan Vintró. Criden a declarar Xavier Trias, però com que l’havien citat per més tard, encara no ha arribat. Se suspèn la sessió. I quan tothom surt de la sala, Homs, encara a dins, a prop de la porta, s’acosta al fiscal i li diu: “No tens coratge de preguntar-me”. El fiscal li contesta que si truca a Madrid i aconsegueix que l’ascendeixin, li farà preguntes al Tribunal Suprem quan hi vagi com a acusat. I se’n va.

I llavors Homs parla desencadenat: “M’indigna que vulgui fer creure que estava protegint els meus drets. Ell era el fiscal que estava de guàrdia el 9-N i no va parar la jornada de participació. Va participar en la reunió dels fiscals de Catalunya que no hi van veure delicte. I ara és aquí exercint l’acusació”. Sí -li contesto-, però és que ja va dir dilluns que la fiscalia actua amb unitat i jerarquia. “La fiscalia? ¿Saps com actua la fiscalia? Us recordo que el [destinatari] de “ esto la fiscalía te lo afina, hacemos una gestión ” que va dir el ministre Fernández Díaz era jo, en un suposat cas que m’havia d’esquitxar i del qual no hi havia res de res. M’ho han regirat tot a mi i a la meva dona. He tingut la Policia Nacional vigilant d’amagat casa meva, a Taradell, fa tres anys i mig, fins que els Mossos els van detectar. Ja sé que acabaran amb la meva carrera política, però si hem de perdre, perdrem amb dignitat. Soc un home lliure”.

A Rigau li ensenyen fotos de l’urna que han posat al seu escó al Parlament. I a Mas li comenten que la CUP demana que admetin que van desobeir. I Mas s’hi torna: “Doncs quan el jutge els crida a declarar es fan detenir pels Mossos, això sí, però després bé que declaren i reconeixen l’autoritat del jutge. Qui és el que desobeeix aquí?” Encara falten dos dies més de judici.