BarcelonaToni Bolaño és periodista i va ser cap de comunicació de José Montilla quan era president. Ara publica el llibre Moncloa (Península), un retrat exhaustiu de la figura del fins fa poc cap de gabinet de Pedro Sánchez Iván Redondo.
Redondo se’n va o el fan fora?
— Se’n va. I el president ho sabia des del 5 de maig, quan es veuen després de les eleccions de Madrid. Ell ja volia marxar abans de la pandèmia.
Què passa perquè vulgui plegar?
— Arriba a la conclusió que ja no li tenen confiança. L’acusaven de tot el que havia passat a Madrid. Ell considerava que ja havia fet la seva etapa. Jo crec que Sánchez no el creu i pensa que ja el convencerà.
Per què genera tants recels al PSOE?
— Als aparells dels partits els costa molt refiar-se d’una persona independent, no hi estan acostumats. Es crea la llegenda negra que és l’assessor qui mou els fils. I no, qui pren les decisions és Sánchez. El contrari seria considerar el president del govern un tonto.
En canvi al llibre les veus del PSC elogien Redondo. Per què hi ha aquesta diferència amb el PSOE?
— Perquè el PSC és un altre partit. Tant Salvador Illa com Iceta van conèixer Redondo el 2017, quan ell i molta gent del PSOE van posar molta vaselina perquè no tornés a passar l’enfrontament PSOE-PSC pel conflicte territorial. El PSC és una altra cosa, Madrid és més complicat.
Redondo manava tant com es deia?
— No. El que fa el consultor és presentar propostes, i el líder tria. Per exemple, en el cas de la moció de censura de Múrcia ¿ens pensem que el president no va decidir que es tirés endavant? Ell n'és el culpable. Culpar sempre l’assessor em sembla de baix nivell. Qui sabia realment el que estava passant a Múrcia era Félix Bolaños.
Què és el que fa diferent Redondo dels caps de gabinet tradicionals?
— La seva independència. A Espanya tots els spin doctors sempre arriben de la mà del partit. A l’última època comença a haver-hi algunes persones que no ho són, com Toni Aira, Verónica Fumanal o el mateix Iván, que a més té l’element d’haver treballat per a líders de més d’un partit. Aquesta és la transversalitat de l’Iván, que posa la persona per davant dels partits.
Aquesta transversalitat pot acabar sent una llosa. És difícil defensar el discurs d’Albiol i el de Sánchez al mateix temps.
— ¿Tots els assessors que tenen les empreses tenen realment la ideologia de l’empresa? No. Et contracten perquè els presentis les millors estratègies. Es diu que com que ha treballat per a diferents partits és un mercenari. Jo sí que ho seria si me n’anés al PP, perquè jo vaig arribar de la mà d’un partit (PSC), però ell no.
Al llibre es debat si cal tenir ideologia per ser un bon assessor o no és necessari.
— La ideologia la posa el líder. Miguel Ángel Rodríguez defensa que tots els assessors han de tenir ideologia; jo crec que no cal. Si ets un professional pots fer-ho, perquè tu només presentes idees i estratègies.
Al pròleg es diu que un dels punts forts de Redondo és saber donar un cop de volant a temps les vegades que calgui. Això no debilita la coherència del líder?
— No, perquè tu has de tenir diferents propostes sobre la taula. El millor exemple és el pacte del govern de coalició. Per què s’aconsegueix en 24 hores? Perquè l’equip de l’Iván hi portava treballant des del maig. En el moment que l’Iván activa aquest pacte perquè el president l'hi diu, ja el té molt avançat. Tu ho has de tenir previst, això. Si no, ets un mal consultor. Has de tenir cintura.
La sortida de Redondo debilita la taula de diàleg?
— Això s’haurà de veure. Però l’Iván i el Raül Múrcia feien una feina de maionesa molt important. Aquesta és la feina que ha de fer l’assessor. Crear els ponts i no trencar-los. Un dels grans defensors dels indults és Redondo.
Com a redondòleg, quina creu que és la seva obra de més mèrit? Sánchez, Monago, Basagoiti o Albiol?
— Tots tenen el seu mèrit.
L’entrevista a La Sexta va ser un error?
— No. El que passa és que tothom esperava que sortís dient que Pedro Sánchez és un bluf, però Redondo no va voler dir res perquè és un tio en qui pots confiar perquè mai t’explicarà les interioritats. El valor d’un consultor és la discreció.
Creu que Redondo podria tornar a treballar al PP?
— No. Com a mínim no en els anys vinents, perquè "mai més" ja saps que no es pot dir. Crec que la seva idea és anar a l’empresa privada i fer coses amb els mitjans de comunicació i la universitat.
En el passat, Moragas el va descartar a la Moncloa perquè el va considerar un friqui...
— Sí. També entenc el Moragas, perquè Redondo és algú que només treballa amb els líders i al Moragas només li faltava que a més de l’Arriola també li fes el pont algú altre.
