Podem acusa el sobiranisme català de "reinventar" els fets del 1714 en benefici propi
La formació de Pablo Iglesias també afirma que alguns voldrien veure els catalans "com l'arquebisbe de Granada", tombats a terra
MadridJuan Carlos Monedero, un dels caps visibles de Podem, ha afirmat aquest dilluns que el sobiranisme "reinventa" els fets del 1714 per la "necessitat" de justificar un "enfrontament clar" –un "odi"– que serveixi de combustible al seu discurs polític. Ho ha dit durant un debat a Madrid, organitzat per la plataforma Federalistes d'Esquerres, en el qual també han participat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el diputat d'Esquerra Unida Alberto Garzón.
Monedero, però, també ha acusat "l'identitarisme espanyol" de buscar "fonaments" a la seva actitud. Creu que els arguments del PP, "amenaçant" una Catalunya independent de patir seriosos riscos econòmics i en l'àmbit internacional, no ajuda gens a solucionar la situació. De fet, ha anat més enllà i ha assegurat que, a Espanya, alguns voldrien veure els catalans com "l'arquebisbe de Granada", és a dir, tombats a terra per demanar perdó pel cas d'abusos sexuals.
Des d'IU, Garzón –que molt probablement en serà el candidat a la presidència del govern espanyol– ha acusat Artur Mas i Mariano Rajoy d'"oportunisme polític" per aprofitar, a parer seu, el moviment popular a Catalunya en benefici propi. Monedero i Garzón, amb uns discursos molt semblants, han coincidit que l'estat espanyol ha d'aprofitar l'embranzida catalana per obrir un procés constituent espanyol. Només així, diuen, fent unes esmenes a la totalitat al sistema nascut el 1978, es podrà arribar al moll de l'os.
No hi ha coincidit Iceta, que ha defensat l'encert de la Constitució, si bé s'ha mostrat partidari de reformar-la per adaptar-la a la realitat actual. Ha apostat per buscar una solució que, en qualsevol cas, s'ha de votar a les urnes, ja que, a parer seu, el malestar de molts catalans neix amb la sentència de l'Estatut del Tribunal Constitucional. Creu que la reforma ha de reconèixer les "realitats nacionals", constitucionalitzar que el finançament no castigui les comunitats més solidàries, com Catalunya, i ha admès que haurà de ser necessàriament asimètric, com ja és, de fet, diu, l'estat autonòmic.