IU abraça el dret a decidir i el PSOE li gira l'esquena
Herrera i Navarro presenten al Congrés la seva postura sobre la consulta, amb una acollida desigual
MadridDos partits d'esquerres estatals i dos respostes diferents al gran debat nacional plantejat a Catalunya. Mentre Esquerra Unida (IU) abraçava ahir el dret a decidir signant amb ICV-EUiA una declaració de suport, el PSOE girava l'esquena a una possible consulta d'autodeterminació, advertint al PSC que no vol cap reforma constitucional que defensi el dret a decidir, ni obertament ni amb eufemismes.
Ahir els màxims dirigents del PSC i d'Iniciativa van coincidir a Madrid, en actes diferents, per exposar les seves propostes de futur. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, va aconseguir que per primera vegada un partit d'abast estatal es comprometi per escrit a "donar suport a l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya". El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ho té molt clar: "No s'ha de tenir cap por que Catalunya s'expressi democràticament". Entén que si es fes la consulta "ajudaria a no polaritzar més les posicions i a no enquistar més les relacions" entre Catalunya i Espanya.
En el pacte d'IU amb els seus socis a Catalunya s'aposta per reclamar un procés negociador entre les forces polítiques estatals i catalanes per pactar el referèndum. En cap moment aposten per anar més enllà, no concreten què s'hauria de preguntar ni quin resultat desitjarien, però sí que volen que es respecti i es faci efectiu el dret a votar-ho en una consulta. Lara considera que només s'ha de consultar els catalans i, després, negociar amb la resta de l'Estat "les conclusions" a què s'hagi arribat per fer realitat el que diguin les urnes. El més optimista i contundent va ser el diputat d'EUiA al Congrés, Joan Josep Nuet, que va afirmar que "la consulta es farà sí o sí" i va advertir que "no la podran frenar ni els exèrcits ni les constitucions monàrquiques". "Si en les lleis no hi caben els pobles, no s'han de canviar els pobles, sinó les lleis".
I és que, com va advertir Herrera, "el problema no és jurídic, és polític". En el document s'especifica que "les lleis poden ser reformades per fer possible que la ciutadania pugui exercir el dret a decidir lliurement el seu futur". El seu objectiu és "aconseguir la màxima legitimitat democràtica, política i jurídica davant d'aquells que neguen tota possibilitat d'exercir aquest dret".
El missatge anava dirigit especialment al PP però també podria valer per al PSOE, que ahir, aprofitant que el líder del PSC, Pere Navarro, presentava a última hora de la tarda la proposta de la reforma constitucional elaborada per la Fundació Rafael Campalans, va deixar anar que no donarà suport a l'article que proposa permetre consultes territorialitzades ni al reconeixement de Catalunya com una nació.
Faltaven poques hores perquè Navarro expliqués la seva proposta al Congrés, on era gairebé tan important el que es deia com qui l'escoltava. A l'acte s'hi va poder veure la portaveu del PSOE al Congrés, Soraya Rodríguez, una àmplia representació de CiU, molts socialistes illencs i valencians i la cúpula del PSC, inclosa Carme Chacón, que no va dir res en tot l'acte.
Reticències del PSOE
En acabar, Navarro va dir que segueix defensant "una consulta negociada i legal", desvinculada de la reforma de la Constitució. No obstant, malgrat que el PSC intenta descafeïnar el significat d'assumir clarament la possibilitat de consultes de caràcter territorialitzat -com suggereix la seva reforma-, la cúpula del PSOE entén que això es traduiria amb una "consulta pel dret a decidir", i per això s'hi oposa de ple.
Des del PSC s'intenta acostar postures amb el PSOE. Es busquen eufemismes per mirar de trobar un discurs comú, amb l'argument que el que es vol aconseguir amb aquesta proposta de reforma constitucional és "un nou acord per quedar-se a Espanya, no per anar-se'n". A la direcció del PSC hi ha qui considera que, amb la proposta de model territorial elaborada per Ramón Jáuregui, el PSOE ja ha fet un pas impensable fa uns anys. Creuen que s'acosta al seu model d'estat federal, malgrat que al PSOE no li agrada gens que el PSC posi per escrit que Catalunya és una nació.
El PSC no descarta que en el consell territorial del PSOE del mes de juliol s'acabi votant a favor de la proposta de model territorial del PSOE, amb la qual estan d'acord en un 80%. Si és així, en la pràctica vol dir que rebaixaran temporalment la defensa del dret a decidir -si ho permet la situació a Catalunya- i no es tornarà a parlar de renovar el protocol de relacions entre el PSC i el PSOE en molt de temps.