Ismael Peña-López: “Les meses electorals seran més segures que el que fem tots en el nostre dia a dia”

Ismael Peña-López és el director de processos electorals de la Generalitat i, per tant, un dels principals encarregats d’organitzar les eleccions. El seu últim mes, entre el rebrot i l’ajornament frustrat dels comicis, ha sigut vertiginós.

¿Les eleccions del 14-F són segures?

— Són molt segures, perquè portem molts mesos treballant-hi i hem aconseguit minimitzar el risc del que passarà dins dels locals electorals tant per als votants com per a les persones que hi seran treballant-hi.

¿Hi podria haver problemes per constituir les meses electorals?

— Hi ha un risc en la mesura que les persones que han de formar-ne part tinguin por. Aquesta por, personalment, crec que no està fonamentada, perquè hem reforçat molt el dispositiu. Les meses tindran molts més dispositius de seguretat que pràcticament tot el que fem al llarg del dia en la nostra vida quotidiana.

¿La Junta Electoral hauria d’eximir els membres d’una mesa que temin per la seva salut?

— I tant. L'hi hem tornat a demanar i estem esperant que amb l’agreujament de l’onada aconseguim que aquestes persones puguin quedar-ne fora. Estem en converses amb les juntes electorals perquè acceptin una documentació que vindria de la Generalitat com a justificant afegit per deixar excloses les persones de risc.

Creu que la JEC s’hi posarà bé?

— Fa de mal dir, però, menys en qüestions molt puntuals, en general en hem entès molt bé amb la Junta Electoral Central. No són els dolents, ni de bon tros. Han estat molt sensibles fins ara.

¿Està garantit que es farà un test d’antígens a tots els membres de les meses?

— Està garantit. Estem acabant de veure què ens permet la logística. El detall recau en Salut. Depèn de quins professionals tinguem disponibles aquell dia, en un moment en què està tot molt tensionat.

¿Serà obligatori fer-se’l?

— Ho estem considerant. Té pros i contres. Fer-lo obligatori per decret per un motiu de salut pública ens ajudaria a reforçar la seguretat, però tenim el problema de què passa amb la persona que ho rebutja. No és un tema menor, obligar la gent a qüestions tan delicades com la salut.

¿Entén que es pugui disparar l’abstenció el 14-F?

— És un dels escenaris. És un dels motius que vam al·legar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) [per defensar l’ajornament al 30 de maig].

¿La Generalitat aspira a un determinat llindar de participació?

No crec que siguem capaços de posar números. Tot el que baixés de la mitjana històrica de Catalunya [de participació electoral], que són seixanta i poc per cent, seria preocupant.

El Govern volia ajornar al 30 de maig, però diu que és segur votar el 14 de febrer. És compatible?

— Jo crec que sí. Estem dient que la gent no surti de casa i, en canvi, ara estem dient que no passa res per anar a votar a les eleccions. No és veritat. Dit això, el que sí que podem dir és que de portes endins del local electoral hem extremat les mesures de protecció.

¿Tenen dubtes sobre la legitimitat de les eleccions?

— Si tots ens ho creiem és quan ho fem funcionar. És com els diners. El problema dels diners no és imprimir-los, és que tots ens creiem que aquell paper val 50 euros i que a canvi et donen un abric. És el mateix. El dispositiu està molt ben organitzat i ara el que hem d’aconseguir és donar garanties que la gent s’ho cregui.

Què va pensar quan JxCat va dir que era possible el vot electrònic si es votava el 30 de maig?

— No només va ser Junts. Hem parlat amb tots els partits de tu a tu i hem explicat els motius [de per què no era possible implementar-ho ara]. Ho atribueixo als nervis del moment d’ajornar, d’intentar fer passar l’aigua per sota el teu molí. Per fortuna no hi ha hagut més temptacions.

¿Va entendre els arguments del TSJC per no acceptar l’ajornament i deixar en l’aire la data?

— Tancar mig en fals com es va fer, arriscant 25 milions d’euros [del pressupost electoral] i deixant cinc milions i mig de persones sense saber si votaran, es fa molt dur de passar. Crec que no costava gaire ser més executiu i donar un termini clar: o el 14 de febrer o el 30 de maig.

¿Entendria que el TSJC digués que finalment es vota al maig?

— El cap em dirà que ben fet. El cor em dirà: "Ostres, ara?" Ens haurem polit molts sous de moltes persones, ens haurem gastat 25 milions d’euros que no tornaran.

¿Li ha passat pel cap engegar-ho tot a rodar i dir "aquí us quedeu"?

— I tant, per descomptat. Hi ha un moment en què un no pot més perquè les tensions són molt grans, però em sembla que no és el moment d’abandonar el vaixell. Falten mans i ens hem d’arremangar tots.