Isabel Perelló i la resta de catalans que ocupen llocs de poder a l'Estat

MadridEntre els set candidats inicials per presidir el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'hi havia cap d'origen català. Res no feia preveure aleshores que la candidata de consens que seria el desllorigador del bloqueig seria Isabel Perelló, nascuda a Sabadell i amb part de la seva trajectòria a l'Audiència de Barcelona. Aquesta tria ha fet que per primer cop en la història de la democràcia a l'Estat, no només una dona sigui la màxima representant del poder judicial espanyol, sinó que ho sigui algú de Catalunya. El professor de ciència política de la Universitat de València (UV) i recentment nomenat director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Joan Rodríguez Teruel, que fa molts anys que estudia el fenomen de les elits polítiques a Espanya, constata en una conversa amb l'ARA que el cas de Perelló és una "excepció total" perquè hi ha una "infrarepresentació" de catalans en els cossos burocràtics de l'Estat i no són habituals els casos en què arribant al cim.

Rodríguez Teruel fa una distinció entre la cúpula dels sectors econòmics, del món privat i cultural i artístic, en què no intervé directament la política, i on hi ha una presència catalana "molt important", particularment a Madrid, dels entorns "estrictament polítics" –com seria el Congrés, el Senat o l'executiu espanyol– i els d'institucions de l'Estat que no tenen una selecció representativa directa, però en la tria dels quals intervenen els partits, com en el món de la justícia. És en aquests dos últims en què hi ha una participació "més reduïda" de catalans, i també de persones d'altres regions mediterrànies.

En el cas del consell de ministres, la presència del PSC i dels comuns en l'equació que ha portat Pedro Sánchez al Palau de la Moncloa, ha garantit una quota catalana. Actualment, la representen Ernest Urtasun, ministre de Cultura a proposta de Sumar, i l'exalcalde socialista de Barcelona Jordi Hereu, que té la cartera d'Indústria. Tanmateix, tot i la presència d'aquests dos ministres, es tracta de l'executiu de Sánchez més madrileny i menys mediterrani. En el moment de la formació del nou govern espanyol, tal com va publicar aquest diari, Rodríguez Teruel ja va constatar que la tònica al llarg dels anys ha estat que predominin les elits centrals en detriment de les perifèriques amb una sobredimensió de Madrid.

Entre els ministres catalans amb Sánchez en les dues anteriors legislatures hi ha Joan Subirats i Manuel Castells, a proposta dels comuns, i els socialistes Salvador Illa, Raquel Sánchez, Miquel Iceta, Meritxell Batet i Josep Borrell, que va fer el salt a un alt càrrec de la Unió Europea. Amb Mariano Rajoy van ser únicament Dolors Montserrat i Jorge Fernández Díaz, mentre que amb José Luis Rodríguez Zapatero van tenir cartera Carme Chacón, Joan Clos, José Montilla i Celestino Corbacho. José María Aznar, per la seva banda, va apostar per Josep Piqué, Anna Birulés i Julia García-Valdecasas.

Aquestes tries, que depenen dels partits, també es traslladen a institucions del poder judicial. En el cas del mateix CGPJ, més enllà de Perelló, ara mateix hi ha quatre vocals nascuts a Catalunya o que hi han desenvolupat la seva trajectòria vital i professional, tots ells proposats pels partits progressistes. Es tracta d'Argelia Queralt, Carlos Hugo Preciado, Lucía Avilés i José María Fernández Seijo. Segons apunta el politòleg Rodríguez Teruel, aquesta presència de catalans s'ha vist "molt beneficiada" quan ha governat el PSOE mentre que amb el PP és "més feble". També ha vingut determinada per la influència dels partits independentistes i catalanistes, com l'antiga CiU, que va arribar a tenir quota al CGPJ. Ara bé, el fet que no hagin format mai part de governs espanyols també ha reduït la presència catalana en càrrecs de poder.

Pel que fa al Tribunal Constitucional (TC), actualment hi ha la catalana Laura Díez, proposada pel PSOE i excàrrec de la Moncloa, i José María Macías, una aposta del PP. El TC mai ha tingut presidència catalana, però ha tingut quatre vicepresidents d'aquest origen al llarg dels anys (Carles Viver Pi-Sunyer, Eugeni Gay, Encarnación Roca i Juan Antonio Xiol). En el poder legislatiu és justament amb un govern socialista, el de Sánchez, quan catalans han arribat a les presidències del Congrés i del Senat. És el cas de Meritxell Batet i el breu pas per la cambra alta de Manel Cruz. En aquesta legislatura, l'únic català en una de les meses és Gerardo Pisarello, dels comuns, com a secretari primer de la cambra baixa.

El món empresarial

Al capdavant de les principals empreses públiques hi ha Maurici Lucena (Aena), Concepción Cascajosa (RTVE), Raül Blanco (Renfe) i Raquel Sánchez (Paradores). Entre les de l'Íbex-35 hi ha a Marc Murtra (Indra), Josep Oliu (Banc Sabadell), Marc Puig (Puig), Pere Viñolas (Colonial) i Eloi Planes (Fluidra). En relació amb els agents socials, la UGT en l'àmbit estatal la presideix Pepe Álvarez i l'anterior president de la patronal CEOE va ser Joan Rosell.