Perelló fa pinya amb els jutges i els blinda en l'aplicació de l'amnistia

Madrid"Cap poder de l'Estat pot donar indicacions ni instruccions als jutges i magistrats sobre com han d'interpretar i aplicar l'ordenament jurídic". Amb aquesta contundència s'ha expressat aquest dijous la nova presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, en el seu discurs durant l'acte d'obertura de l'any judicial, en presència de Felip VI i del ministre de Justícia, Félix Bolaños. Una referència implícita al xoc que s'està vivint entre el govern espanyol —i les forces independentistes— i el Tribunal Suprem per l'aplicació de l'amnistia, després que els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena decidissin no amnistiar el delicte de malversació. L'altra gran pota de la intervenció de la primera presidenta del CGPJ ha sigut la reivindicació del paper de la dona davant la "immerescuda invisibilitat a la qual s'han vist sotmeses les dones en els diferents àmbits de la vida professional i social".

"Les resolucions judicials són susceptibles de crítica i és, precisament, la possibilitat de criticar —també les resolucions judicials— el que fa a una societat lliure, oberta i plural. En el dret la discrepància és possible, habitual, fins i tot podria dir-se que és inherent al debat jurídic. Però crítiques i discrepàncies res tenen a veure amb la desqualificació o l'insult. Vull expressar el meu suport a tots els jutges d'aquest país", ha dit Perelló. I ha afegit: "Faig una crida a les diferents forces polítiques i als poders de l'Estat perquè respectin la tasca que els jutges i magistrats realitzen. Les possibles irregularitats que es poguessin produir en l'exercici de la funció jurisdiccional tenen els seus propis mecanismes de correcció a través de les vies d'impugnació previstes en les lleis processals".

Abans que Perelló agafés la paraula ha parlat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que no ha fet cap referència explícita a l’amnistia, però sí que ha reivindicat el seu paper "d’articulació i unificació en la seva interpretació de l’ordenament jurídic". Una de les crítiques que el ministeri públic ha fet del Tribunal Suprem per no haver amnistiat el delicte de malversació és que la tesi que han elaborat Marchena i Llarena és retorçada i atempta contra la seguretat jurídica. "El dret ha d’anar lligat a una interpretació racional i uniforme de la norma. [...] Un espai de justícia predictible és una garantia per a la ciutadania", ha afirmat el fiscal general.

Al costat de Marchena

Just després de prendre possessió formalment del càrrec dimecres, Perelló ocupava la butaca central del saló de plens del Tribunal Suprem. En aquest mateix lloc hi va seure durant moltes sessions del judici del Procés Manuel Marchena, situat ahir just a la seva esquerra. Si no fos per aquell whatsapp en un grup del PP que defensava que amb Marchena podrien "controlar la sala segona [del Suprem] per la porta de darrere", el magistrat que va condemnar el Procés hauria sigut qui els últims cinc anys hauria tingut l'encàrrec de pronunciar el discurs d'obertura de l'any judicial, tasca que aquest dijous ha pertocat a Perelló, la primera presidenta —i catalana— del CGPJ.

El 2024-2025 és el curs judicial de l'amnistia, un cop el Congrés li va donar llum verda i han sigut els tribunals els que han hagut d'aplicar-la. Al Suprem hi ha hagut els obstacles que ja es preveien que posarien magistrats com el mateix Marchena, o el seu col·lega de sala Pablo Llarena, que encara malda per interrogar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El predecessor de Perelló en el càrrec, Carlos Lesmes, antic alt càrrec del govern de José María Aznar i, per tant, de l'ala conservadora de la cúpula judicial, no estalviava comentaris a la judicialització del Procés en els seus discursos. Perelló no hi ha fet cap referència explícita, però ha fet costat a Marchena.

És una incògnita si aquesta qüestió va sortir en la conversa que aquest dimecres van mantenir Marchena i el ministre de Justícia, Félix Bolaños, després de la presa de possessió de Perelló. Quan ja quedaven pocs convidats a l'acte, se'ls va poder veure parlant en privat durant uns deu minuts. En públic, han sigut notòries en les últimes setmanes les discrepàncies entre l'un i l'altre respecte de l'aplicació de l'amnistia. La divisió també s'estén dins del poder judicial i, sobretot, amb la Fiscalia.

La situació de García Ortiz

D'altra banda, García Ortiz està pendent que el Suprem decideixi si l'investiga per les revelacions dels contactes que la Fiscalia mantenia amb la defensa de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, sobre els delictes fiscals que va confessar. De moment, ha aconseguit arribar a l'acte d'obertura de l'any judicial i fer el discurs sense estar imputat. "El ministeri fiscal ha actuat, actua i actuarà, perquè així ho ha de fer, de manera imparcial i sotmès exclusivament a l'imperi de la llei", ha subratllat a l'inici de la seva intervenció. A més, García Ortiz ha demanat fer una "reflexió" sobre el paper de l'acció popular en la justícia perquè "augmenta el risc d'investigacions prospectives", en un moment de fortes crítiques en l'àmbit polític al jutge Juan Carlos Peinado per la causa oberta contra Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez.