Isabel Coixet reivindica la veu dels que veuen amb "mandra" i "perplexos" el debat Catalunya-Espanya
"Som més dels que sembla", assegura en un article a 'El País'. "Som com ombres que s'arrosseguen en silenci", diu, atrapats en una mena de "dia de la marmota" entre les "amenaces" i el "victimisme"
Barcelona"Som el pitjor de cada casa. I som molts. Més del que sembla. Més del que tothom creu. Passem gairebé desapercebuts, caminem de puntetes". Així arrenca la cineasta catalana Isabel Coixet un article al diari 'El País' titulat "Atrapats en el temps" en el qual reivindica la veu dels que veuen "perplexos" des de Catalunya el debat Catalunya-Espanya, que se senten atrapats en una mena de "dia de la marmota" entre les "amenaces" de l'Estat i el "victimisme", diu, dels sobiranistes.
"Som com ombres que s'arrosseguen en silenci, com a 'La invasió dels ultracossos', fingint que som com els altres, malgrat que per dins estem afligits, acollonits i perplexos", escriu Coixet, que parla dels catalans als quals "la independència i tot el que suposa" els fa una "mandra immensa", als quals "la idea d'Espanya no ens fascina, però no ens repugna", fet que considera, en to irònic, una "greu tara" que diu que arrosseguen "amb resignació, però sense orgull ni vergonya". Gent, diu, que "pensa i sent d'una altra manera". "Som els pusil·lànimes que en el seu dia vam votar Maragall confiant (greu error) que el diàleg polític aniria per altres camins", diu la cineasta, que conclou: "Segur que hi ha coses pitjors, però ara mateix no se'ns n'acut cap".
