La irrupció de Podem sacseja el mapa català

BarcelonaEl sisme polític espanyol que augura la demoscòpia ja té traducció en la política catalana. Quan encara no té ni una cara visible a Catalunya, Podem, el partit de Pablo Iglesias, irrompria al Parlament amb fins a 10 diputats si avui se celebressin eleccions a Catalunya, segons la segona onada del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat. Si el mapa polític català no era prou volàtil, especialment com a conseqüència del procés d’independència però també pels efectes devastadors de la crisi, la irrupció dels d’Iglesias l’acaba de sacsejar del tot.

Malgrat la dificultat per projectar hipòtesis de futur excepcionals (eleccions referendàries) basant-se en paràmetres polítics tradicionals, el baròmetre fet públic ahir esbossa la consolidació d’ERC com a primera força al Parlament, en detriment de CiU, i confirma la mossegada de Podem a ICV-EUiA i als nous votants potencials de Ciutadans. Els republicans apareixen també per primer cop com a vencedors de les eleccions generals a Catalunya.

També dibuixa la consolidació de l’opció independentista, que guanya distància respecte al bloc antisobiranista, malgrat que els indecisos poden ser la clau. L’estudi demoscòpic es va fer presencialment a 2.000 persones entre els dies 29 de setembre i 23 d’octubre, de manera que reflecteix els efectes de la trencadissa de la unitat política al voltant del 9-N després de la primera suspensió del Constitucional, el trànsit cap a l’alternativa del procés participatiu i la gota malaia dels escàndols de corrupció, tant a Catalunya com a Espanya.

Parlament fragmentat

ERC guanyaria les eleccions

i Podem irrompria amb 10 diputats

El baròmetre del CEO indica que si avui se celebressin eleccions al Parlament, ERC s’imposaria amb una forquilla d’entre 38 i 39 diputats i un 23,2% dels vots emesos. En canvi, CiU, en el supòsit que tornés a presentar-se sota el paraigua de la federació, passaria a la segona posició i cauria fins als 32-33 diputats amb un 19,4% dels vots. Com si es tractés de vasos comunicants, la suma d’ERC i CiU es mantindria entre els 70 i els 72 diputats, davant els 71 actuats. Es giraria la truita i hi hauria relleu en el lideratge; això sí, sempre que el caràcter referendari d’un avançament electoral no desemboqués en coalicions excepcionals, ja sigui amb una, dues o tres llistes amb la declaració d’independència com a principal prioritat programàtica. La CUP es dispararia fins als 9 diputats. El factor innovador, però, és la irrupció amb força de Podem, que entraria a la cambra amb 10-11 diputats (8,5% de vots), deixaria ICV-EUiA amb un màxim de 9 escons (7,2%) i faria caure el bloc unionista a mínims històrics. El PSC mantindria la tercera posició amb entre 14 i 16 diputats (11,2%), el PP en tindria entre 11 i 13 (8,6%) i C’s entre 8 i 9 (7%).

Transvasaments de vot

CiU cau en benefici d’ERC

i Podem s’alimenta d’ICV i C’s

De la lectura de les dades se n’extreu que ERC creixeria bàsicament a costa de CiU (li prendria un 13,6% dels vots), però també de la CUP (li pescaria un 9,6% dels vots) i dels abstencionistes (9,1%). La federació que lidera Artur Mas perd un altre 13,6% dels electors de les eleccions del 2012, que ara se situarien entre els indecisos. Així mateix, Podem es quedaria un 11,4% dels vots que fa dos anys van anar al PSC, i un 11,7% dels d’ICV-EUiA, que també cediria a la CUP un 7,3% dels seus votants. C’s també perdria cap al partit de Pablo Iglesias un 11,7% dels votants -els d’Albert Rivera han passat d’aspirar a ser tercera força a poder ser els últims, per sota dels 10 diputats-. A més, un 8,7% dels que llavors es van abstenir optarien ara per Podem.

‘Sorpasso’ també al Congrés

CiU cediria el primer lloc a ERC també a les eleccions espanyoles

ERC guanyaria també les eleccions generals a Catalunya per primer cop. El sondeig assenyala que els republicans obtindrien entre 12 i 13 escons i un 21% dels vots en aquests comicis, lleugerament per sobre de CiU, que n’aconseguiria entre 10 i 12 i un 18% dels vots i passaria a la segona posició després d’haver superat el PSC el 2011. Els socialistes catalans rebrien el pitjor correctiu de la democràcia en uns comicis espanyols a Catalunya i obtindrien entre 8 i 9 diputats i un 15% dels vots, amb l’alè de Podem al clatell, ja que la formació de Pablo Iglesias assoliria 7 o 8 escons del Congrés des de Catalunya i un 14% dels vots. El PP s’enfonsaria fins als 5 o 6 diputats (11,1% dels vots), ICV-EUiA en perdria un i n’obtindria 2 (5,1% dels vots), la CUP n’obtindria un (3,8% dels vots) i C’s podria quedar-ne fora o aconseguir-ne un amb el 2,5% dels vots emesos. ERC creixeria a costa de CiU, ja que li prendria un 14,3% dels vots del 2011, però també a costa d’ICV-EUiA (7% dels vots) i dels abstencionistes (9%). Podem es quedaria un 19,9% dels electors que fa tres anys van votar el PSC i ICV i rebria la confiança d’un 18,9% dels que van votar en blanc i d’un 12,1% d’abstencionistes.

Victòria independentista

Els partidaris de la sobirania són més del doble que els contraris

El sí-sí es consolida com l’opció preferida dels catalans, segons el sondeig presentat ahir. Gairebé la meitat dels catalans -un 49,4%- votarien independència el 9-N, un 12,6% votarien sí-no i un 19,7% es decantarien pel no. Però com que un 18,3% dels enquestats no sap què votaria, no contesta o directament afirma que s’abstindria, el doble sí s’imposaria amb un 59,7% dels vots vàlids emesos. Així mateix, un 23,8% dels vots serien no i un 15,2% serien per al sí-no. Un 1,3% restant serien vots en blanc. Per partits, el sí-sí s’imposaria entre els votants d’ERC (91,5%), la CUP (87,8%), CiU (79,8%) i ICV-EUiA (44,9%) i obtindria resultats discrets entre els de Podem (26,4%), el PSC (13,6%) i el PP (2,3%). Mentrestant, el sí-no només obtindria resultats rellevants entre l’electorat d’ICV-EUiA (32,8%), Podem (32,2%) i, ja lluny, C’s (11,7%) i el PSC (9,8%). Finalment, el no s’imposaria en el PP (79,8%), C’s (65,9%) i el PSC (54,5%). Curiosament, el transvasament de vot d’ICV-EUiA a Podem fa que l’índex de rebuig a la independència entre els ecosocialistes es desplomi d’un 19,1% del baròmetre del març a un 3,2% actual, mentre que els partidaris de la plena sobirania se situarien ara en un 44,9% davant un 36,2% del març, i els partidaris del sí-no creixerien d’un 17,3% del març a un 32,8%.

Identitat i model d’Estat

L’actitud d’Espanya, la veritable fàbrica d’independentistes

Que l’independentisme no és una qüestió identitària ho demostra el fet que un 48,5% dels enquestats no s’hi considera, davant d’un 28,2% que ho és de tota la vida i un 20,9% que s’hi ha tornat els últims anys. L’actitud dels governs espanyols respecte de Catalunya ha actuat com una fàbrica d’independentistes. Així, un 42% dels catalans que diuen que s’han tornat independentistes els últims anys ho han fet per l’actitud de l’Estat amb Catalunya, davant un 13% que se n’ha fet pels greuges fiscals. Segons el director del CEO, Jordi Argelaguet, “l’actitud del govern central fa que cada dia cada dia 400 catalans es converteixin a l’independentisme”.

Valoració de líders

Alfred Bosch, el líder amb més bona nota; Camacho, la pitjor

Només tres dirigents polítics catalans aproven: els d’ERC i la CUP. Així, el líder dels republicans al Congrés i alcaldable per Barcelona, Alfred Bosch, és el més ben puntuat, amb un 5,63, seguit del diputat de la CUP David Fernàndez, amb un 5,58, i del president d’ERC, Oriol Junqueras, amb un 5,53. Just per sota del 5 hi ha el líder d’ICV, Joan Herrera (4,84), Artur Mas (4,77), Joan Coscubiela (4,71), Josep Antoni Duran i Lleida (3,85) i el líder del PSC Miquel Iceta (3,64). Tanquen el rànquing Albert Rivera (2,57) i els dirigents del PP Jorge Fernández Díaz (1,95) i Alícia Sánchez-Camacho (1,51).

Duran veu una coalició PP-PSOE “a l’horitzó”

El portaveu de CiU al Congrés i president del comitè de govern d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar ahir en la seva carta web setmanal que veu “a l’horitzó” una coalició PP-PSOE al govern de l’Estat. Duran es va fer ressò dels rumors sobre el pròxim CIS -que es publicarà dilluns- que donaria a Podem un fort augment electoral a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, però també en unes eleccions generals. Segons el portaveu de CiU, els casos de corrupció, que “s’estenen com una taca d’oli”, converteixen la situació en “asfixiant” i adoben el terreny al populisme “per créixer i per multiplicar-se”. Així, va assegurar que coincideix amb l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre sobre els efectes de la corrupció: “Estem fent constantment el millor espot publicitari per a Podem. I gratis!” Per Duran, els casos destapats en els últims dies “corresponen a fets del passat”. Alhora, demanava que el fet que s’estiguin jutjant múltiples casos de corrupció sigui vist com un “element de seguretat de l’estat de dret”, i remarcava que hi ha imputats i condemnats que són expresidents autonòmics, exdiputats, exalcaldes i un gendre de l’ex cap de l’Estat. “La societat ho hauria de valorar”, va dir.