Irene Rigau: "El 6-F hem de demostrar que no tenim por"
Exconsellera d'Ensenyament i diputada de Junts pel Sí
BarcelonaIrene Rigau (Banyoles, 1951) s’asseurà dilluns al banc dels acusats al costat d’Artur Mas i Joana Ortega. Serà la primera vista per al judici del 9-N, en què se’ls jutjarà per un delicte de desobediència i prevaricació, pels quals se’ls demanen 9 anys d’inhabilitació.
He de començar preguntant quin és el seu estat d’ànim.
Molt serè. En política has d’assumir les conseqüències. Una inhabilitació és dura i és una incomoditat, però ho vam fer per un sentiment de país que és viu i que dilluns s’ha compromès a fer-nos companyia.
Com arribarà al Palau de Justícia?
Amb els altres imputats i els consellers que van formar part del Govern sortirem de la Generalitat. Això és molt bonic. El nostre govern va ser molt solidari perquè els altres consellers han dit: “També en formem part i vam prendre aquella decisió col·lectivament”. Hem de demostrar que no s’ha de tenir por de res.
El resum de la seva posició legal és que són responsables però no culpables. Quina diferència hi ha?
Som responsables dels preparatius, la xarxa de voluntaris, la web d’inscripció, les seus de votació... Tot això ja estava fet abans del recurs del Tribunal Constitucional. A partir d’aleshores qui pren el timó és tota la gent que s’hi havia inscrit i ja tenia les instruccions. El moviment de voluntariat és potent, però és que a més per poder-nos imputar el que ens imputen -delicte greu de desobediència- s’han de fer més coses de les que vam fer, com notificar que havíem rebut el recurs. Tot això no va existir.
L’hi preguntava perquè si realment se senten responsables tampoc els hauria d’importar una condemna.
Quan tu vas a desobeir, tens consciència d’arribar allà on sigui, però aquest no va ser el cas. Quan hi va haver un recurs del TC vam aturar totes les màquines.
Suspenent la campanya televisiva.
Es va suspendre tot el que era desenvolupament de la llei de consultes. No se’ns pot acusar de prevaricació passiva perquè prevaricar vol dir que fas una resolució sabent que és il·legal, i ara ens acusen de no haver fet una resolució. A més, recordarà que al Palau Robert es va mantenir viva la seu de votació durant dies i la fiscalia no va fer res.
Es va poder votar durant 10 dies.
Per tant, què és el que va provocar la iniciativa judicial? L’èxit. El dia abans de la consulta, Rajoy va dir, i m’ho sé quasi de memòria: “ Esto no es un referéndum, ni una consulta ni es nada ”. Si tu el dia 8 sents dir a Rajoy que “ esto no tendrá ningún efecto ”, has de dir-li al president d’aturar-ho tot? No, perquè no tindrà cap efecte.
Va ser una impressió veure 2,3 milions de persones anant a votar.
Aquest va ser el detonant. Si haguéssim sigut 324 no seríem aquí.
La Moncloa ha avisat de suspendre competències i precintar escoles per evitar el referèndum.
Són declaracions a la desesperada. El president Puigdemont va dir-ho molt bé: la democràcia no es precinta. Si es fa, ja ho farem a les parròquies, als CAP, als casals d’avis... La Generalitat, ja m’entén... Si hi tornem és perquè ens obliguen a anar al postfranquisme.
Moment en què l’Assemblea de Catalunya s’havia de reunir a les parròquies.
Potser ara tampoc ens les obririen, però si el tema és un local, la Generalitat té altres possibilitats. La idea de fons és la supressió de les competències d’Educació. Sempre han pensat que per mantenir la unitat d’Espanya cal redreçar el mapa competencial, perquè l’educació dona sentit de pertinença.
Com s’explica que hagi durat tan poc l’operació diàleg?
Per diàleg volen dir fer callar. No volen reconèixer que hi ha un anhel d’autogovern: ens han estudiat com a comunitat autònoma i ens tracten com a colònia. El que els preocupa ara és el que era CDC i ara està ampliant el PDECat. Quan l’independentisme era minoritari no era perillós, però quan la gent que ens diuen d’ordre hem evolucionat cap aquí llavors ens volen espantar i ens diuen que som esclaus de la CUP.
Endavant, integrat a la CUP, ha fet un cartell on apareix una infermera bufetejant el conseller Comín.
Hi ha dos models de societat oposats. Entenc que col·lectius de la CUP siguin contraris a l’aprovació dels pressupostos, però mai estaré d’acord a promoure la violència. Dir que les retallades són violència és banalitzar la violència.