Irene Montero, vilipendiada per una part dels seus i acusada per Sánchez "d'incomodar els homes de més de 40 anys"

MadridCosta trobar fotografies recents de complicitat de Pedro Sánchez i Irene Montero. Una de les últimes, de fet, es remunta al 7 de març del 2022, encara amb mascaretes. El president espanyol va acudir a l'acte institucional pel Dia de la Dona que va organitzar el ministeri d'Igualtat i van exhibir una sintonia que no té res a veure amb el qüestionament que el líder del PSOE explicita ara sobre l'encara membre del seu govern. Aquest dimarts, ja amb les llistes electorals tancades, es fa oficial el veto de Sumar a Montero, víctima d'una ofensiva al límit de les regles del joc polític per part de la dreta i ara vilipendiada també des de part de l'esquerra per una tortuosa etapa com a ministra d'Igualtat.

La llei del només sí és sí quedarà com el principal error de Montero per les rebaixes de penes que, no obstant, Sánchez i tot el govern assumeix com a propi. Però el PSOE ha iniciat una nova estratègia perquè aquesta falla no sigui un llast de cara al 23-J. I passa per desmarcar-se de manera més àmplia de la manera de fer de la dirigent de Podem: no de les polítiques que ha aplicat, sinó del to. Ho resumia Sánchez en una entrevista a Onda Cero aquest dilluns: "Hi ha una impressió, sobretot entre un ciutadà home d'entre 40 i 50 anys, que ha vist en algunes ocasions que alguns discursos han sigut incòmodes cap a ells. I crec que això és un error. Concebo el feminisme com un moviment social integrador que interpel·la no només el 51% de la població, femenina, sinó a bona part de la masculina. L'apel·lació al feminisme integrador és la tasca pendent de l’Espanya progressista els pròxims anys. Hem retrocedit en això. Tinc amics que s’han sentit incòmodes en alguns discursos que s'han plantejat més de confrontació i no d’integració".

Sánchez recollia el guant de declaracions que ja havien fet en la mateixa línia altres membres socialistes del seu gabinet com ara la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, o la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera. En una entrevista diumenge a El Español, criticava que Montero hagi "obert debats que han polaritzat sobre qüestions en les quals ja hi havia consens social", tot i que no va concretar. Al llarg de la legislatura han estat evidents divergències entre els socis de la coalició en relació a la llei trans, i les últimes mobilitzacions del 8-M han tingut un component de desunió.

"Són públiques i notòries les discrepàncies amb la ministra d'Igualtat", insistia Sánchez, que alhora admetia "avenços" en una agenda feminista que estenia a la pujada del salari mínim i la reforma laboral perquè contribueixen a la igualtat. N'hi ha més, com la nova llei de l'avortament, la baixa per regles doloroses, la reducció de l'IVA per a productes de salut menstrual, l'actualització del pacte contra la violència de gènere, la millora de condicions per a les treballadores de la llar, el primer pla d'inserció social i laboral de persones en context de prostitució i la comptabilització des de l'Estat de tots els feminicidis –i no només els comesos per part de la parella o exparella.

L'autoidentificació de Montero

Així, el PSOE proposa una altra manera de divulgar el feminisme en contrast amb la del nucli dur de Montero, format per la seva número 2, Ángela Rodríguez Pam, envoltada de polèmiques els últims mesos; la delegada contra la violència de gènere, Victoria Rosell, i Isa Serra com a assessora al ministeri. Al govern de coalició s'ha criticat la rigidesa amb què aquest equip han mantingut els seus posicionaments i, de fet, aquest dissabte Montero identificava el feminisme amb la seva figura quan es referia a la seva exclusió de Sumar.

"Vull agrair tot el suport, l'afecte i els esforços de tanta gent aquestes setmanes per aixecar el veto que Yolanda [Díaz] ha decidit mantenir. Continuo pensant que el feminisme és una força imparable, malgrat la reacció, precisament per la duresa de la reacció", esgrimia, abans de subratllar que la forta oposició al moviment a favor de la igualtat està representada institucionalment per PP i Vox, dos partits que actualment encara discuteixen si existeix o no la violència de gènere.

Yolanda Díaz, de perfil

L'entorn de Montero, però, també ha trobat a faltar que Díaz se situés al seu costat sense fissures quan el PSOE va impulsar la reforma de la llei del només sí és sí en solitari, que es va aprovar amb els vots del PP. Dins de l'espai d'Unides Podem hi havia veus que havien qüestionat el fons de la proposta original –la terminologia només sí és sí no era avalada per tothom–, tot i que feien valdre el global de la norma. Des de Sumar sostenen que s'han de "reconèixer" els "avenços" que s'han produït gràcies al ministeri d'Igualtat, però eviten concretar quines propostes feministes reivindicaran en campanya. Ara bé, aquest dimarts, Díaz ha estat contundent i ha carregat contra les crítiques del PSOE al feminisme de Montero. "Espanya és molt millor amb polítiques d'igualtat, de drets sexuals i reproductius, ampliant drets. No juguem amb el feminisme", ha afirmat a la Cadena SER.

La composició de les llistes, que aquest dilluns es van registrar de manera definitiva, certifiquen com Díaz també ha volgut deixar enrere el caràcter conflictiu de Montero. Després dels estira-i-arronses amb Podem per presentar-se en coalició al 23-J, la candidata a la Moncloa només ha incorporat una persona de l'actual ministeri d'Igualtat, l'actual coportaveu de Podem, Isa Serra (de número 8, amb poques possibilitats de ser elegida). Ara bé, aquest dimarts Díaz ha tornat a negar un veto a Montero i ha posat en valor la seva feina al capdavant d'Igualtat: "Crec que avui el nostre país és millor perquè hem apliat els drets de les dones". Sí que compta, per contra, amb perfils del de Drets Socials i Agenda 2030, començant per la mateixa ministra Ione Belarra com a número 4 de la llista per Madrid, i també amb Nacho Álvarez, secretari d'estat de Drets Socials i cervell econòmic de Podem que ara pilotarà la mateixa àrea a Sumar.