Irene Montero s’aferra a Catalunya per reflotar Podem
Les eleccions europees són la gran oportunitat de la formació després del trencament amb Yolanda Díaz
BarcelonaPodem va obtenir el seu primer escó en unes eleccions europees el 2014. Deu anys més tard, Irene Montero té des de fa mesos el 9-J entre cella i cella. Fa més de mig any, i amb la trencadissa amb la vicepresidenta Yolanda Díaz ja consumada, el partit va anunciar que hi concorreria en solitari amb l’exministra d’Igualtat com a cap de cartell. Amb els comicis a la cantonada, Montero es juga part del futur de la formació aquest 9 de juny i desembarca a Catalunya per centrar-hi gran part de la seva campanya.
D'entrada aquest dimarts ha celebrat un acte al barri de Sants de Barcelona, però a més aquest dimecres serà en un debat a la Universitat Pompeu Fabra, participarà en el debat de 3Cat i l’acte central el farà a Barcelona. Podem no ho tindrà fàcil aquí: el partit lila va optar per no presentar-se a les eleccions del 12-M davant les males expectatives, la seva referent a Catalunya és Conchi Abellán, número 12 de la llista i una autèntica desconeguda, mentre que els comuns tenen més implementació a Catalunya i s’hi presenten amb Jaume Asens, que ja ha concorregut a altres comicis.
D’aquí que el lideratge i la popularitat de Montero siguin el principal actiu de la candidatura. "Estic contenta de tenir molta feina a fer a Catalunya", ha començat l’acte, que ha reunit més d’un centenar de simpatitzants. La guerra a Gaza i a Ucraïna ha centrat bona part de la seva intervenció, i ha criticat que, en tots dos casos, els Estats Units en són els principals beneficiats econòmicament. Per això, ha dit Montero, el trencament de relacions amb Israel és imperatiu: "Les declaracions de Milei són repugnants i és un tipus sinistre, però com pot ser que en 48 hores es trenquin les relacions amb l’Argentina i en set mesos d’extermini planificat de tot un poble no s’hagi fet amb el genocida Netanyahu?", ha reblat.
L’exministra s’ha referit també –tot i que veladament– a la formació de Díaz. Ha reivindicat la seva força com l’única "realment transformadora", i ha dit que a Podem han estat disposats a "assumir el cost polític" del seu pas pel govern. En aquesta línia, ha afirmat que la gent progressista "no està contenta" perquè s’ha canviat "un govern de transformació per un que només busca titulars".
Més enllà de la competició entre partits, les dues formacions comparteixen un mateix repte: mobilitzar l’electorat a l’esquerra del PSOE. Asens ha admès aquest dimarts al matí que la ciutadania està "cansada", però ha fet una crida a la participació: "Mai fins ara s’havia donat una cruïlla tan transcendental". Montero també ha animat a votar per evitar que tornin el "bipartidisme" i la "sociovergència": "Volen que tot torni a funcionar com funcionava abans". Sigui com sigui, a ningú se li escapa que l’espai electoral que comparteixen no és gaire gran (i està amenaçat pels socialistes i les esquerres independentistes) i que els resultats dels comicis donaran i trauran raons del trencament de la confluència electoral.
Confrontació amb tots els ets i uts
Podem i Sumar s’han enfrontat dos cops a les urnes des que es va confirmar el trencament amb la coalició que lidera Díaz: a les eleccions gallegues del febrer i a les basques de l’abril. En tots dos casos Sumar va quedar per davant de la formació de Ione Belarra, però la patacada de tots dos partits va ser compartida: el BNG a Galícia i EH Bildu al País Basc van arrasar al flanc esquerre i van deixar-los fora de l’hemicicle o amb una representació molt minsa.
A les eleccions catalanes els comuns van estalviar-se un rival polític més i, per tant, aquestes són les primeres en què les dues formacions competeixen cara a cara de forma més directa: hi ha circumscripció única, hi vota tot l’Estat i la formació de Ione Belarra la té marcada al calendari com a clau per al futur de la formació.
Un mal resultat per a Podem –quedar fora del Parlament Europeu ho seria– significaria deixar el partit a l’UCI. Després de les últimes desfetes electorals no tenen pràcticament representació autonòmica, la negociació de Díaz amb Pedro Sánchez els va deixar sense cap ministeri ni càrrecs al govern espanyol, van marxar del grup parlamentari de Sumar i els seus cinc diputats al Congrés comparteixen grup mixt amb els de Coalició Canària, el BNG, Unió del Poble Navarrès i José Luis Ábalos.