El ionqui dels diners que ara exonera Zaplana

Nascut en una família conservadora de Benigànim (Vall d’Albaida), Marcos Benavent va iniciar la seva trajectòria política el 1995 a l’Ajuntament de Xàtiva de la mà del popular Alfonso Rus, a qui anys després va fer famós gravant-lo comptant diners. De la mà de Rus va arribar a la Diputació de València, on va ser nomenat gerent de l’empresa pública Imelsa. I és llavors quan es va convertir en un “ionqui dels diners”, segons les seves pròpies paraules. També en un addicte de l’àudio, ja que va començar a enregistrar totes les negociacions que mantenia amb empresaris i companys de partit.

Casat amb Nina López, filla del president dels empresaris xativins, es va instal·lar a València, on va obrir una perruqueria amb un nom d’allò més profètic: Qué Hay de lo Mío. La separació de la seva dona el va enemistar amb el seu exsogre, que va facilitar les gravacions que Benavent havia compilat durant anys a l’aleshores diputada d’Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, que les va portar a la Fiscalia. I tot va esclatar, perquè els àudios revelaven el presumpte cobrament de comissions irregulars a les principals administracions valencianes.

Zaplana i els documents de l’imam sirià

Però la detonació no va afectar Benavent, que havia fugit. Primer a l’Equador i, després, al Japó i Holanda. Finalment va tornar. Això sí, canviat. Amb aspecte d’asceta i ganes de parlar: “M’he emportat de tot, diners i caixa i comissions”, va dir. Al despatx del seu exadvocat van trobar els documents que incriminarien l’expresident valencià i exministre Eduardo Zaplana en el cobrament de comissions irregulars. Els hi havia donat un imam sirià que va llogar el pis on havia residit Zaplana, que devia haver trobat els papers casualment. Per què a Benavent? No ho sabem. Ni tampoc si, com ell ha declarat aquesta setmana, les gravacions relacionades amb el cas estaven manipulades.