BarcelonaPedro Sánchez ja fa temps que ha entès que per anar a la guerra es necessita un tipus determinat de gent. El model ideal seria Óscar Puente, gent que no s'arronsa en el cos a cos amb la dreta, que és d'una lleialtat a prova de bombes, i que no té problemes a l'hora d'estirar les costures de la institucionalitat fins a extrems mai vistos. La idea és clara. Per lluitar contra persones com Miguel Ángel Rodríguez no es pot anar amb el lliri a la mà perquè et trencaran les cames, i sempre serà millor ser tu qui les trenca. És en aquesta clau que s'ha d'interpretar el relleu al capdavant de la secretaria d'estat de comunicació. Francesc Vallès, professor de Dret Constitucional, home discret i de formes exquisides que se sent especialment còmode en el registre institucional, deixa pas a Ion Antolín, un sanchista fidel i persona també de tracte amable però amb molta més mala bava que el català. No en va, és una de les bèsties negres de la fachosfera madrilenya, amb la qual s'ha barallat públicament des del seu càrrec de cap de comunicació del PSOE.
I és que Antolín és algú acostumat a viure en territori hostil. Nascut al poble val·lisoletà de Villalón de Campos el 1977 ha treballat en l'àmbit de la comunicació, sigui de periodista (va treballar a Antena 3) o en comunicació corporativa. De fet, va entrar com a assessor a la secretaria d'estat de comunicació el 2021 procedent de La Caixa, i d'allà va passar al PSOE. Ara torna a la Moncloa. Durant la seva etapa a Ferraz ha protagonitzat diverses polèmiques que l'han posat en el punt de mira de la premsa conservadora. El xoc més sonat va ser amb Risto Mejide, que el va acusar en antena d'haver-lo amenaçat.
Però Antolín va més enllà. Així com Vallès no parlaria mai obertament en contra dels jutges ni de 'lawfare', el nou secretari d'estat de comunicació de la Moncloa no té la pell tan fina: "El 23 de juliol de 2023 els espanyols van dir no a Vox a la Moncloa. Avui l'extrema dreta entrarà allà de la mà d'un jutge", va piular el juliol passat sobre l'interrogatori del jutge Peinado a Sánchez.
El nou secretari de comunicació de la Moncloa és un habitual dels passadissos del Congrés, especialment del pati, sempre amb la seva cigarreta electrònica i vestit amb el típic fachaleco dels cayetanos. De fet, quan va arribar a Ferraz va haver d'avisar els seus companys que no s'espantessin si, quan arribava el fred, el veien arribar amb aquesta peça de roba, de la qual és devot malgrat que s'ha convertit en un símbol de la guerra cultural entre esquerra i dreta a Madrid. Una de les darreres missions que va haver d'entomar va ser la d'acompanyar la dona de Sánchez, Begoña Gómez, tant a la seva declaració com a la compareixença al Senat. És per això que el PP l'assenyala com una de les persones de màxima confiança de Sánchez i algú que des de la Moncloa imposarà la censura i la manipulació.
Fart de la pressió de les xarxes, i potser preveient que calia exposar-se el mínim per si el cridaven per ocupar llocs de més responsabilitat, Antolín va abandonar X i va migrar a Bluesky aquest estiu. El seu nomenament comporta també una pèrdua de pes del PSC en l'estructura del govern. A l'inici del seu mandat, Sánchez es va recolzar molt en el PSC per ocupar càrrecs a l'administració, on són molt ben valorats per la seva professionalitat. Però a mesura que la batalla amb la dreta s'ha anat agreujant, Sánchez ha anat prescindit dels catalans (ara ja només hi ha un ministre, Jordi Hereu, quan al principi eren dos) i ha optat per persones de la seva estricta confiança més bregades en la lluita política i electoral. Gent que coneix com funciona el sistema de Madrid i capaç de posar tot el govern en mode combat. Gent que, si cal, porta fachaleco.
