Investigar la corrupció a terminis

MadridEl 26 de novembre el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va dictar la interlocutòria amb què tancava la instrucció de la peça central del cas Gürtel. Havien passat cinc anys i nou mesos des que es va judicialitzar el cas de corrupció més greu que ha afectat el PP en la seva història. Tot just nou dies després de la resolució, el govern espanyol va aprovar una reforma de la llei d’enjudiciament criminal que estableix un termini màxim de sis mesos per fer la instrucció de qualsevol cas i de 18 mesos per als casos complexos, inclosos en aquests últims els que afecten grups organitzats, com són els de corrupció.

Què hauria passat amb el cas Gürtel i la seva derivada dels papers de Bárcenas si hagués entrat abans en vigor aquesta llei impulsada pel govern espanyol? ¿I amb la investigació a Jordi Pujol Ferrusola, a punt de complir dos anys? Aquest desembre el mateix jutge va enviar a judici el cas Pretòria -una de les intervencions més mediàtiques practicades a Catalunya contra la corrupció urbanística-, que va arrencar a finals d’octubre del 2009.

La llei d’enjudiciament criminal és l’instrument principal amb què treballen diàriament els jutges. És un text que data del segle XIX i que tots els governs de la democràcia han promès reformar. Com tantes altres banderes de la revolució judicial que l’exministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón va enarborar, la reforma d’aquesta llei agafava pols en algun despatx del ministeri de Justícia fins que el seu successor, Rafael Catalá, va decidir que era apropiat complir alguna de les promeses electorals del seu partit. De l’avantprojecte de llei aprovat en destaquen els esmentats terminis d’instrucció. Per a alguns, els nous límits temporals són un instrument per a la impunitat, mentre que per a d’altres representen un simple foc d’artificis. “És una estupidesa. L’actual llei d’enjudiciament criminal ja estableix el termini d’un mes per dur a terme una instrucció, i no es respecta. Ningú pot instruir un cas en un mes, ni tan sols un de senzill”, afirma Marcelino Sexmero, jutge d’instrucció a Madrid i portaveu de l’associació Francisco de Vitoria.

La inquietud dels magistrats

El text aprovat pel govern espanyol detalla que el termini de 18 mesos pot ser renovat per 18 mesos més sempre que ho proposi el fiscal. I que aquests 36 mesos podran ser ampliats tant com necessiti el jutge, ja sigui a proposta del ministeri públic o d’ofici pel jutge. Aquest és el punt que el ministeri de Justícia utilitza per intentar convèncer que en cap cas es tancarà un cas sense arribar fins al fons de la qüestió. Gonzalo Boye representa l’Observatori DESC com a acusació popular en el cas del presumpte finançament irregular del PP. “El terme excepcional és un concepte jurídic indicatiu d’incertesa i litigiositat”, adverteix el lletrat.

Joaquín Bosch, portaveu de Jutges per a la Democràcia, posa l’accent en el fet que si la pròrroga dels 18 mesos no és proposada pel fiscal, el text aprovat no inclou que pugui ser aprovada només per desig del jutge. “Què hauria passat en el cas Bárcenas, amb l’actitud que ha demostrat el fiscal?”, es pregunta Bosch. El portaveu de l’associació judicial es refereix a la passivitat amb què ha actuat Antonio Romeral segons el parer de les acusacions populars. Romeral es va oposar, per exemple, al fet que declarés com a testimoni Mariano Rajoy, després que Luis Bárcenas l’assenyalés com a receptor de 45.000 euros de diner negre. Des de Justícia, però, resten importància al fet que sigui el fiscal qui hagi de proposar aquesta primera pròrroga i avancen que el text es modificarà perquè no sigui així. En aquest sentit, fonts del ministeri de Catalá asseguren que totes les recomanacions que realitzin el Consell d’Estat i el Consell Fiscal seran introduïdes en la reforma. Els terminis, afegeixen, busquen que els jutges amb molts casos no deixin en un calaix els menys atractius.

A Sexmero no el convenç. Creu que el fet que un magistrat hagi de sol·licitar ampliació en els terminis d’instrucció només persegueix exposar-lo i sotmetre’l a “un continu control” en els casos de corrupció. “Tot va unit, en els últims tres anys aquest govern no ha parat de posar traves a l’administració de Justícia i d’exercir pressions. L’últim exemple és la dimissió del fiscal general de l’Estat”, afirma Sexmero.