Sallent admet que la informació periodística de l'ARA sobre els cartells va anar per davant de la investigació dels Mossos

BarcelonaLa Comissió General dels Mossos d'Esquadra va ser l'encarregada d'investigar els cartells denigrants contra l’Alzheimer de Pasqual Maragall que van veure la llum en la campanya de les passades eleccions municipals a Barcelona. Inicialment, la policia catalana entenia que era un delicte d'odi, però un cop identificats els tres autors, i havent practicat les diligències pertinents, van concloure que la intenció de l'acció no era aquesta. Però els Mossos també van comprovar que la investigació paral·lela del diari ARA, que ha demostrat que els cartells van sortir de les files d'ERC i ha destapat una estructura paral·lela, "la B", dedicada a fer contracampanyes i motiu pel qual ha dimitit Sergi Sabrià, anava per davant de la dels mateixos agents. Així ho ha admès aquest divendres el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent. "Vam saber que els periodistes tenien les investigacions molt més avançades del que nosaltres havíem pogut acreditar a través de les diligències", ha afirmat.

Sallent ha explicat que tant la Fiscalia com la Judicatura van descartar una causa penal perquè no consideraven que els cartells suposessin un delicte d'odi contra els malalts d'Alzheimer. "Poden haver-hi responsabilitats d'altres tipus, però no un retret penal", ha afegit. Segons ha publicat La Vanguardia, la interlocutòria del jutge afirma que "no s'adverteix la intencionalitat de generar odi cap als malalts d'Alzheimer", i, fins i tot, que un dels investigats "es va pensar que era per erradicar la malaltia de Barcelona". Al seu torn, la Fiscalia tampoc hi veu delicte d'odi i diu que és una "maniobra política de dubtós encert" que podria ser sancionable per la via administrativa. En tot cas, el jutge va decidir arxivar tota la instrucció.

L'ARA sí que va continuar investigant els fets i, finalment, ha acabat destapant com l’atac cap a Pasqual i Ernest Maragall, el candidat d’ERC de les municipals del 2023 a l'ajuntament de la capital catalana, va venir de les files dels mateixos republicans. Aquesta acció de falsa bandera –amb l'objectiu de situar, suposadament, el candidat al centre d'atenció dels mitjans– també va fer aflorar una estructura paral·lela que organitzava accions al marge del partit que es pagaven a militants a través d’una empresa afí, Relevance. Ho demostren factures de 1.000 i 2.000 euros presentades en diferents períodes, i no només a nom del militant que va encarregar els cartells, sinó també d’un dels nois que en va penjar. L’ARA té constància almenys de tres accions promogudes per aquest grup, tot i que diverses fonts eleven el nombre a desenes, moltes a través de les xarxes socials en forma de perfils falsos.

Precisament per aquesta facturació, la Fiscalia apunta a un possible delicte de falsedat documental, tot i que el jutge ho acaba desestimant.

"En política els errors es paguen"

Arran d'aquesta investigació, el fins ara viceconseller d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, ha decidit plegar aquesta setmana. Ell tenia un rol preeminent en aquesta comunicació B del partit, i en el cas de Maragall, tot i no idear l’acció, va tenir constància just després que havia estat un atac de falsa bandera i ho va encobrir. “Vaig fer de bomber i vaig intentar apagar un incendi que havien creat altres”, va defensar en una compareixença a la seu del partit en què el van acompanyar dirigents de màxim nivell com la vicepresidenta Laura Vilagrà, la consellera Natàlia Mas, el mateix Ernest Maragall i la secretària general adjunta Marta Vilalta.

En aquest sentit, l'expresident d'ERC Joan Puigcercós comparteix que s'hagin depurat responsabilitats, ja que "en política els errors es paguen". Puigcercós ha afirmat a Catalunya Ràdio que "aquest error se li pot atribuir a Sabrià", a qui ha reconegut "moments brillants" al partit.