La investidura, pendent del Suprem i del pacte amb la CUP

BarcelonaFa setmanes que els negociadors de Junts per Catalunya i ERC havien assumit que tard o d’hora arribaria el pas al costat de Carles Puigdemont. El que no tenien tan clar era que quan finalment arribés encara no hi hauria acord per investir el seu successor. Les negociacions continuen i, malgrat que només queden alguns serrells per tancar el pacte de govern, la CUP encara no s’ha compromès a investir un candidat alternatiu. Ahir Puigdemont va retirar la seva candidatura -capitanejarà simbòlicament el Procés des de Bèlgica-, però no serà fins demà que el consell polític dels anticapitalistes decidirà si avala el pla de govern acordat per JxCat i Esquerra. I des de la CUP ja han avisat que no acceptaran que se’ls pressioni pel calendari: ells eren els únics que el 30 de gener, quan el president del Parlament ja havia ajornat el ple d’investidura, van entrar a l’hemicicle disposats a votar a favor de Puigdemont.

Els cupaires decideixen dissabte si donen suport a Jordi Sànchez -el candidat que designarà Roger Torrent- i dilluns era la data prevista per a un acte a Brussel·les per activar el Consell de la República, que presidirà després de ser elegit per una assemblea de càrrecs electes, també a Bèlgica. De tornada a Catalunya està previst que el ple d’investidura es convoqui dimarts o dimecres que ve, un cop Torrent hagi completat una nova ronda de contactes amb els grups parlamentaris.

Però la investidura de Sànchez està en mans del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que serà qui decidirà si allibera l’expresident de l’ANC en presó provisional des de fa més de quatre mesos o si, almenys, li concedeix un permís per ser investit. Sànchez té intactes els seus drets polítics i diverses fonts jurídiques consultades opinen que Llarena estaria cometent “prevaricació” si li nega el dret a assistir al debat d’investidura.

Sense descartar el pla C

En tot cas, també hi ha fonts que assumeixen que Llarena no donarà el permís a Sànchez per evitar que sigui investit un diputat en presó preventiva. El reglament del Parlament (i el Tribunal Constitucional) no permet la investidura a distància i JxCat ja ha definit que Jordi Turull és el pla C. Abans, la defensa de Sànchez recorreria immediatament al Constitucional i fins i tot al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), perquè considera que s’estaria vulnerant el seu dret de participació política. De moment, Llarena ja li ha denegat la llibertat unes quantes vegades.

En paral·lel a la nova investidura continua la negociació i, malgrat que JxCat i ERC assumeixen que a Catalunya s’haurà de respectar la legalitat autonòmica, ni ells ni la CUP renuncien a un procés constituent. JxCat vol reservar-ne la direcció a Puigdemont des de Brussel·les, que seria qui marcaria les línies generals dels debats que la societat civil organitzaria a Catalunya. ERC no veu amb bons ulls que la direcció se situï a Bèlgica i prefereix un model en què sigui la societat la que s’autoorganitzi. El que tenen clar els dos grups és que no l’impulsaran a l’empara del Parlament ni del Govern perquè seria il·legal, segons el Constitucional. La CUP discuteix aquest plantejament i vol que el procés constituent consti d’un debat promogut per la Generalitat i que, al final, inclogui un multireferèndum vinculant com a base d’una futura constitució catalana.