El trencaclosques de la investidura

Ara sí. Pedro Sánchez es va presentar a les eleccions del 10-N amb aquest lema, que volia ser una crida al desbloqueig però que amb el pas dels dies s’ha convertit en la frase amb què el líder del PSOE retrata les seves contradiccions. Ara sí que és possible un govern de coalició amb Unides Podem. Ara sí que toca asseure’s i parlar amb els independentistes. Concretament, amb ERC, amb qui el PSOE ja ha iniciat converses per intentar aconseguir que els 13 diputats republicans col·laborin amb la seva abstenció a fer que la legislatura es posi en marxa. Un acord que, tanmateix, depèn de molts actors i no és fàcil per a ningú. Un veritable trencaclosques.

ERC ha definit per ara el terreny de joc per a la negociació, que passa, d’entrada, perquè s’atengui la seva principal demanda: una taula de diàleg amb un calendari i un mecanisme per validar si es compleixen o no els acords. En definitiva, el que reclamen els republicans és tornar a Pedralbes i que no se’ls vetin d’entrada algunes de les seves propostes troncals, com l’autodeterminació i l’amnistia. Ahir, la portaveu, Marta Vilalta, va aclarir una de les condicions: que aquesta taula sigui “entre els executius” català i espanyol.

El govern de l’Estat manté, per ara, el silenci sobre aquesta proposta, però dins del socialisme català ja s’han sentit veus com la de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, que la consideren “un bon punt de partida”. En tot cas, ahir el líder del PSC, Miquel Iceta, va assegurar que si hi ha voluntat de diàleg, la fórmula “no ha de ser el problema”.

Fonts d’ERC entenen que “els moviments s’intensificaran” un cop demà el partit hagi celebrat la seva consulta a la militància, una votació de la qual la direcció republicana preveu que surti un aval a la seva posició: no d’entrada a Sánchez, però amb prou marge per obrir una negociació.

La pressió sobre ERC

El camí, doncs, aquest cop sembla transitable, però no està exempt de paranys per a les dues formacions. Per arribar a un pacte, Sánchez haurà de resistir la pressió de la dreta -i d’alguns dels barons del seu partit-, i ERC haurà d’aguantar la tremolor de cames davant les veus que des de l’independentisme -sobretot des de JxCat- li qüestionin la seva posició. Els socialistes han descartat per ara obrir cap canal de negociació amb JxCat, però el cert és que, tot i no ser necessaris per a la investidura, els vots dels postconvergents poden ser determinants. El cost que té per a ERC investir Sánchez es dispara si els seus socis de Govern -i principals competidors electorals- se’n desmarquen i intenten minar els republicans acusant-los de regalar els vots a canvi de res. La temptació dins de JxCat -on consideren que el 10-N demostra que la posició pragmàtica d’ERC a Madrid passa factura als republicans a les urnes-és forta, sobretot amb unes hipotètiques eleccions catalanes dibuixant-se a l’horitzó.

Els de Carles Puigdemont mantenen el no a la investidura de Pedro Sánchez, i demà posaran sobre la taula les seves condicions -consensuades divendres al matí en l’espai de coordinació del partit, que també inclou membres del PDECat- en una roda de premsa de Laura Borràs. Fonts de la formació -també de les sensibilitats més moderades- afirmen que ara per ara no tenen sobre la taula canviar de posicionament, i menys quan des del PSOE encara no hi ha cap tipus de contacte oficial. De fet, una de les exigències que posen els postconvergents és que Sánchez aixequi el veto al president de la Generalitat, Quim Torra, i li agafi el telèfon. Tanmateix, sí que hi ha algun fil de comunicació -totalment informal, remarquen fonts de JxCat- amb l’entorn de la Moncloa, i també algun contacte entre Unides Podem i Waterloo.

Els contactes discrets i multibanda són, de fet, una constant en aquests primers compassos de la negociació. Oficialment, els equips negociadors de socialistes i republicans estaran formats per Adriana Lastra, Salvador Illa i un ministre que podria ser José Luis Ábalos, per la banda del PSOE, i per Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové per la d’ERC. Malgra tot, ahir Lastra va negar que ja hi hagi reunions previstes i així va poder espolsar-se les crítiques del PP i Cs pel fet de negociar amb els independentistes. Tanmateix, de contactes n’hi ha, i van més enllà fins i tot del PSOE i ERC. El cas més paradigmàtic és el d’Unides Podem. Tot i que el partit lila insisteix que les negociacions són cosa de Sánchez i que, per tant, les han de liderar els socialistes, les gestions per aplanar el terreny i facilitar un acord que posi en marxa el primer govern de coalició de la història d’Espanya són freqüents. El partit lila està disposat a arremangar-se si Sánchez els hi demana, però no faran cap pas sense l’aquiescència del líder del PSOE per no donar-li cap argument que li permeti desfer el preacord que van firmar 48 hores després de les eleccions. Tanmateix, Pablo Iglesias és optimista i ha traslladat al seu entorn la seva confiança que les negociacions arribaran a bon port.

Jaume Asens és una de les persones que manté contacte amb representants d’ERC i JxCat. Asens té canal directe amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, amb qui ha mantingut converses discretes els últims dies, així com també amb els republicans. El líder d’En Comú Podem, a més, està en contacte permanent amb Iglesias, amb qui intercanvien informació constantment sobre com evolucionen les negociacions.

Els dubtes del PSC

Com en el cas dels comuns, també el PSC té un paper en aquesta partida, tot i que des de la discreció. La tria de Salvador Illa per formar part de l’equip negociador del PSOE n’és l’evidència més clara. Miquel Iceta, un habitual entre bambolines a l’hora de teixir acords difícils, es manté per ara en un segon pla, tot i que en contacte permanent amb Sánchez i Lastra, que l’informen de com avancen les converses amb els republicans. Els socialistes catalans no veuen problemàtic concedir a ERC una taula de diàleg amb garanties i dins la llei, però es mantenen a l’expectativa de com avancen els republicans i no amaguen un punt d’escepticisme per si a última hora els de Junqueras es fan enrere. El que sí que veuen més difícil és qualsevol relació amb JxCat, ja que consideren que Torra està inhabilitat com a interlocutor.

Les diferents peces, doncs, proven d’encaixar per resoldre un trencaclosques que gira principalment al voltant del PSOE i d’ERC. Els pròxims dies s’intensificaran les reunions de les dues comissions negociadores, però l’última paraula la tindran al màxim nivell, que en el cas dels republicans vol dir Oriol Junqueras o Pere Aragonès. Sánchez ha de moure fitxa si vol que encaixi el puzle.