Segona votació de la investidura fallida de Pedro Sánchez; compte enrere activat

BarcelonaEl segon 'no' del Congrés, aquesta setmana, a la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, posa a zero aquest divendres al vespre la contrarellotge de dos mesos de negociacions perquè els partits espanyols busquin configurar una majoria al voltant d'un candidat a la presidència del govern abans no es convoquin de nou eleccions de forma automàtica. Els vetos, tant interns com externs, i les condicions creuades fan imprevisible a hores d'ara albirar quin pot ser el desllorigador, si n'hi ha.

L'aritmètica enverinada que va deixar el 20 de desembre ha fet inviable fins a dia d'avui la configuració d'una majoria al voltant d'algun dels dos candidats a qui el rei ha encarregat que intentin formar govern. El primer, el president en funcions del govern, el popular Mariano Rajoy, va rebutjar sotmetre's a la investidura, com li va encarregar el rei. El segon, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, no ha aconseguit els vots necessaris i s'ha quedat amb l'únic suport –insuficient– de Ciutadans. A diferència de la primera votació, dimecres passat, en la segona volta n'hi hauria prou que Pedro Sánchez reunís més vots favorables que contraris. Però tampoc hi arriba només amb Ciutadans. I les crides al diàleg no van acompanyades, per ara, de cessions.

El Congrés el conformen 350 diputats. Calia, en primera votació, que el candidat, en aquest cas Pedro Sánchez, n'hagués sumat almenys 176 –PSOE i C's en van sumar 130–, i, en segona votació, aquest divendres a partir de les 18.30 h, que tingués més vots a favor que en contra, de manera que també les abstencions, a aquestes altures improbables, hi jugarien un paper determinant. Quines aliances podrien obrir una sortida a l'actual atzucac?

PP-PSOE-C's

La gran coalició a tres és la fórmula que busquen el PP i C's –els d'Albert Rivera, però, donen per amortitzat Rajoy–, i que compta amb l'impuls dels poders econòmics de l'Estat, també com a cordó sanitari contra l'entrada en joc de Podem. El 'tripartit d'ordre' sumaria 253 diputats. Només que o el PSOE o el PP s'abstinguessin, la investidura podria tirar endavant, però la dificultat la tindria un govern en àmplia minoria i lligat de mans i peus.

Els socialistes, però, no en volen ni sentir a parlar, de pactar amb el PP. "El PP i el PSOE no han governat mai junts ni hi governaran mai", sentenciava aquesta setmana, eloqüent, el portaveu socialista al Senat, Óscar López. El PP, però, insistirà en aquesta fórmula davant Pedro Sánchez per garantir les reformes que exigeix la UE o, si fracassés, carregar al PSOE la responsabilitat de la inestabilitat que podrien arribar a generar uns nous comicis.

En entorns econòmics influents de Madrid, però, s'especula també amb la possibilitat d'una fórmula de tall tecnòcrata per salvar la legislatura que passaria per la retirada de Rajoy per buscar una entesa de PP, PSOE i C's per a la investidura d'una figura externa que pogués generar prou consens. Perquè el president del govern espanyol, a diferència del que passa a Catalunya, no necessàriament ha de ser diputat. Han sonat noms com el de l'exministre Josep Piqué o, fins i tot, el de l'actual ministre en funcions d'Exteriors, José Manuel García-Margallo.

PSOE-Podem-C's

Aquesta fórmula, la que prefereix Pedro Sánchez, sumaria 199 diputats. Però els vetos creuats entre Ciutadans i Podem la fan inviable de totes totes. En segona votació podria avançar la investidura només que PSOE i C's hi votessin a favor i tots els altres grups excepte el PP s'abstinguessin, cosa altament improbable, tenint en compte que ERC i Democràcia i Llibertat ja han dit que no facilitaran cap investidura que no reconegui un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya. Si l'acord fos de PSOE i Podem, caldria llavors que s'abstingués almenys C's, cosa que els d'Albert Rivera ni es plantegen, ja que fan Pablo Iglesias còmplice de l'independentisme català.

Qui s'ha posicionat a favor d'aquesta alternativa és l'exfiscal i exeurodiputat de Podem Carlos Jiménez Villarejo, que s'ha distanciat de l'estratègia de Pablo Iglesias. "Jo només vull que Mariano Rajoy se'n vagi per fer un altre tipus de polítiques, no que hi hagi noves eleccions", ha apuntat al diari 'El País', on assegura que ha trencat la seva relació amb Podem. Íñigo Errejón, número dos del partit, ha considerat que els partits nacionalistes s'abstindrien "gratuïtament" en cas de pacte entre els socialistes i Podem.

Davant d'aquestes declaracions, Podem ha expressat el seu "màxim respecte" a Villarejo, però insisteix que per formar un govern de canvi no només s'ha de fer fora al president del govern en funcions, sinó acabar també amb les polítiques econòmiques i les retallades que el PP ha dut a terme durant els últims quatre anys. Segons Podem, aquest objectiu no es pot aconseguir amb l'acord entre PSOE i C's perquè creuen que suposa claudicar davant els poders econòmics i l'Íbex 35

PSOE-Podem i les minories al Congrés

És l'escenari que busquen forçar Podem i IU, per bé que el PSOE el rebutja de cap a cap, perquè hauria de comptar o amb el vot a favor, en primera votació, del PNB i d'ERC –PSOE, Podem, IU, PNB i ERC sumen 176 diputats, els justos de la majoria absoluta– o almenys l'abstenció, en una segona volta, d'ERC i Democràcia i Llibertat –PSOE, Podem, IU i PNB sumen 167 diputats, més dels que sumen PP i C's, 163–. ERC i Democràcia i Llibertat ho condicionen en qualsevol cas a la convocatòria d'un referèndum amb el qual s'han compromès els de Pablo Iglesias, però que el PSOE no vol ni plantejar-se. Per a Pedro Sánchez seria tant com deixar la governabilitat d'Espanya en mans de qui vol trencar-la. Una aritmètica de difícil resolució.

Malgrat tot, hi ha hagut moviments fins a darrera hora abans de l'inici de la segona jornada del debat d'investidura. Així, Óscar López ha anunciat aquesta tarda un nou document, dirigit sobretot a Podem, per fer possible un govern de coalició junt a C’s. López , que "espera" que el líder de Podem "rectifiqui" i "no freni el canvi", ha presentat 140 mesures en les què, segons el PSOE, hi podrien estar d’acord tant Albert Rivera com Pablo Iglesias.

No hi haurà referèndum

El portaveu del PSOE ha afirmat que la base d’aquest document és l’acord signat amb C’s i considera que aquest divendres "poden canviar les coses en aquest país" perquè existeix una "majoria per al canvi que compta amb més de 200 diputats". A diferència del pacte amb Rivera, en aquest nou document, el PSOE no fa referència a la prohibició explícita d’una convocatòria de referèndum amb l’objectiu d’impulsar l’autodeterminació de qualsevol territori de l’Estat.

No obstant, López ha assegurat que, per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, "segur que no hi haurà majoria", però sí, per exemple, per millorar el salari mínim que ara mateix figura en l’acord signat entre C’s i PSOE. Els socialistes sí que insisteixen amb la seva proposta de reformar la Constitució en un termini de sis mesos per suprimir l’aforament de diputats i senadors, reduir a deu el número de vocals del Consell General del Poder Judicial o la modificació de les funcions del Congrés i el Senat.

Diverses reformes territorials

Així mateix, la proposta socialista també manté la supressió de les diputacions provincials de règim comú i planteja la creació de "consells provincials d'alcaldes per l’atenció al funcionament i la prestació de serveis dels municipis de menys de 20.000 habitants”.

L’escrit proposa una reforma de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes que "corregeixi les insuficiències del sistema i garanteixi els principis d’autonomia, coordinació, solidaritat i igualtat, recollits en la Constitució i definits pel Tribunal Constitucional”.

La derogació de la Llei Wert, tal i com exigeix Podem, segueix sense figurar en les propostes de Pedro Sánchez. El PSOE manté l'oferta de "paralitzar amb caràcter immediat el calendari de la implantació de la LOMCE i elaborar una nova llei que la substitueixi en un termini de sis mesos, a través d’un Pacte Social i Polític per l’Educació".

En relació a les polítiques lingüístiques, el nou document dels socialistes proposa "promoure iniciatives legals per al reconeixement de la riquesa cultural que representa la pluralitat lingüística d’Espanya" i assegura que l’Institut Cervantes "incrementarà l'oferta de cursos a totes les llengües cooficials d’Espanya", és a dir, també del català.

Un nou 'no' frenaria el canvi

El portaveu socialista ha reconegut que no s’han produït noves reunions entre els grups negociadors de Podem i PSOE però espera poder convèncer a última hora a aquells que impedeixen el canvi. "Estem al Parlament; ens creuem, parlem", ha comentat. Segons López, Podem i les altres forces d’esquerra que van votar 'no' a Pedro Sánchez com Compromís i IU, han d’entendre que amb el seu vot estan frenant totes aquestes mesures "pel canvi real". "Si avui es vota no s’haurà d’explicar a tota aquesta gent per què no es posen en marxa totes aquestes mesures", ha conclòs.